Consell General Aran

El Govern dona llum verda a les bases d'un nou model de finançament del Conselh Generau d'Aran

query_builder   11 març 2019 13:00

event_note Nota de premsa

El Govern dona llum verda a les bases d'un nou model de finançament del Conselh Generau d'Aran

  • L’objectiu és que el nou model de finançament permeti que l’Aran disposi dels recursos suficients per tenir autonomia de gestió per desenvolupar les seves funcions
  •  L’acord, que tindrà una durada de cinc anys, dona estabilitat al govern de l’Aran i també permet a la Generalitat de Catalunya una millor planificació de la despesa
  • L’import serà concretat a la reunió de la Comissió Bilateral Govern de la Generalitat – Conselh Generau d’Aran, que es convocarà en les properes setmanes
  • Des del 2012, el finançament del Conselh Generau d’Aran s’ha determinat a partir d’uns acords anuals que concreten els imports a transferir
  •  Fins avui, han estat 38 els decrets de traspassos de competències o d’ampliació de les competències traspassades de la Generalitat al Conselh Generau d’Aran
 
El Govern ha donat llum verda a les bases del nou model de finançament del Consell General d’Aran, plasmat en el Fons per al finançament del Conselh Generau d’Aran de la Llei de pressupostos. L’acord permet que el Conselh Generau d’Aran pugui tenir els recursos suficients per progressar i ampliar el marc real de traspassos o ampliació de competències i en el seu marc de finançament. L’objectiu del nou sistema de finançament és que la Vall d’Aran, a través del seu Conselh Generau d’Aran, disposi dels recursos suficients per tenir autonomia de gestió per desenvolupar les seves funcions de manera eficient i eficaç i avançar en el seu propi autogovern.
 
És un acord molt positiu ja que dona estabilitat al govern de l’Aran i també perquè permet a la Generalitat de Catalunya una millor planificació de la despesa. 
 
Aquest acord per tindrà una durada de cinc anys i es concreta en dos elements: d’una banda, partint d’un any base que s’haurà d’actualitzar anualment a partir d’un indicador: IPC, regla de despesa, despesa no financera no finalista de la Generalitat (NFNF) i PIB; d’altra banda, es tindrà en compte la gestió de l’autogovern a través d’un Coeficient de gestió de competències.
 
El Fons de finançament incondicionat (FFI) es calcula per a un any base i s’actualitza anualment d’acord amb l’increment del pressupost de despeses de la Generalitat d’acord amb diversos paràmetres:
 
  • El FFI de l’any base inclourà el finançament de tots els serveis transferits al Conselh Generau d’Aran fins a la data d’aprovació de l’acord. S’instrumentarà el mecanisme per tal d’anar incorporant en aquest fons el finançament dels nous serveis que es vagin transferint al Conselh, d’acord amb el que estableix la llei del règim especial d’Aran.
 
  • L’índex d’evolució del FFI es calcula com la variació de la despesa no financera dels departaments de la Generalitat excloent aquelles despeses finançades amb fons finalistes d’altres administracions.
 
  • En cas de situació de pròrroga pressupostària de la Generalitat la limitació de crèdits de la pròrroga comportarà la no actualització del FFI. Excepcionalment, en cas que la Generalitat adopti mesures que permetessin un augment de la despesa no financera no finalista de la Generalitat, s’aplicaria un criteri equivalent per actualitzar el FFI.
 
  • En cas de modificació del càlcul de la despesa computable a efectes de valorar el compliment de la regla de despesa establerta en la Llei orgànica 2/2012, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, es revisarà el còmput de l’índex d’evolució del FFI
 
Anualment, en el procés d’elaboració de l’avantprojecte de llei de pressupost de la Generalitat, s’informarà al Conselh Generau d’Aran de l’import del FFI així com del seu càlcul.
 
