El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha reclamat aquest matí un nou model de governança per a l’aeroport de Barcelona – El Prat, “que no estigui gestionat únicament des d’una òptica financera perquè això repercuteix en la qualitat del servei prestat, que no és l’adequat”. Calvet ha fet aquestes declaracions durant l’esmorzar-col·loqui organitzat per Foment del Treball dins del cicle de sessions Esmorzars Foment-PwC.
Per a Calvet, “amb l’actual model de gestió aeroportuària d’Aena, que té un 49% de capital privat i que cotitza a borsa, no hi ha capacitat de singularitzar i fer un aeroport competitiu al servei del país”. El titular de Territori i Sostenibilitat ha explicat que l’actual model “deixa molt poc marge de maniobra i no hi podem incidir”. No obstant això, “no hi renunciem perquè ens sentim i som responsables de totes les infraestructures estratègiques del país, de l’aeroport però també de Rodalies, de la xarxa viària de l’estat, dels ports i a aquesta responsabilitat s’hi suma una ambició màxima per posar-les al servei de les persones i de l’economia. I a l’aeroport volem més i millor oferta, i més ben gestionada”, ha dit. I ha insistit: “Volem un aeroport amb més capacitat, més puntualitat –aquí ha recordat que aquest estiu Flightstats va situar l’aeroport de Barcelona entre els quatre del món amb més retards –, que generi oportunitats, que sigui accessible, amb una estratègia comercial agressiva i sostenible”.
El conseller ha retret “que Aena no s’ocupi prou d’aquestes qüestions. Per això insistim en què el problema és de model de gestió i, per tant, l’hem de canviar, amb la forma que políticament decidim, amb diàleg i negociació perquè ens cal monitoritzar la capacitat, la qualitat, l’impacte ambiental, el desenvolupament urbanístic i el retorn socioeconòmic de l’aeroport”.
No perpetuar els dèficits d’inversions de l’Estat a l’aeroport de Barcelona
Calvet ha xifrat en un 55% l’aportació de l’aeroport del Prat als beneficis totals d’Aena i en un 4% els de l’aeroport de Madrid. “I tot i això, Aena afavoreix el hub de Madrid”, ha ressaltat. Com ha exemples, ha parlat del contracte de la concessió, que a Barcelona és de 41,2 milions per un trànsit de 50,1 milions de passatgers, el que dona una ràtio de 0,80 euros per passatger, mentre que a Madrid el contracte és de 58,2 milions per un trànsit de 57,9 milions de passatgers, és a dir, una ràtio d’1 euro per passatger. “Hi ha una gran diferència i això comporta tensions que hem vist en les vagues recurrents que hi ha a l’aeroport de Barcelona”, ha exposat.
En aquest sentit, el conseller ha reclamat més inversions. “No volem perpetuar els dèficits d’inversions de l’Estat a l’aeroport de Catalunya”, ha dit. Per tant, “en el pròxim Document de Regulació Aeroportuària (Dora), del qual en coneixem només les intencions perquè no hi som, hi ha d’haver inversions a l’aeroport de Barcelona però també n’hi ha d’haver necessàriament a Reus i a Girona, on és imprescindible el baixador. Nosaltres ja fa anys que tenim concebuda aquesta estació perquè aporta interconnexió i perquè entenem tot el sistema aeroportuari com un sistema en xarxa”.
