EMC

INDÚSTRIA

El cost de 7.700 milions d'euros, principal limitació per a implantar la Renda Bàsica Universal a Catalunya

query_builder   21 juny 2019 12:58

event_note Nota de premsa

INDÚSTRIA

El cost de 7.700 milions d'euros, principal limitació per a implantar la Renda Bàsica Universal a Catalunya

EMC
  • Aquesta és una de les dades que es desprèn de l’estudi ‘Renda Bàsica Universal: Anàlisi d’una proposta disruptiva d’innovació social’ elaborat per Oriol Amat i Xavier Ferràs en el marc del Pacte Nacional per a la Indústria

  • L’estudi d’Amat i Ferràs recull tot un seguit de recomanacions entre les quals destaca que cal seguir apostant per les rendes per combatre la pobresa, sense deixar d’explorar amb més detall quina és la millor destinació dels diners públics

La consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, acompanyada dels autors de l’estudi Oriol Amat i Xavier Ferràs, ha presentat aquest matí els resultats de l’informe ‘Renda Bàsica Universal: Anàlisi d’una proposta disruptiva d’innovació social’ elaborat en el marc del Pacte Nacional per a la Indústria.
 
Durant la seva intervenció, la consellera Chacón ha destacat “el consens en determinar la matèria i el rigor en la metodologia dels estudis realitzats en el marc del Pacte Nacional per a la Indústria”.  Chacón considera que aquests treballs són “una mostra de la sensibilitat que tenim des del Departament d’Empresa i Coneixement davant l’impacte social que tenen les noves tecnologies en la transformació dels models productius”.

La consellera ha tancat la seva intervenció assegurant que són “benvingudes totes les reflexions que tenen a veure amb la inclusió i la formació, és bo quantificar els conceptes, ja que ens ajuden a ser conscients de la realitat”.

Una de les principals conclusions de l’estudi sobre l’Impacte laboral de la Indústria 4.0 a Catalunya, realitzat per l’Observatori de la Indústria el 2018, és que, a conseqüència de la digitalització, hi haurà col·lectius que poden quedar exclosos del mercat de treball. Per aquest motiu el Consell Català de l’Empresa va considerar que calia estudiar la possibilitat d’implantar mesures per reduir la desigualtat social com ara la renda bàsica universal.
 
La Renda Bàsica Universal (RBU) és una proposta d’innovació social segons la qual tot ciutadà d’un país rep una renda incondicional i independent de les seves condicions personals (si treballa o no, i si disposa de patrimoni o no). La renda és periòdica, pagada en efectiu, individual, universal (per a tothom), de llarg termini i bàsica (està concebuda per impedir que hom caigui per sota dels llindars de la pobresa).
 
L’objectiu del treball d’Oriol Amat i Xavier Ferràs és posar al damunt de la taula un material rigorós per al debat. A més d’explicar què és la renda bàsica universal i quins són els seus antecedents, les principals aportacions d’aquest estudi són aprofundir en els raonaments dels seus defensors i detractors, revisar algunes de les experiències internacionals sobre RBU i, finalment, quantificar l’impacte pressupostari que tindria a Catalunya la seva  implementació.
 
En la seva presentació, Xavier Ferràs ha explicat que la RBU és una mesura innovadora, transgressora, universal i suposa que en un país competitiu i pròsper es doni una renda que impedeixi a qualsevol ciutadà caure per sota del llindar de la pobresa”.
 
L’altre autor de l’estudi, Oriol Amat ha reconegut que la Renda Bàsica Universal “no es pot pagar a mitjà termini” però ha animat  a continuar “avançant en una política de rendes com a sistema per reduir les desigualtats a la societat destinant més recursos”.
 
Defensors i detractors de la renda bàsica universal
 
L’estudi que es fa ressò dels arguments dels seus defensors, entre els quals s’inclouen personatges tant rellevants i diversos com Martin Luther King, Stephen Hawking, Marck Zuckerberg, Elon Musk, o Jeff Bezos, però també resumeix també els dels seus detractors.
 
Segons els seus defensors, a més de l’eliminació directa de la pobresa mitjançant una transferència sistemàtica d’efectiu mínim a la població, la RBU tindria una sèrie d’efectes col·laterals, entre ells l’optimització de l’estat del benestar substituint tota una sèrie de rendes condicionades –que poden crear trampes de pobresa i incentius a no sortir de la situació per seguir percebent la renda- i eliminant controls burocràtics ineficients i costosos. A més també contribuiria al creixement econòmic, actuant com un incentiu a l’emprenedoria en eliminar el risc personal de caure en la pobresa, i internalitzant en l’economia un conjunt de tasques com l’atenció als infants o a la tercera edat,  que ara no estan retribuïdes ni quantificades en el PIB.
 
