MinPIBC2017-a2018

Producte interior brut territorial. Any 2017 i Avanç 2018 en municipis de més de 50.000 habitants

Les comarques de l'àmbit Metropolità generen gairebé el 70% del PIB català l'any 2017

Martorell és el municipi amb el PIB per càpita més elevat

query_builder   19 desembre 2019 10:37

event_note Nota de premsa

Producte interior brut territorial. Any 2017 i Avanç 2018 en municipis de més de 50.000 habitants

Les comarques de l'àmbit Metropolità generen gairebé el 70% del PIB català l'any 2017

Martorell és el municipi amb el PIB per càpita més elevat

GràficPIBC2017

L’any 2017, les comarques de l’àmbit Metropolità són les que generen més producte interior brut, 161.102,8 milions d’euros en conjunt, i representen el 68,6% del PIB de Catalunya, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Pel que fa al PIB per habitant, el Barcelonès és l’única d’aquest àmbit que es troba entre les comarques amb valors més elevats. La Ribera d’Ebre encapçala el rànquing amb 51.100 euros per càpita i la segueixen el Barcelonès (38.100 euros), l’Aran (37.100 euros), el Tarragonès (36.900 euros) i la Segarra (36.300 euros).

L’anàlisi municipal mostra que Martorell (amb un PIB de 2.837,9 milions d’euros) és el municipi de més de 5.000 habitants amb el PIB per càpita més elevat l’any 2017, amb 103.000 euros, seguit de la Canonja, amb 100.500 euros. Tots dos municipis, amb una elevada especialització industrial, tripliquen la mitjana catalana  (31.200 euros). A continuació se situen 8 municipis amb un PIB per càpita que supera el doble que la mitjana catalana: Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Castellbisbal, Lliçà de Vall, Parets del Vallès, Sant Fruitós de Bages, Polinyà,  Sant Esteve Sesrovires i el Prat de Llobregat. A l’altre extrem, tres municipis tenen un PIB per habitant inferior als 10.000 euros: Cunit (9.900 euros), Santa Margarida de Montbui (9.300 euros) i Badia del Vallès (7.000 euros).

El PIB per habitant augmenta a pràcticament totes les comarques

L’any 2017 el PIB per habitant ha augmentat a totes les comarques i Aran, en relació amb l’any anterior, excepte al Priorat (-5,6%). La Ribera d’Ebre i l’Alta Ribagorça són les comarques on més s’ha incrementat el PIB per càpita (per sobre del 20%). Les segueixen la Segarra (18,1%), la Noguera (15,6%), la Terra Alta (13,1%), l’Urgell (12,7%) i les Garrigues (11,4%), totes elles amb creixements que tripliquen la mitjana catalana (3,8%).

Pel que fa als municipis de més de 5.000 habitants i capitals comarcals, 181 dels 216 municipis tenen creixements positius al 2017 respecte a l’any anterior, encapçalats per Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (34,2%) i la Canonja (25,6%).

El sector serveis genera més del 75% de l’activitat econòmica en 9 comarques

El Barcelonès és la comarca on els serveis tenen un pes més elevat (87,0%), gairebé 15 punts per sobre de la mitjana catalana (72,7%). La segueixen el Garraf, l’Aran, la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Baix Empordà, el Maresme, l’Alt Empordà i el Segrià.

Les comarques amb més especialització industrial són la Ribera d’Ebre (68,2%), la Segarra (57,5%), la Conca de Barberà (52,1%), l’Alt Camp (51,6%) i la Garrotxa (45,2%), amb un VAB industrial que supera el doble del conjunt de Catalunya (21%).

Respecte a la construcció, aquest sector genera més d’un 10% de l’activitat econòmica a dues comarques: la Cerdanya (16,1%) i el Baix Empordà (12,0%), que superen el doble de la mitjana catalana (5,2%). Les Garrigues destaquen per la seva especialització agrària (25,4% del VAB de la comarca) i superen amb escreix el pes de l’agricultura en el conjunt de Catalunya (1,1%). També destaquen pel seu elevat pes en el total comarcal la Noguera, el Pla d’Urgell, l’Urgell i el Solsonès, amb percentatges superiors al 10%.

Per municipis, en 1 de cada 3 municipis de més de 5.000 habitants i capitals comarcals el sector serveis genera més del 75% del total de l’activitat econòmica del municipi, encapçalats per Salou (92,8%) i Altafulla (90,2%). Els municipis on el sector industrial té un pes més gran sobre el total del VAB municipal, amb més d’un 75%, són la Canonja, Guissona, Santa Margarida i els Monjos, Martorell i Vacarisses.

Matadepera amb un 21,2% i Santa Cristina d'Aro amb un 20,3% són els municipis on el sector de la construcció té una aportació més elevada en la seva estructura productiva. Alcarràs amb un 24,9% i Almacelles amb un 15%, tots dos municipis de la comarca del Segrià, destaquen pel seu elevat pes en el sector agrari.

Segons l’avanç del 2018, Cerdanyola del Vallès és el municipi de més de 50.000 habitants on més augmenta el PIB per càpita

Tots els municipis de més de 50.000 habitants mostren una evolució positiva del PIB per habitant l’any 2018 (dades avançades) en comparació amb l’any anterior. L’increment més rellevant correspon a Cerdanyola del Vallès (4,6%), mentre que Santa Coloma de Gramenet és el municipi que ha registrat un menor augment (2,5%).

Barcelona ha generat  74.978,2 milions d’euros, que representen el 30,9% del PIB de Catalunya l’any 2018. La segueixen, amb un pes molt inferior, l’Hospitalet de Llobregat amb un PIB de 6.627,8 milions d’euros (2,7%), Tarragona amb 5.620,3 milions d’euros (2,3%) i Terrassa amb 5.223,7 milions d’euros (2,2%).

2  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 145

Taules

Taules
XLSX | 39