balanç de govern

"Un país en marxa, un país a punt": el Govern fa balanç del primer any de mandat de la XII Legislatura

query_builder   4 juny 2019 15:06

event_note Nota de premsa

"Un país en marxa, un país a punt": el Govern fa balanç del primer any de mandat de la XII Legislatura

·         El balanç ve marcat per un context de judicialització política i repressió, als quals s’hi afegeixen altres obstacles que no canvien, com un dèficit fiscal insostenible, els deutes de l’Estat o el dèficit d’inversió de l’estat en infraestructures
 
·         L’Executiu ha basat la seva acció de govern en una gestió rigorosa i la recerca constant de diàleg i consens amb el món local, l’Estat i els sectors afectats
 
·         Malgrat les dificultats, Catalunya ha complert per primer cop en un mateix exercici els tres objectius d’estabilitat fiscal: dèficit (0,44%), deute (34,0%) i regla de despesa (1,65%)
 
·         Durant el primer any de mandat el Govern ha restaurat les institucions després de l’aplicació del 155, ha recuperat la capacitat normativa amb l’aprovació de 24 normes amb rang de llei i s’ha centrat en la recuperació de les lleis suspeses pel Tribunal Constitucional
 
·         Ha acordat amb els sindicats el retorn de les pagues extraordinàries del 2013 i el 2014 per valor de 1.100 milions d’euros
 
·         Amb l’Estratègia de dinamització local “País d’oportunitats, país viu” l’Executiu vol garantir la vertebració territorial i la generació de l’activitat econòmica a tot el país
 
·         El Pacte Nacional per la Societat del Coneixement millorarà  la coordinació de centres de recerca, empreses i Administració per situar Catalunya com a país capdavanter
 
·         En matèria d’habitatge, el Govern ha aprovat un decret llei que permet la contenció dels preus de lloguer i ha destinat 138 milions d’euros a polítiques socials d’habitatge l’any 2018
 
·         S’ha impulsat el Pacte Nacional per a les Persones amb Discapacitat per tal d’abordr tots els reptes que tenen les persones amb discapacitat
 
·         El Govern s’ha compromès a implementar l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, amb l’elaboració d’un pla nacional que compti amb el consens de tots els agents implicats

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha fet balanç de l’acció del Govern, quan es compleix un any del seu mandat, en la reunió del Consell Executiu celebrada al Palau de la Generalitat. Un balanç que no es pot destriar del context polític d’excepcionalitat que ha viscut Catalunya els darrers anys, i dels obstacles que s’arrosseguen de fa temps que dificulten el progrés del país.
 
El context polític ha estat marcat per la celebració del referèndum de l’1-0, la Declaració del 27-S, l’aplicació de l’article 155, la judicialització de la política i la repressió que practica l’Estat espanyol, com ho demostra el fet de tenir presos polítics i exiliats. A l’hora de fer el balanç de l’acció de  Govern, també cal tenir en compte nombrosos obstacles, alguns dels quals s’arrosseguen de fa anys com és el cas del dèficit fiscal, els intents de recentralització per part de l’Estat, l’incompliment de la DA3a de l’Estatut, o el dèficit crònic d’inversions de l’Estat en infraestructures.
 
Malgrat tot, els indicadors econòmics demostren que l’economia catalana segueix a l’alça, i la realitat desmenteix els auguris d’una “debacle pel context polític que alguns anunciaven”. L’economia catalana ha crescut en aquest primer trimestre un 2% respecte del primer trimestre de l’any passat, tenim un 2,6% menys d’atur i hi ha un 2,7% de persones ocupades més; a més, la creació d’empreses fins el mes d’abril ha crescut un 4,1%. En termes anuals, la producció industrial va créixer el 2018 per sisè any consecutiu, i vam registrar rècord d’exportacions per vuitè any consecutiu.
 
Malgrat aquest context advers, el Govern ha actuat durant aquest primer any de la legislatura practicant una gestió rigorosa, fet que ha permès l’estabilitat fiscal i l’abandonament del FLA; practicant el diàleg i el consens amb el territori, amb l’Estat, i amb els diferents sectors, i promovent els valors republicans: llibertat, cultura i talent.
 
En aquest context, el president de la Generalitat ha presentat el balanç de les polítiques marcades pel Pla de Govern de la XII Legislatura amb el lema “Un país en marxa, un país a punt” i que ha sintetitzat en 6 grans conceptes que donen compte de la feina feta fins ara i de quins són els compromisos del Govern en els propers mesos.
 