Els seus detractors disposen d’arguments també evidents: el seu elevat cost, el possible desincentiu a treballar que pot comportar, el possible ús dels recursos en “béns de temptació” (alcohol, tabac), la inflació, la desestructuració de l’estil de vida o l’efecte crida.
 
Aplicació a Catalunya: 7.700 milions d’euros a l’any, prop del 3,5% del PIB
 
A l’estudi es descriu una proposta de Renda Bàsica Universal segons la qual  tots els majors de 18 anys rebrien 664 euros mensuals nets, fet que garantiria pobresa zero en termes estadístics per a tota la ciutadania. Per als menors de 18 anys, la quantitat s’establiria en una cinquena part (133 euros). La RBU no estaria gravada per l’IRPF i substituiria tota prestació pública monetària de quantitat inferior (subsidis i ajudes a la família, subsidis i ajudes a l’habitatge, subsidis d’exclusió social, pensions, prestacions d’atur, beques, classes passives de l’Estat, reservistes sense destinació, sacerdots, reclusos). Aquesta RBU tindria un cost brut de 52.899 milions d’euros i després d’aplicar diferents reformes quedaria en 7.700 milions d’euros a l’any, al voltant del 3,5% del PIB català, segons una proposta feta per Arcarons.
 
L’estudi també analitza si aquest cost és assumible. Segons explica, es podria finançar amb un increment de l’IRPF, el qual passaria a tenir un tipus únic nominal del 49,57% i en el qual s’eliminarien els mínims personals, la compensació entre rendiments, les reduccions de la base i totes les deduccions de la quota. D’aquesta manera, les persones amb rendes més baixes (entre el 60 i el 70% de la població) tindrien una tributació menor, mentre que la resta de contribuents es quedarien igual o veurien augmentada la seva tributació per IRPF. Alternativament, es podria finançar amb altres mesures fiscals com ara la reducció de l’economia submergida, canvis a l’impost de societats o altres impostos. 
 
Actualment, Catalunya té la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), que es diferencia de la RBU en què només la reben les persones que compleixen determinades condicions d’ingressos i edat.
 
La RGC consta de dues prestacions econòmiques: una garantida de 564€ i una complementària d’activació i inserció (150€/mes), condicionada al compromís d’un pla d’inclusió social o d’inserció laboral. A mitjans del 2018, 112.392 persones rebien la RGC, les quals representen poc menys de la tercera part de les que pateixen privacions materials severes. Per això, es preveu que el cost de la RGC pot passar dels 500 milions d’euros de l’actualitat al doble o més del triple d’aquesta quantitat en pocs anys. Per tant, el cost de la RGC a Catalunya es pot situar al voltant del 0,3% o fins i tot del 0,9% del PIB.
 
L’estudi recorda que si Catalunya no tingués un dèficit fiscal massa elevat hi hauria recursos suficients per finançar una política de renda d’abast molt més ampli que l’actual.
 
Recomanacions
 
L’estudi d’Amat i Ferràs recull tot un seguit de recomanacions que són:
 
·       Seguir apostant per les rendes per combatre la pobresa, sense deixar d’explorar amb més detall quina és la millor destinació dels diners públics.
·       Les decisions per millorar la política de rendes han de prendre’s després de fer experiments representatius i que donin resultats exitosos.
·       Cal revisar tot el sistema de prestacions existent per tal d’evitar ineficiències i solapaments.
·       Donat que la Renda Garantida de Ciutadania en el seu format actual no arriba a una part important de la població en situació de pobresa, cal ampliar la renda a més perceptors.
·       La renda hauria de tenir unes característiques que evitin el desincentiu a trobar una feina retribuïda.
·       Les polítiques de renda han d’anar acompanyades de programes d’inclusió social i laboral.
·       Cal combatre de manera efectiva el frau en les ajudes públiques.
 
Podeu consultar l’estudi sencer:



Segueix-nos a les xarxes
_________________________________________________________
 
§  Twitter a @empresacat | @coneixementcat
 
 

1  

Imatges

La consellera amb els autors de l'estudi

La consellera amb els autors de l'estudi 144