L’import serà concretat a la reunió de la Comissió Bilateral Govern de la Generalitat – Conselh Generau d’Aran, que es convocarà en les properes setmanes. Aquest és l’òrgan permanent de relació entre els governs i les administracions de la Generalitat i l’Aran per al desenvolupament del règim especial d'Aran. Es va constituir el 20 de febrer de 2015, i des d’aleshores ha celebrat diverses reunions per gestionar les relacions entre els dos governs i administracions.
 
L’any base de determinació del FFI és el 2018 i té un import de 23.144.436 euros. A partir de l’any 2020 el FFI incorpora una dotació addicional per compensar a l’Aran pel desenvolupament de polítiques pròpies. Aquesta dotació addicional equivalent al 10% del FFI de l’any base es posarà a disposició de l’Aran en un període gradual de  4 anys.
 
Atesa la situació de pròrroga pressupostària a la Generalitat en l’actual exercici 2019, en aquest any l’import del FFI és de 23.144.436 euros.
 
En el cas que durant l’exercici s’aprovessin uns pressupostos pel 2019, l’import del FFI anterior s’actualitzaria segons el creixement de la despesa no financera no finalista dels departaments de la Generalitat.
 
La previsió és que d’aquí a cinc anys, el 2023, la xifra de finançament estigui al voltant dels 29 milions d’euros.
 
Autonomia de gestió per a l’Aran
 
Que l’Aran tingui un model de finançament que li permeti una autonomia de gestió per al seu desenvolupament ha estat la premissa fonamental que ha guiat el debat dins la Subcomissió de finançament de l’Aran, a través de diverses trobades i reunions. Aquesta va ser creada per la Comissió Bilateral el passat 17 d’octubre com a òrgan de suport per estudiar un nou sistema de finançament.
 
Des del 2012, el finançament del Conselh Generau d’Aran s’ha determinat a partir d’uns acords anuals que concreten els imports a transferir. El darrer acord es va signar l’any passat, entre el Departament de la Presidència i el Conselh Generau d’Aran.
 
La Llei 1/2015, de 5 de febrer, determina que la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya ha de crear i dotar un Fons per al finançament del Conselh Generau d’Aran. La Disposició addicional cinquena preveu que aquesta mateixa Comissió Bilateral ha de revisar i estudiar la idoneïtat del model de finançament establert en la llei per, d’aquesta manera, negociar i acordar les modificacions que s’escaiguin, en un termini màxim de tres anys des de l’entrada en vigor.
 
El traspàs de competències de la Generalitat al Consell General d’Aran
 
Fins avui, han estat 38 els decrets de traspassos de competències o d’ampliació de les competències traspassades de la Generalitat al Conselh Generau d’Aran en diferents àmbits. La primera transferència va ser en matèria de cultura l’any 1992.
 
Els diferents marcs normatius existents des del 1979 fins ara han anat reconeixent progressivament la realitat aranesa, les seves institucions i l’autonomia en la gestió de serveis al territori de l’Aran.
 
En aquest procés, hi ha hagut diversos punts d’inflexió, com la Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d’Aran, amb l’activació del reconeixement del sistema institucional tradicional aranès; l’Estatut d’autonomia de Catalunya de l’any 2006 que determina, entre altres institucionalitzacions, l’Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya, amb una particular protecció a través d’un règim jurídic especial; arribant a la Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d’Aran.
 
L’Aran constitueix dins de Catalunya una realitat nacional amb personalitat pròpia i diferenciada, fonamentada en el fet que la comunitat aranesa disposa d'una llengua i una cultura pròpies, comunes i compartides amb la resta d'Occitània, i, alhora, d'una antiga tradició d'autogovern fermament defensada pels aranesos al llarg del temps.