Aquests 6 grans conceptes són:
·         País reactivat.
·         País viu.
·         País preparat.
·         País global.
·         País d’igualtat i equitat.
·         País just.
 
 
 
País reactivat
En el marc d’aquest context difícil el Govern ha fixat com el primer eix de la seva acció la reactivació del país amb dos objectius prioritaris i urgents, la recuperació i reactivació de les institucions després de l’aplicació de l’article 155, d’una banda i la resolució de conflictes endèmics amb els servidors públics.
 
En aquest sentit, un dels compromisos de la legislatura va ser la recuperació de les lleis socials suspeses pel Tribunal Constitucional. Durant aquest temps s’ha treballat en tres línies d’actuació: negociació de la retirada de recursos pel Govern espanyol; impulsar la llei òmnibus per al restabliment dels continguts afectats per la suspensió del TC en els casos que ja hi havia resolució del tribunal i noves iniciatives legislatives i esmenes en el tràmit parlamentari de noves lleis.
 
També ha recuperat la seva capacitat normativa amb l’aprovació de 24 normes amb rang de llei (7 projectes de llei, 17 decrets llei i 11 memòries preliminars de projectes de llei). Així mateix s’ha posat en marxa el Consell Assessor per a l’Impuls del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent.
 
En el plànol econòmic és remarcable el fet que Catalunya hagi complert per primer cop en un mateix exercici els tres objectius d’estabilitat fiscal: dèficit (0,44%), deute (34,0%) i regla de despesa (1,65%). Aquestes dades demostren que Catalunya gestiona adequadament les seves finances i compleix els seus compromisos. D’altra banda, i malgrat haver-se reduït les obligacions d’informació econòmica vers el Ministeri d’Hisenda, es mantenen injustificadament les mesures de supervisió específica aplicades arbitràriament pel govern espanyol per raons purament polítiques. Pel que fa a la reactivació econòmica durant aquest període, l’Institut Català de Finances ha finançat 1.512 empreses per 599 milions d’euros, el 96% de les quals emprenedors i pimes. I en l’àmbit de la indústria, cal destacar que ja s’ha assumit el 87% del compliment del Pacte Nacional per la Indústria en els dos primers anys de vigència, i ja s’han executat prop de 796 milions d’euros. 
 
En l’àmbit amb la funció publica, el Govern, compromès amb els treballadors i treballadores públiques, ha signat un acord amb els sindicats pel retorn de les pagues extraordinàries del 2013 i 2014 per valor de 1.100 milions d’euros. Així mateix ha aprovat una convocatòria d’oferta pública de 6.633 places  per a aquest any 2019, que inclou 5.005 places de personal docent i 820 Mossos d’Esquadra.
 
També s’ha signat un nou acord, llargament reivindicat, que millora les condicions laborals dels bombers de la Generalitat i que suposarà entre altres importants mesures la convocatòria de 1.000 places noves de bombers funcionaris.
 
Una menció especial mereix la liquidació del deute de l’Agència Catalana de l’Aigua, que ha retornat anticipadament el 100% del seu deute i tanca un cicle de vuit anys. Amb aquesta eliminació del deute, l’ACA esdevé una empresa pública totalment sanejada i viable.
 
Durant aquest primer any també s’ha ratificat l’acord sobre representativitat empresarial per part de les organitzacions Foment del Treball Nacional, PIMEC i  Fepime amb la mediació del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
 
 
País viu
La vertebració territorial, la generació d’activitat econòmica a tot el país i la lluita contra el despoblament rural són els objectius per construir un “País viu”, una Catalunya de 7 milions i mig de persones que puguin viure i desenvolupar les seves activitats des de qualsevol racó del país.
 
Amb aquest horitzó el Govern ha endegat l’Estratègia de dinamització local  “País d’oportunitats, país viu”, d’acord amb les estratègies específiques concertades amb els agents locals. En l’àmbit del món local, el Govern ha recuperat el Pla Únic d’Obres i Serveis, una figura clau per als ajuntaments que no es convocava dels del 2012 a causa de la crisi, i que ha suposat una inversió de 250 milions d’euros per al període 2020-2024, destinats a cobrir les necessitats inversores del món local. A aquest impuls al món local cal afegir-hi la reducció de més d’un 90% del deute amb els ens locals en quatre anys.
 
