El president de la Generalitat ha presidit la primera Cimera Catalana d'Acció Climàtica (Autor: Rubén Moreno)

President Torra: "Fer front al canvi climàtic és una de les prioritats del Govern i un repte que ens implica a tots"

query_builder   17 gener 2020 16:53

event_note Nota de premsa

President Torra: "Fer front al canvi climàtic és una de les prioritats del Govern i un repte que ens implica a tots"

  • El cap de l’Executiu ha presidit aquest matí la primera Cimera Catalana d’Acció Climàtica
  • El conseller Calvet ha dit que davant dels qui es pregunten pel cost dels canvis que cal fer, el que cal plantejar-se és “quant ens costarà no fer-los”
El president de la Generalitat durant la seva intervenció a la primera Cimera Catalana d'Acció Climàtica (Autor: Rubén Moreno)
El president de la Generalitat durant la seva intervenció a la primera Cimera Catalana d'Acció Climàtica (Autor: Rubén Moreno)

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat aquest matí que fer front al canvi climàtic “és una de les nostres prioritats bàsiques”, però també un “repte que ens implica a tots com a país: Govern, ajuntaments, institucions públiques, empreses, organitzacions econòmiques, socials i professionals”.

El cap de l’Executiu ha pronunciat aquestes paraules durant la cloenda de la primera Cimera Catalana d’Acció Climàtica, que s’ha fet aquest matí al Teatre Nacional de Catalunya i que ha comptat també amb la participació del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet. La cimera ha estat un punt de trobada per acordar un full de ruta, a curt i mig termini, que permeti afrontar l’emergència climàtica amb compromisos, no només del Govern sinó també des de la societat civil i els agents socioeconòmics. És una de les mesures que va aprovar l’Executiu en declarar l’emergència climàtica. Una declaració amb la qual es posava de manifest la plena consciència del greu risc que comporta l’escalfament global, la necessitat d’introduir modificacions significatives al model socioeconòmic i la urgència que les decisions crítiques s’adoptin de manera eficaç dins la pròxima dècada.

Durant la seva intervenció, el president Torra ha fet notar que el Govern està fent polítiques davant l’emergència climàtica, malgrat que “no tenim ni tan sols la capacitat de decisió que tenen els governs d’Escòcia o Califòrnia en aquest àmbit”. Per aquest motiu ha insistit a reivindicar que “treballem per la independència de Catalunya perquè ens permeti també assegurar amb totes les eines possibles un país millor per als nostres fills”.

En aquesta mateixa línia, Quim Torra ha detallat, a més de la declaració d’emergència climàtica per part del Govern, algunes iniciatives, com ara la creació del nou Programa de resposta de Salut Pública front l’emergència climàtica; la Zona de Baixes Emissions a Barcelona, o l’impost del CO2 per als vehicles aprovat pel Parlament, que permetrà nodrir el Fons Climàtic amb 150 milions d’euros per fer accions en aquesta matèria.

Per la seva part, el conseller de Territori i Sostenibilitat, ha admès durant la seva intervenció que “algú es pot preguntar quant ens costaran els canvis, tot i que el que ens hem de preguntar és què ens costarà no fer-los”. Perquè, ha afegit, “amb infraestructures obsoletes o processos de producció obsolets, la xifra serà probablement molt superior”. Calvet també ha assenyalat que “seguirem emmirallant-nos en Europa, com hem fet històricament, i estarem molt atents a l’European Green Deal, que es proposa destinar el 25% del pressupost del conjunt dels seus programes a accions vinculades amb el canvi climàtic”. “Nosaltres volem el mateix per al nostre país”, ha afegit. I ha conclòs que “acció ràpida i compromís és el camí a seguir. I avui Catalunya passa a l’acció”.

223 persones, 191 organitzacions, 21 sectors

Amb la voluntat d’implicar institucions, organitzacions i societat civil, des del passat mes de desembre s’han anat celebrant una dotzena de reunions amb representants de diferents sectors econòmics i socials. En total hi han participat 223 persones de 191 empreses, organitzacions i institucions, de 21 sectors. Totes elles han estat cridades a sumar-se a iniciatives que contribueixen a fer una transició més ràpida, més justa i més eficaç cap a una economia amb neutralitat climàtica.

Durant la cimera s’han celebrat tres taules de diàleg on s’han exposat les principals conclusions de les reunions de treball prèvies. La primera, sobre col·laboració, l’han composat representants de les administracions locals. La segona i la tercera, centrades en la innovació i l’acció, ha anat a càrrec d’empreses i institucions. També hi ha intervingut el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas.

La secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, ha explicat que, abans de la Cimera del Clima de les Nacions Unides (COP-27,) que se celebrarà al novembre a Glasgow, Catalunya organitzarà una nova cimera, on s’hauran d’exposar tots els compromisos adquirits per les organitzacions.


Compromisos generals

Objectius quantificats i amb calendari

Les organitzacions que signin el compromís s’adheriran a l’objectiu que Catalunya assoleixi la neutralitat de carboni el 2050. D’aquesta manera, hauran de fixar una data i presentar públicament, en el termini màxim d’un any a partir de la signatura, un full de ruta amb objectius quantitatius i amb calendari de reducció d’emissions.

A més, hauran de divulgar i fomentar el compromís climàtic en la seva organització, incorporant el compromís climàtic als seus codis ètics o altres declaracions corporatives; inclouran els aspectes climàtics en la formació del seu personal i s’adheriran al Programa d’acords voluntaris per a la reducció de les emissions impulsat per la Generalitat.

