Miniatura

EL DEPARTAMENT DE TES IMPULSA LA PRIMERA TROBADA DE REGIONS EUROPEES PER A L'APLICACIÓ DE L'AGENDA URBANA EUROPEA

Calvet: "Les regions som un actor crucial en la implementació de les agendes urbanes"

query_builder   28 març 2019 12:36

event_note Nota de premsa

EL DEPARTAMENT DE TES IMPULSA LA PRIMERA TROBADA DE REGIONS EUROPEES PER A L'APLICACIÓ DE L'AGENDA URBANA EUROPEA

Calvet: "Les regions som un actor crucial en la implementació de les agendes urbanes"

·        El conseller exposa els treballs de l’Agenda Urbana de Catalunya, impulsada pel Govern, un acord de país per afrontar els reptes tecnològics, ambientals, energètics i de cohesió social de les ciutats del segle XXI
 
  • La Unió Europea va signar el 2016 el Pacte d’Amsterdam, que preveu l’elaboració d’una Agenda urbana per a tots els països de la Unió i Catalunya reivindica el treball en xarxa dels governs regionals
 
·         La primera trobada de regions, inaugurada avui pel conseller Calvet, vol servir per intercanviar experiències i reforçar la cooperació entre les regions
Imatge
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha inaugurat avui a Brussel·les la primera trobada de regions europees per analitzar el seu paper en la implementació d’agendes urbanes globals, organitzada pel Departament. L’acte ha comptat amb la participació de la delegada del Govern a Brussel·les, Meritxell Serret, i l’assistència del secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra; de la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, i del secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín.
 
L’ONU va aprovar el 2016 la Nova Agenda Urbana (NAU), on es constatava que el món viu un procés d’urbanització irreversible i es proposava una sèrie de principis per guiar el desenvolupament sostenible de les ciutats a escala mundial. De la seva banda, la Unió Europea va aprovar el maig de 2016 el Pacte d’Amsterdam, l’acord per a l’elaboració d’una Agenda urbana europea. El Govern català es va adherir a aquestes iniciatives i es troba en ple procés d’elaboració de l’Agenda Urbana de Catalunya. El Departament de TES ha organitzat la primera trobada de regions europees per a intercanviar experiències i reforçar la cooperació entre governs regionals en l’aplicació d’aquestes agendes.
 
El conseller Calvet ha reivindicat que “les regions, malgrat que no ens sentim còmodes amb aquesta qualificació, som un actor crucial i estratègic en la implementació de les agendes urbanes”, atès que “tenim una visió global del territori”. “Hi ha grans iniciatives a escala europea liderades per regions”, ha posat en valor el conseller, i “volem millorar la interlocució de les regions amb les institucions europees, tant en matèria de polítiques públiques com en legislació, finançament o planificació estratègica”.
 
Igualment, ha destacat que, “normalment, quan es debat sobre sostenibilitat urbana, la dimensió es restringeix a les ciutats” i, en canvi, “com a Govern de Catalunya hem apostat fa anys per assistir a fòrums internacionals, també en els assumptes més vinculats al medi ambient”.
 
“Catalunya vol jugar en aquesta lliga de les nacions més capdavanteres i l’elaboració de l’Agenda urbana catalana va en aquesta direcció”, ha explicat Calvet.
 
Un planeta urbà
 
La urbanització creixent del planeta genera alhora oportunitats i reptes. Així, les ciutats generen riquesa i ocupació. El 54% de la població mundial, la que viu en entorns urbans, genera més del 80% del PIB planetari. A Catalunya, les 8 comarques amb economies no agràries generen el 77,66% del PIB català (2015).
 
No obstant, l’expansió i el creixement de les ciutats amb el model característic del segle XX, basat en el consum de sòl i en un urbanisme expansiu, ha provocat una sèrie de problemes endèmics. En aquesta línia, Catalunya ha d’abordar les conseqüències d’una urbanització extensiva que ha fomentat la dispersió de la població i la seva dependència del vehicle privat, així com de les energies fòssils, altament contaminants. Els problemes en l’accés a l’habitatge, la desigualtat, la seguretat o la cohesió social i l’accés als serveis bàsics són alguns dels reptes de les ciutats catalanes actuals.
 