Durant aquest any, el Govern ha promogut el desplegament de 626 quilòmetres de fibra òptica, dels quals 350 estan en execució en compliment del compromís de tenir connectades les capitals de comarca amb fibra òptica el 2020, i els municipis de més de 50 habitants al 2023. Per fer-ho possible, en paral·lel, el Govern ha signat el Compromís Nacional per al Desplegament de la Fibra Òptica amb les quatre diputacions com a gran compromís de país per vertebrar el territori.
 
En l’àmbit del desenvolupament de les zones rurals, el Govern centra els seus esforços a garantir tots els recursos per a un sector agrari fort i un territori dinàmic, i és en aquest marc que s’ha aprovat la Llei d’espais agraris per assegurar la capacitat productiva del país, afavorir el relleu de joves al camp posar en producció terres en desús. A aquesta mesura cal afegir-hi la inversió de 9,3 milions d’euros destinats a la instal·lació de 319 joves en l’activitat agrària durant el 2018.  Així mateix el Govern ha arribat a un acord de la Taula Agrària per defensar el posicionament de Catalunya en relació amb la nova política agrària comuna, on es reclama a la UE i l’Estat espanyol la regionalització dels fons i que els plans estratègics s’estableixin a nivell territorial amb l’objectiu de poder fer una gestió més eficient i eficaç dels ajuts. Finalment s’ha posat en marxa el Pla de contingència contra la pesta porcina africana.
 
Així mateix, el Govern ha aprovat l’Estratègia Marítima de Catalunya amb l’objectiu de desenvolupar una economia blava de manera sostenible i basada en la gestió conjunta amb tots els agents implicats.
 
Igualment, la vertebració territorial passa necessàriament per un bon estat de les vies de comunicació i, en aquest sentit, el Govern s’ha compromès a destinar 411 milions d’euros fins a l’any 2023 per a la conservació i manteniment de carreteres.
 
Per altra banda s’està treballant en el Pla director urbanístic de sòls no sostenibles de l’Alt Pirineu i el litoral gironí que ha de permetre un ús més sostenible del sòl. En aquest sentit s’ha fixat també una moratòria de noves llicències de construcció als municipis de la Costa Brava.
 
En el terreny de les infraestructures i la mobilitat s’ha inaugurat la nova L10 Sud del Metro de Barcelona amb  l’entrada en funcionament de les estacions de Foneria i Foc, a Barcelona i Provençana a l’Hospitalet de Llobregat. Amb aquesta nova infraestructura, que dona resposta a una demanda històrica dels veïns, el Govern referma el seu compromís amb l'ús del transport públic, especialment per millorar la qualitat de l’aire i evitar capítols de contaminació.
 
També mereix una menció especial la creació i posada en marxa de l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat, el nou ens públic que gestiona la xarxa d’abastament d’aigua del sistema Ter Llobregat. Amb aquesta iniciativa reforça el control públic de la gestió de l’aigua i la democratització a través de la participació ciutadana.
 
Pel que fa a la incentivació del turisme d’interior, durant aquest primer any s’ha endegat el desplegament del Pla de màrqueting turístic 2018-2022 i el Pla estratègic de turisme 2018-2022 amb l’objectiu d’augmentar la despesa diària per turista; arribar al 37% dels turistes que ens visiten fora de temporada alta i al 10% els turistes allotjats fora del litoral.
 
 
País preparat
L’acció de govern passa també per dur a terme polítiques públiques adreçades a assolir un “País preparat” on  Catalunya es posicioni com a pol de coneixement i innovació i on la tecnologia es destini a millorar la qualitat de vida de les persones i les empreses. Per fer-ho possible, el Govern està impulsant el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement, que pretén millorar la coordinació de centres de recerca, empreses i Administració per situar Catalunya com a país capdavanter. La creació del Comitè per a la Integritat de la Recerca a Catalunya (CIR-CAT) també ha de contribuir a promoure les bones pràctiques en la recerca.
 