Eth Govèrn da lum verda as bases d’un nau modèl de finançament deth Conselh Generau d’Aran
 
  • Era tòca ei qu’eth nau modèl de finançament permete qu’Aran dispause des recorsi sufisents tà auer autonomia de gestion tà desvolopar es sues foncions
  • Er acòrd, qu’aurà ua durada de cinc ans, da estabilitat ath govèrn d’Aran e tanben permet ara Generalitat de Catalonha ua més bona planificacion dera despena
  • Eth montant serà concretat ena reünion dera Comission Bilaterau Govèrn dera Generalitat – Conselh Generau d’Aran, que se convocarà enes setmanes venentes
  • Dempús de 2012, eth finançament deth Conselh Generau d’Aran s’a determinat a compdar d’uns acòrds annaus que concrèten es montants a transferir
  • Enquia aué, an estat 38 es decrèts de transferiments de competéncies o d’ampliacion des competéncies transferides dera Generalitat ath Conselh Generau d’Aran
Eth Govèrn a dat lum verda as bases deth nau modèl de finançament deth Conselh Generau d’Aran, rebatut en hons entath finançament deth Conselh Generau d’Aran dera Lei de budgets. Er acòrd permet qu’eth Conselh Generau d’Aran pogue auer es recorsi sufisents tà progressar e ampliar eth quadre reau de transferiments o agraniment de competéncies e en sòn quadre de finançament. Era tòca deth nau sistèma de finançament ei qu’era Val d'Aran, a trauès deth sòn Conselh Generau d’Aran, dispause des recorsi sufisents tà auer autonomia de gestion tà desvolopar es sues foncions de manèra eficienta e eficaça e auançar en sòn pròpri autogovèrn.
 
Ei un acòrd plan positiu per çò que da estabilitat ath govèrn d´Aran e tanben perque permet ara Generalitat de Catalonha ua més bona planificacion dera despena. 
 
Aguest acòrd aurà ua durada de cinc ans e se concrète en dus elements: d’un costat, en tot partir d’un an basa que se deuerà actualizar annaument a compdar d’un indicador: IPC, règla de despena, despena non financèra non finalista dera Generalitat (NFNF) e PIB; d'un aute costat, se tierà en compde era gestion der autogovèrn per mejan d’un Coeficient de gestion de competéncies.
 
Eth Hons de finançament incondicionat (FFI) se calcule entà un an basa e s’actualize annaument d’acòrd damb era aumentacion deth budget de despenes dera Generalitat d’acòrd damb diuèrsi paramètres:
 
·         Er FFI der an basa includirà eth finançament de toti es servicis transferidi ath Conselh Generau d’Aran enquiara data d’aprovacion der acòrd. S’instrumentarà eth mecanisme pr’amor de començar a incorporar en aguest hons eth finançament des naui servicis que se transferiràn ath Conselh, d’acòrd damb çò qu’establís era lei deth regim especiau d’Aran.
 
·         Er indèx d’evolucion der FFI se calcule coma era variacion dera despena non financèra des departaments dera Generalitat en tot excludir aqueres despenes finançades damb hons finalistes d’autes administracions.
 
·         En cas de situacion de prorròga budgetària dera Generalitat era limitacion de credits dera prorròga entraïnarà era non actualizacion der FFI. Excepcionaument, en cas qu’era Generalitat adòpte mesures que permetessen ua aumentacion dera despena non financèra non finalista dera Generalitat, s’aplicarie un critèri equivalent tà actualizar er FFI.
 
·         En cas de modificacion deth calcul dera despena computable a efectes d’avalorar eth compliment dera règla de despena establida ena Lei organica 2/2012, d’estabilitat budgetària e sostenibilitat financèra, se revisarà eth calcul der indèx d’evolucion der FFI
 
Annaument, en procès d’elaboracion der avantprojècte de lei de budget dera Generalitat, s’informarà ath Conselh Generau d’Aran deth montant der FFI e tanben deth sòn calcul.
 
Eth montant serà concretat ena reünion dera Comission Bilaterau Govèrn dera Generalitat – Conselh Generau d’Aran, que se convocarà enes setmanes venentes. Aguest ei er organ permanent de relacion entre es govèrns e es administracions dera Generalitat e Aran entath desvolopament deth regim especiau d’Aran. Se constituïc eth 20 de hereuèr de 2015, e a compdar d’alavetz a celebrat diuèrses reünions tà gerir es relacions entre es dus govèrns e administracions.
 
