La consellera Chacón avui en el Ple del Parlament

COMERÇ

La consellera Chacón defensa un protocol d'actuació consensuat per abordar el fenomen del top manta

query_builder   4 abril 2019 21:04

event_note Nota de premsa

COMERÇ

La consellera Chacón defensa un protocol d'actuació consensuat per abordar el fenomen del top manta

 La consellera Chacón avui en el Ple del Parlament
La consellera Chacón avui en el Ple del Parlament
 
·         La titular d’Empresa i Coneixement ha remarcat avui al Ple del Parlament que el top manta “és un fenomen que té efectes econòmics i socials" i  demana “ser valents i abordar-lo de manera transversal”.

·         Actualment, hi ha almenys 4.000 manters a Catalunya i es genera un volum de negoci il·legal de 33,6 milions d’euros a l’any.
 
 
En el marc d’una interpel·lació sobre Comerç en la sessió d’avui del Ple del Parlament, la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha demanat a les administracions i agents implicats a “defugir de demagògies i d’actuacions fàcils” en relació amb la problemàtica del top manta, i ha fet una crida a “ser valents, i abordar-lo de manera transversal”.
 
La consellera ha remarcat que “aquesta és una qüestió que afecta aspectes econòmics, socials  i entenem que no ho resoldrem de cap més manera que no sigui a través de l’establiment  d’un protocol d’actuació consensuat on hem d’estar vinculades les diferents administracions, i les diferents policies, cadascuna amb el seu grau d’implicació”. Fent-se ressò de les paraules d’ahir del Síndic de Greuges, Chacón ha assenyalat és un fenomen que no s’ha de vincular amb la immigració ja que “si confonem top manta amb immigració estem davant de sortides dispars”.
 
La titular d’Empresa i Coneixement s’ha mostrat convençuda de que “hem de donar sortida no només perquè es violen drets com la propietat intel·lectual i industrial —hi ha evasió fiscal directíssima— sinó també perquè  està afectant a  persones que queden en mans  de xarxes que exploten aquest fenomen”.
 
Impacte tant en l’economia com en la societat
 
Segons un estudi de Pimec Comerç que estima que hi ha almenys 4.000 manters, dels quals la meitat operen a Barcelona. De la seva banda, la Direcció General de Comerç ha realitzat una primera estimació provisional de l’impacte del top manta, que quantifica unes vendes mensuals de 700 euros per cada manter.
 
Amb aquestes estimacions, l’activitat del top manta estaria generant un volum de negoci il·legal 33,6 milions d’euros l’any, amb l’impagament corresponent de 7,4 milions d’euros en impostos i la no generació de prop de 1.700 llocs de treball en el comerç.
 
El top manta genera impacte tant en l’economia com en la societat. Pel que fa a l’impacte econòmic, suposa la violació de drets de la propietat intel·lectual i industrial, la importació i comercialització de productes falsificat, evasió fiscal directa i indirecta, competència deslleial envers activitats comercials legals (en particular, comerç no sedentari), i perjudicis a la imatge del territori i detriment del turisme.
 
En l’àmbit social, representa un risc per a la convivència i la seguretat ciutadana, contribueix a l’establiment de grups organitzats al voltant d’aquesta activitat, suposa riscos associats a l’incompliment de les normatives de defensa dels consumidors, ocupació il·legal de la via pública, problemes de seguretat ciutadana, i estigmatització social de persones immigrades amb risc de vulnerabilitat.
 
Propostes de solució: Un protocol d’actuació consensuat

Segons la Generalitat les solucions integrals al fenomen del top manta passen per actuacions en diferents àmbits: Informació, anàlisi, sensibilització, actuacions policials, i actuacions d’inserció sòcio-laboral.
 
La Direcció General de Comerç ha mantingut reunions amb representants de la Plataforma d’afectats pel top manta, i en aquest marc s’ha previst dur a terme un Protocol contra el Top manta. Seguint l’exemple de diverses regions d’Itàlia (bàsicament el Venetto), s’està treballant en l’elaboració d’un protocol que ha de preveure compromisos concrets  per part de totes les administracions en els diferents àmbits.
 
Altres reptes de Comerç: l’Agenda 20/21 i la futura llei de les Àrees de Promoció Econòmica i Urbana (APEUs)

La consellera s’ha referit a altres qüestions de comerç com l’anunci de l’Agenda Comerç 20/21, “el full de ruta que marcarà les línies d’actuació per afrontar els reptes de futur del comerç a Catalunya”.

De manera conjunta amb el sector i la participació d’experts de diferents àmbits, la Direcció General de Comerç està treballant en aquest pla estratègic que ha de donar resposta a 6 grans reptes: contribuir a generar models de negoci competitius, prestigiar el sector, acompanyar en la transformació digital, posar el comerç al centre dels plans de ciutat, professionalització del sector i foment de la seva internacionalització. Una elaboració compartida que ha de permetre dissenyar tant els objectius operatius del sector a dos anys vista, com les actuacions que s’han d’endegar  des de la Generalitat.
 
Pel que fa a la futura llei de les APEUS —actualment a punt d’iniciar la tramitació administrativa—, la consellera ha assenyalat que “serà una eina complementària a les polítiques públiques, que contribuirà a professionalitzar el sector i a millora de la promoció de l’activitat econòmica”.

La llei de les Àrees de Promoció Econòmica i Urbana (APEUs) aposta per un sistema de col·laboració-privada, articulat mitjançant aquest nou model d’organització de renovació urbana i territorial inspirat en els Business Improvement Districts (BIDs).
 
Chacón també ha volgut remarcar l’aposta de la Generalitat pel sector del comerç per a l’economia catalana i la “necessitat de situar-lo en el centre dels plans de ciutat”. En aquest sentit, ha recordat que al 2018, es van destinar més de 7 milions d’euros en incentius al sector.
 
-----------------------------------------------------------------
Segueix-nos a les xarxes a través de:
A Twitter:  @empresacat

1  

Imatges

 La consellera Àngels Chacón avui en el Ple del Parlament

La consellera Àngels Chacón avui en el Ple del Parlament 214