Catalunya és ja la capital mundial del mòbil i té les capacitats i les potencialitats per esdevenir la capital mundial del 5G, amb l’aprovació de l’Estratègia 5G de Catalunya,  i les tecnologies digitals més disruptives com la Blockchain i la intel·ligència artificial.  El Govern ha apostat per consolidar aquests esdeveniments tecnològics internacionals ja implantats com el MWC, del qual enguany s’han batut records de visitants i d’expositors, i atreure’n de nous com l’Integrated Systems Europe (ISE), l’esdeveniment audiovisual més important del món. I és en aquest àmbit que s’està desplegant l’estratègia Digital Catalonia amb l’objectiu de convertir Catalunya en un hub tecnològic de prestigi internacional  i fer-ne una nació digital.
 
Amb la voluntat d’estendre la cultura del vot electrònic, el Govern ha posat en marxa una primera experiència de vot electrònic a les eleccions sindicals a l’Administració de la Generalitat. D’aquesta manera es pretén generar confiança en el vot telemàtic amb la voluntat d’estendre’l a la resta de processos electorals. Així mateix, i en el plànol de la seguretat digital, el Govern ha impulsat una carta de drets i responsabilitats digitals. Davant la vulneració de drets civils i polítics, especialment arran de la situació viscuda els dies previs i posteriors al referèndum de l’1 d’Octubre, el Govern considera que cal blindar els drets digitals com un dret fonamental. Amb aquest objectiu s’ha iniciat la redacció del primer marc de drets i deures digitals de Catalunya. Un procés transversal, participat per representants d’entitats, associacions i experts internacionals.
 
El Govern continua apostant per l’adequació de l’FP  a les necessitats de les empreses i, en aquest sentit, durant aquest any ha continuat desplegant la Llei de Formació i Qualificació Professional amb la constitució de la Comissió Rectora del Sistema de Formació i Qualificació per la integració de l’FP. En aquest àmbit d’actuacions, durant aquests mesos el Govern ha aprovat un acord per desencallar la gestió del Centre d’FP en automoció de Martorell perquè esdevingui un centre de referència de formació integrada. Encara en l’àmbit de l’educació el Govern ha creat el Programa STEAMcat per potenciar l’interès de l’alumnat vers les ciències, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques.
 
Finalment, el Govern està compromès a avançar cap a un nou model energètic més democràtic, net, sostenible i descentralitzat, ha reprès el desplegament de les mesures i estratègies incloses en el Pacte Nacional per a la Transició Energètica amb l’inici de la elaboració de la Llei de transició energètica, que ha d’accelerar el canvi de model energètic de país.
 
País global
Catalunya és un “país global” implicat en els reptes globals i amb veu pròpia al món. Amb aquesta convicció el Govern s’ha compromès a implementar l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, aprovada per l’Assemblea General de Nacions Unides, i  que és el full de ruta del qual s’ha dotat la comunitat internacional per fer front als grans reptes del món a nivell ambiental, social i econòmic. Per fer-ho el Govern treballa en l’elaboració del Pla Nacional per a la Implementació de l’Agenda 2030 amb l’objectiu d’arribar a un Acord Nacional que compti amb un consens ampli de tots els agents implicats tant del sector públic com del privat. Així mateix, i en sintonia amb els governs avançats, Catalunya ha declarat formalment l’emergència climàtica, de fet ha estat el segon país del món a fer-ho per darrere del Regne Unit. L’objectiu de la declaració és assolir les fites en matèria de mitigació establertes a la Llei del canvi climàtic del 2017. Per començar, el Govern ja ha destinat 58 milions d’euros a un primer paquet d’ajuts per fer front a l’emergència climàtica, 50 milions a disposició de la indústria per a inversions en matèria d’estalvi i eficiència energètica i 8 milions per a impulsar la mobilitat elèctrica.
 
En l’àmbit de la internacionalització de l’economia catalana, cal destacar la creació de la iniciativa Catalonia Exponential, que té com objectiu captar les tendències i canvis tecnològics que es produeixen arreu del món per traslladar-los al teixit empresarial. Així, l’oficina d’ACCIO a Silicon Valley actuarà com a hub per aplicar la innovació d’aquesta regió a les empreses catalanes. Aquesta mateixa iniciativa també s’ha posat en marxa a l’oficina d’ACCIO a Seül. Mereix una menció especial el reconeixement del Financial Times per l’estratègia catalana de captació d’inversions estrangeres, a través de la xarxa de 40 oficines d’ACCIO arreu del món.
 