Er an basa de determinacion der FFI ei eth 2018 e a un montant de 23.144.436 èuros. A compdar der an 2020 er FFI incorpòre ua dotacion addicionau tà compensar Aran peth desvolopament de politiques pròpries. Aguesta dotacion addicionau equivalenta ath 10% der FFI der an basa se meterà a disposicion d’Aran en un periòde graduau de  4 ans.
 
En causa dera situacion de prorròga budgetària ena Generalitat en actuau exercici 2019, en aguest an eth montant der FFI ei de 23.144.436 èuros.
 
En cas que pendent er exercici s’aprovèssen uns budgets peth 2019, eth montant der FFI anterior s’actualizarie segons eth creishement dera despena non financèra non finalista des departaments dera Generalitat.
 
Era prevision ei qu’d’aciu a cinc ans, eth 2023, era chifra de finançament sigue ath torn des 29 milions d’èuros.
 
Autonomia de gestion entà Aran
 
Qu’Aran age un modèl de finançament que li permete ua autonomia de gestion entath sòn desvolopament a estat era premissa fondamentau qu’a guidat eth debat laguens dera Subcomission de finançament d’Aran, a trauès de diuèrses trobades e reünions. Aguesta siguec creada pera Comission Bilaterau eth passat 17 d’octobre coma organ de sosten tà estudiar un nau sistèma de finançament.
 
Dempús deth 2012, eth finançament deth Conselh Generau d’Aran s’a determinat a compdar d’uns acòrds annaus que concrèten es montants a transferir. Eth darrèr acòrd se signèc er an passat, entre eth Departament dera Presidéncia e eth Conselh Generau d’Aran.
 
Era Lei 1/2015, de 5 de hereuèr, determine qu’era Lei de budgets dera Generalitat de Catalonha deu crear e dotar un Hons entath finançament deth Conselh Generau d’Aran. Era Disposicion addicionau cincau preve qu’aguesta madeisha Comission Bilaterau deu revisar e estudiar era idoneïtat deth modèl de finançament establit ena lei per, d’aguesta manèra, negociar e decidir es modificacions que calgue hèr, en un tèrme maxim de tres ans dempús dera entrada en vigor.
 
Eth transferiment de competéncies dera Generalitat ath Conselh Generau d’Aran
 
Enquia aué, an estat 38 es decrèts de transferiments de competéncies o d’ampliacion des competéncies traspassades dera Generalitat ath Conselh Generau d’Aran en diferenti encastres. Eth prumèr transferiment siguec en matèria de cultura er an 1992.
 
Es diferenti quadres normatius existenti dempús deth 1979 enquia ara an anat en tot arreconéisher progressivament era realitat aranesa, es sues institucions e era autonomia ena gestion de servicis en territòri d’Aran.
 
En aguest procès, i a agut diuèrsi punts d’inflexion, coma era Lei 16/1990, deth 13 de junhsèga, sus eth regim especiau dera Val d'Aran, damb era activacion deth reconeishement deth sistèma institucionau tradicionau aranés; er Estatut d’autonomia de Catalonha der an 2006 que determine, entre autes institucionalizacions, Aran coma entitat territoriau singulara laguens de Catalonha, damb ua particulara proteccion a trauès d’un regim juridic especiau; en tot arribar ara Lei 1/2015, deth 5 de hereuèr, deth regim especiau d’Aran.
 
Aran constituís laguens de Catalonha ua realitat nacionau damb personalitat pròpria e diferenciada, fondamentada en hèt qu’era comunitat aranesa dispause d’ua lengua e ua cultura pròpries, comunes e compartides damb era rèsta d’Occitània, e, ath madeish temps, d’ua antica tradicion d’autogovèrn fèrmament defenuda pes aranesi ath long deth temps.