El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i la consellera de Cultura, Mairàngela Vilallonga, han batejat avui dos trens d’FGC amb els noms de l’escriptora Dolors Monserdà i de l’escriptor Joan Brossa, en un acte celebrat a l’estació de Plaça Espanya amb motiu de la Diada de Sant Jordi.

 

Aquestes dues unitats de tren se sumen al conjunt de trens que Ferrocarrils ha batejat els últims anys amb noms d’escriptores i escriptors, com els de Maria Aurèlia Campmany, Josep M. Espinàs, Mercè Rodoreda, Montserrat Roig, Màrius Torres, Elvira Farreras, Carles Salmerón, Caterina Albert, Joaquim Carbó, Aurora i Prudenci Bertrana i Josep Palau i Fabré.

 

Durant l’acte de bateig, el conseller Calvet i la consellera Vilallonga han llegit un fragment d’una obra de cadascun dels dos escriptors. Aquesta iniciativa forma part del conjunt d’activitats que FGC ha preparat per celebrar la setmana de Sant Jordi amb l’objectiu de difondre la cultura i la literatura entre els clients. L’acte també ha comptat amb la presència del president d’FGC, Ricard Font, i del director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Ponsatí.

 

Durant l’acte, Calvet ha destacat que a Catalunya “l'amor que tenim per la cultura el portem a tots els àmbits, també al del transport públic i per això la Generalitat posa noms d'autors literaris als trens”. El titular de Territori i Sostenibilitat ha donat les gràcies a FGC “per fer del transport públic quelcom més que dur gent d’un lloc a l’altre. Amb aquest tipus d’iniciatives donem valor afegit”. La consellera de Cultura s'ha mostrat molt satisfeta de “batejar trens que tenen noms d'Any literari de dos autors que, cadascú a la seva manera, van arrelar en el territori”.

 

De la seva banda, el president d’FGC ha manifestat: “Creativitat, cultura, solidaritat i llibertat són quatre valors que ens identifiquen com a empresa. Aquestes quatre paraules les hem posat avui en primera línia amb la donació de sang a Espai Provença, amb el lliurament de roses solidàries a l’Hospital de la Vall d’Hebron, amb el bateig de trens amb noms d’autors representatius de la cultura catalana”.

 

Filla d’una família de la burgesia, va rebre una acurada educació. La seva trajectòria literària es va centrar inicialment en la poesia. Els seus poemes van ser guardonats als Jocs Florals en diverses ocasions i l’any 1909 va ser nomenada presidenta dels Jocs Florals de Barcelona. Així, Monserdà va esdevenir la primera dona que va ocupar aquest càrrec. La major part de la seva obra poètica va quedar recollida en Poesies catalanes (1888) i Poesies (1911).

 

Monserdà va col·laborar amb regularitat en publicacions periòdiques, com ara La Veu de Catalunya, La Renaixença, Il·lustració Catalana, La Ilustración de la Mujer, Or y Grana, Feminal... i també va escriure teatre, amb obres com per exemple Sembrad y cogeréis (1874) i Teresa o un jorn de prova (1876).

 

Més tard, va reorientar la seva producció cap a la novel·la. Va publicar, entre d’altres, La Montserrat (1893), La família Asparó (1900) i la seva obra més significativa: La fabricanta (1904).

 

En els seus escrits, es va posar de manifest el seu interès pel paper social de la dona en un moment històric en què a Catalunya es començava a qüestionar el model de l’àngel de la llar com a destí de les dones. Les seves reflexions i propostes les va recollir en l’assaig Estudi feminista. Orientacions per a la dona catalana (1909).

 

Un altre eix del seu pensament va ser la preocupació per les condicions de vida de les obreres, en especial per les cosidores, un col·lectiu que treballava en unes dures condicions d’explotació i insalubritat. A la recerca d’una solució a aquesta situació, el 1910 va fundar i dirigir el Patronat per a les Obreres de l'Agulla, una associació professional situada al carrer de Montcada de Barcelona. Funcionava com una cooperativa i oferia materials de costura a preu de cost, formació borsa de treball i assistència mèdica gratuïta. Per tot això, va esdevenir una entitat pionera en la millora de les condicions laborals de les dones.

Brossa va ser un dels fundadors del grup d’avantguarda Dau al Set, amb Arnau Puig, Modest Cuixart, Joan Ponç, Antoni Tàpies i Joan-Josep Tharrats. Van editar una revista homònima on Brossa va començar a fer ús de l’escriptura automàtica com a mitjà de creació. Es va interessar també pels límits del llenguatge i l’experimentació amb els diferents gèneres literaris, especialment del teatre. Va publicar Quiriquibú (1945), El poeta presenta quinze pantomimes (1956) i Vint-i-una odes, uns goigs, una dansa i un sonet (1958), entre d’altres.

 

Artista compromès amb el seu temps, la denúncia de la repressió política i la defensa de la cultura catalana també van ser presents en obres com Em va fer Joan Brossa (1951), Cortina de muralles (1951) i El pedestal són les sabates (1955).

 

La seva recerca constant d’un llenguatge més sincrètic i la seva representació gràfica van culminar en la poesia visual, les “accions espectacle” o els treballs escultòrics anomenats “poemes visuals corporis”, propostes que situen el treball de Brossa més enllà dels límits tradicionals de les disciplines artístiques. En aquesta línia, destaquen  Frègoli, (1965), Fora de l’umbracle (1968) o Els entra-i-surts del poeta. Roda de llibres (1969-1975).

 

Cap als anys setanta, va començar a realitzar poemes urbans, intervencions tridimensionals en espais públics. El Poema visual transitable en tres parts (1984) al Velòdrom d'Horta; el Rellotge il·lusori (1985), instal·lat al vestíbul del Teatre

 

Poliorama; Contra l’oblit, som! (1988), situat a Corbera d’Ebre per commemorar la batalla de l'Ebre, o Homenatge al llibre (1994), a la Gran Via de Barcelona, en són els exemples més destacats.

 

La trajectòria artística de Brossa ha rebut el reconeixement internacional i ha estat mereixedora de nombrosos guardons, com ara el premi de poesia Ciutat de Barcelona (1978), el Crítica Serra d'Or de poesia (1980 i 1996), la medalla Picasso de la UNESCO (1988), el Premi Nacional d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya (1992), els premis Nacional de la Crítica de poesia (1995), la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts del Ministeri de Cultura (1996), el Premi Nacional de Cultura (1998) i el Premi Nacional de Teatre (1998).

 

L'any 1997 es va inaugurar a Barcelona el centre de creació i experimentació Espai Escènic Joan Brossa i, dos anys més tard, la Fundació Joan Brossa, dedicada a difondre i promoure el seu esperit innovador.