El 2018 Catalunya va batre el rècord històric d’exportacions per vuitè any consecutiu i el rècord en nombre d’empreses exportadores regulars. D’altra banda i per tal d’assessorar les empreses catalanes que exporten al Regne Unit, preveure els riscos i minimitzar els possibles impactes, el Govern ha obert la Finestreta Brexit i també ha posat en marxa un portal d’informació sobre el Brexit per posar a disposició de la ciutadania i de les empreses les eines per afrontar-lo amb més garanties.
 
En l’àmbit de l’acció exterior, durant aquest any s’ha acabat amb els efectes de l’aplicació del 155 en l’àmbit de la representació de Catalunya a l’exterior amb la reobertura de les delegacions tancades per l’aplicació d’aquest article i la creació de noves.
 
Així mateix, s’ha treballat en l’elaboració del llibre verd del Pla Europa i s’ha impulsat un procés participatiu per involucrar-hi entitats de la societat civil. També s’ha renovat el compromís amb els Quatre Motors per a Europa per incrementar les potencialitats d’aquests territoris punters a nivell europeu (Catalunya, Baden- Wütemberg, la Llombardia i Alvèrnia-Roine-Alps).
 
Pel que fa al compromís amb la solidaritat internacional i les crisis humanitàries, el Govern ha aprovat el Pla director de cooperació per al desenvolupament 2019-2022 on ha recuperat l’objectiu d’arribar al 0,7% amb un augment de 20 milions d’euros anuals. Seguint en l’àmbit de la solidaritat, el Govern ha considerat una obligació moral i estatutària la declaració de Catalunya port segur, i ha creat un grup de treball per acollir vaixells de rescat a la Mediterrània.
 
Finalment, i en l’àmbit de la internacionalització de la cultura,  Catalunya ha estat present  a l’Smithsonian Folk Festival 2018, la Biennal de Venècia, la Fira del llibre de Buenos Aires 2019 i un cicle d’exposicions d’art català al Japó.
 
 
 
País d’igualtat i equitat
El Govern es manté fermament compromès amb la consolidació d’un “País d’igualtat i equitat” amb més igualtat i oportunitats per tothom com a garantia de la cohesió social. Amb aquest objectiu acaba d’aprovar el Pla Interdepartamental de suport a les famílies 2019-2021, amb una dotació de 700 milions d’euros per assegurar les necessitats bàsiques i el suport a les famílies amb necessitats especials.
 
Amb el convenciment que el treball ha de ser considerat com una política social més, el Govern ha destinat 920 milions d’euros en polítiques d’ocupació, un 18% més que el 2018, del qual se’n beneficiaran 464.000 persones i es prioritzaran grups en risc d’exclusió social.
 
En matèria d’educació s’han posat en marxa 37 actuacions de millora d’equipaments escolars per 152 milions d’euros. I per altra banda, es destinaran 105 milions a la creació de 27 escoles i instituts nous que permetran la retirada d’un centenar de mòduls. En aquest mateix àmbit s’han contractat 300 nous professionals per atendre millor l’alumnat en el marc del desplegament del decret d’educació inclusiva.
 
Pel que a la salut, el Govern està destinant 100 milions d’euros addicionals per  a l’atenció primària i per millorar les condicions als professionals i hores d’ara ja s’han incorporat 180 professionals dels 250 previstos. A més, s’han invertit 30 milions d’euros addicionals fins el 2022 per renovar 382 CAP amb nous aparells sanitaris i tecnològics i obres de reforma. També s’han desencallat projectes aturats feia temps com el nou hospital de Viladecans, on ja han començat les obres o el nou hospital Joan XXIII de Tarragona del qual ja s’ha aprovat el projecte. 
 
Pel que fa a les polítiques de prevenció, i per donar resposta a l’augment del consum de tabac, el Govern està treballant en una nova llei d’addiccions per intentar reduir-ne el consum i impulsarà una campanya especialment adreçada als joves amb el suport del jugador de l’NBA Ricky Rubio.  D’altra banda, s’han creat programes focalitzats en la salut de les dones com el nou model d’atenció a l’endometriosi o el nou Protocol de seguiment de l’embaràs.
 
En el marc de les mesures de lluita contra la violència masclista, el Govern està desplegant el Protocol de seguretat contra les violències sexuals en entorns d’oci, per formar més de 13.000 persones en aquests àmbits i ha constituït l’Observatori de la justícia en violència masclista per analitzar la resposta judicial i les mesures penals per violència masclista. També s’ha implantat l’App VIDO per atendre víctimes de violència de gènere.
 