Tot i que Catalunya disposa de bons instruments legislatius, que s’han anat adaptant als canvis socials, cal un altre model urbà que doni resposta a les noves tendències que ja són una realitat i que busquen el seu espai en les ciutats. La revolució tecnològica, els nous impactes ambientals i el canvi del model energètic són alguns dels grans impactes que viuen les ciutats.
 
Un disseny de futur
 
L’Agenda Urbana de Catalunya serà un acord estratègic de país, entre tots els actors que influeixen sobre el territori, per dissenyar els hàbitats urbans del futur tenint en compte aquests impactes. Representa, per tant, una oportunitat per la modernització del país i una contribució a la sostenibilitat del planeta.
 
Tindrà 6 eixos temàtics:
 
 1.    Hàbitats urbans saludables: Aquest eix proposarà accions per garantir entorns saludables, amb un servei de sanejament i subministrament d’aigua adequat, un aire net, i la producció i consum d’energies no basades en combustibles fòssils.
 
2.    Benestar de les persones:  L’Agenda vol garantir ciutats segures, diverses, inclusives i amb espais col·lectius que permetin la interacció entre els ciutadans. Fomentar l’art i la cultura i eradicar l’exclusió i la discriminació.
 
3.    Qualitat urbana: Es volen aconseguir ciutats que garanteixen l’accés a l’habitatge, que siguin compactes, mixtes i amb unes densitats adequades per permetre la proximitat als béns i serveis, amb accés al transport i amb uns espais públics de qualitat.
 
4.    Prosperitat econòmica: L’Agenda vol cercar un model turístic sostenible, explorar nous models productius amb alt valor afegit (start-ups, biotecnologia), promocionar els clústers de coneixement i l’economia verda i circular.
 
5.    Dimensió territorial: Aquest eix persegueix millorar la gestió dels riscos associats al canvi climàtic i incrementar la capacitat d’adaptació als seus efectes tant dels sistemes naturals com dels sectors socioeconòmics.
 
6.    Bon govern: En aquest punt, l’Agenda aposta per revisar el finançament dels governs locals i la distribució dels recursos financers, fomentar la participació dels ciutadans en la presa de decisions, millorar el control de la despesa pública i garantir la descentralització i la subsidiarietat.
 
Procés consensuat, estratègic i vinculant
 
Per abordar tots aquests reptes, l’Agenda Urbana de Catalunya necessita del compromís i la participació de tots els actors que influeixen en el territori. Per garantir el seu èxit, el Govern aposta per un procés d’elaboració basat en un ampli consens, estratègic en les seves conclusions i vinculant per a totes les administracions.
 
És per això que s’ha impulsat la creació de l’Assemblea Urbana de Catalunya, un òrgan adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat, que redactarà i validarà l’Agenda abans que el Govern l’aprovi.
 
La integren 60 membres: 15 en representació de tots els departaments del Govern de Catalunya; 25 més procedents d’ajuntaments, diputacions i entitats municipalistes, amb criteris de representació territorial i de pes demogràfic, i altres 20 membres del teixit associatiu ciutadà i del sector productiu (universitats, sindicats, tercer sector, fundacions).
 
Actualment, l’Assemblea treballa per obtenir una diagnosi de la situació actual, oberta a les aportacions de la ciutadania i dels experts. Després, cada grup de treball de l’Assemblea elaborarà el seu document de mesures generals i estratègies, que també es posarà a l’abast de la ciutadania. El document final d’actuacions concretes que en resulti serà validat per l’Assemblea, aprovat pel Consell Executiu del Govern i sotmès a informació pública. La previsió és aprovar l’Agenda el 2021.

1  

Imatges

Fotografia

Fotografia 1828

1  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 544