 
 
País just
La justícia social és un dels principis que inspiren tota l’acció de Govern amb l’objectiu de construir un “país just” que redueixi les desigualtats.  Una de les actuacions destacades en aquest àmbit ha estat la signatura del Pacte contra la segregació escolar com a consens per assolir un sistema educatiu que garanteixi de forma efectiva i real un model educatiu basat en la igualtat d’oportunitats.
 
Conscient que l’habitatge és un dret fonamental, el Govern actua amb una planificació estratègica basada en la col·laboració entre institucions i en el treball compartit entre el sector públic i el privat per assolir tres grans objectius: incrementar el parc d’habitatge social, evitar la pèrdua d’habitatge per motius econòmics i facilitar l’accés a l’habitatge en condicions assequibles. En aquest sentit, durant aquest primer any el Govern ha aprovat un decret llei que permet la contenció dels preus de lloguer en els barris o les ciutats on es pugui acreditar una manca d’habitatge assequible. A aquesta mesura legislativa cal sumar-hi la inversió de 138 milions d’euros a polítiques socials d’habitatges l’any 2018, un 8% més que el 2017 que han servit per oferir 73.000 ajuts al pagament de lloguer, la compra de 853 pisos per a lloguer social, a través del tanteig i retracte, la xifra més alta mai comprada (un 57% més que el 2017) i evitar 3.519 desnonaments.
 
Per tal d’assegurar l’assistència a les persones en tot el cicle vital, una de les prioritats del Govern pel que a les polítiques socials, s’ha impulsat el Pacte Nacional per a les Persones amb Discapacitat per tal d’abordar tots els reptes que tenen les persones amb discapacitat. Així mateix, s’ha aprovat un paquet de mesures de suport a les persones que treballen en cures de la llar i de les persones amb l’objectiu de millorar la regularització d’aquest sector professional que inclou mesures de caràcter laboral, de formació i salut.
 
També s’ha creat la Comissió de Seguiment de la Renda Garantida de Ciutadania i s’han ampliat els supòsits per arribar millor als col·lectius en risc d’exclusió social.
 
Pel que fa a l’atenció al joves migrants i adolescents sols, en dos anys el Govern ha multiplicat per 7 l’esforç econòmic cap a aquest col·lectiu, arribant als 72,6 milions d’euros el 2018. S’han creat 3.600 places en 150 centres i un Centre d’Atenció Immediata.
 
El Govern també està elaborant una llei per fomentar la mediació en conflictes familiars, especialment amb menors implicats.
 
Un país just vol dir també recuperar la memòria històrica i retirar qualsevol simbologia franquista. En aquest sentit, durant aquest primer any de Govern s’han identificat les primeres cinc víctimes de la Guerra Civil i el franquisme amb excavacions i anàlisi del Pla de Fosses i el Programa d’Identificació Genètica; i s’està treballant una nova llei de memòria i de  mediació que facultarà la Generalitat per retirar la simbologia franquista de l’espai públic.
 
La cultura és una eina clau per a la cohesió social i territorial i per aquest motiu el Govern ha constituït durant aquest primer any de mandat la Mancomunitat Cultural amb les quatre diputacions, i ha destinat més d’un milió d’euros al programa.cat, que conjuntament amb les diputacions, dona suport a 1.700 activitats professionals a 230 municipis. També s’ha completat la xarxa d’arxius comarcals.
 
En l’àmbit de la llengua s’ha presentat el nou curs oral de català “Ep! Escolta i Parla”, adreçat a persones que no estan alfabetitzades o tenen  dificultats amb la llengua escrita com a base per a l’aprenentatge. El curs s’ha pilotat a sis ciutats de Catalunya i el 2020 s’integrarà a l’oferta dels 22 centres del Consorci per a la Normalització Lingüística.
 
Finalment i en l’àmbit de les infraestructures culturals, cal destacar l’aprovació del Pla Estratègic del Museu Nacional d’Art de Catalunya que farà possible l’ampliació del Museu en el Pavelló Victòria Eugènia.
 
Compliment del Pla de Govern
El Govern també ha presentat un document amb una selecció de 264 actuacions que s’han fet o s’estan treballant, i que respon a la planificació establerta al pla de Govern per la XII Legislatura, que es va aprovar ara fa 8 mesos.
 

1  

Fitxers adjunts

Acords de Govern

Acords de Govern
PDF | 650