Transició energètica i mobilitat

Un altre dels compromisos és l’impuls a la transició energètica de les activitats. És per això que les organitzacions hauran d’aplicar, per exemple, plans per augmentar l’eficiència energètica, amb objectius quantitatius, en la il·luminació, en la climatització, i en l’activitat productiva; contractar el subministrament elèctric amb certificació d’origen renovable en un termini màxim de 5 anys; o assolir un autoconsum de fonts renovables d’almenys un 35% en un termini màxim de 10 anys.

Per reduir l’impacte climàtic de la mobilitat generada, es podrà renovar la flota de vehicles substituint-la per vehicles d’emissió zero en un termini màxim de 10 anys; redactar en un termini màxim de dos anys un pla de desplaçament del seu personal que afavoreixi l’ús del transport públic, vehicles compartits o ginys de micromobilitat urbana; establir els mitjans per a reunions telemàtiques que evitin desplaçaments; elaborar un pla de teletreball per al seu personal; etc.

Impuls de l’economia circular

Les organitzacions hauran d’adoptar progressivament els principis de l’economia circular. És per això que alguns dels compromisos se centraran en fixar, en un màxim de tres anys, un mecanisme d’avaluació interna del comportament de la seva activitat tenint en compte la situació de l’emergència climàtica i l’economia circular; desenvolupar productes que siguin reparables, amb peces desmuntables reutilitzables i/o amb materials reciclats i reciclables en la mesura que aquestes opcions redueixin la petjada de carboni del producte; prioritzar la compra de productes amb certificacions ambientals i, quan no sigui possible, s’informarà prèviament de les emissions associades als diferents productes; es vetllarà perquè els proveïdors tinguin un compromís verificable amb la mitigació d’emissions; o dissenyar la digitalització de la seva activitat com a mitjà útil per a reduir-ne l’impacte climàtic.

Detall a nivell sectorial

A banda d’aquests compromisos d’abast general, els diferents sectors poden reduir les emissions amb accions concretes contingudes en 11 àmbits:

Administració local

  • Declararà l’emergència climàtica.
  • Endegarà mesures de resiliència davant el canvi climàtic al seu àmbit territorial.
  • Incorporarà els aspectes climàtics en la planificació urbanística.
  • Revisarà les ordenances municipals adaptant-les a la situació d’emergència climàtica.
  • Regularà la mobilitat urbana amb criteris de minimització d’emissions.
  • Adequarà els pressupostos públics a les prioritats de l’emergència climàtica.
  • Vetllarà per les situacions de vulnerabilitat personal vinculades a la pobresa energètica.
  • Contribuirà a l’empoderament dels ciutadans i associacions per a fer front al canvi climàtic.

Organització socioeconòmica

  • Implementarà un programa de formació sobre economia circular i emergència climàtica per a directius i quadres sindicals.
  • Plantejarà mecanismes de transició climàtica justa per a treballadors per compte aliè i per a autònoms.
  • Plantejarà mecanismes de transició climàtica justa per a petites i mitjanes empreses.
  • Assessorarà els projectes d’emprenedoria vinculats als reptes climàtics.
  • Adoptarà estàndards de qualitat climàtica als espais laborals.
  • Elaborarà i difondrà una guia de responsabilitat climàtica per a la presa de decisions en les empreses.

Sector de l’urbanisme, l’arquitectura i la construcció

  • Informarà els clients sobre les opcions de construir edificis i instal·lacions amb un millor comportament climàtic i ambiental.
  • Participarà en projectes de R+D+I per a reduir l’impacte climàtic dels edificis.
  • Instal·larà casetes d’obra amb autosuficiència energètica.
  • Optimitzarà el consum de materials d’obra i el seu reciclatge amb un pla a 5 anys vista.
  • Utilitzarà metodologies de disseny i projectació que permetin comparar climàticament les diferents solucions plantejades per a una construcció.
  • S’adherirà al programa Advancing Net Zero del World Green Building Zero per a edificis d’emissió zero.

Sector ambiental i energètic

  • Oferirà als clients la compra en condicions competitives d’electricitat de fonts renovables i de biogàs.
  • Eliminarà totes les fuites de metà de les seves instal·lacions en un termini màxim de 10 anys.
  • Determinarà els fluxos de materials, l’impacte climàtic de la seva gestió i adoptarà les millors solucions disponibles per a la seva incorporació a l’economia circular.
  • Adaptarà anticipadament les instal·lacions i el model de gestió als efectes previsibles del canvi climàtic sobre la seva activitat.

Sector financer

  • Complirà amb els principis de banca responsable de les Nacions Unides
  • Complirà amb els principis d’assegurances sostenibles de les Nacions Unides.
  • Implementarà les recomanacions de la Task force on Climate-related Financial Disclosures.
  • Potenciaran tant els fons com les línies de crèdit vinculats a criteris climàtics i ambientals per tal que esdevinguin els productes majoritaris en un termini màxim de 10 anys.

Sector de la mobilitat, el transport públic i la logística

  • Oferirà als usuaris la possibilitat de compensar les emissions del seu trajecte mentre l’empresa no assoleixi la neutralitat de carboni.
  • Optimitzarà el seu model de gestió per a minimitzar els trajectes en buit dels seus vehicles.
  • Adaptarà les seves instal·lacions i els seus vehicles a les exigències produïdes per les onades de calor.
  • Adaptarà les seves instal·lacions a les exigències produïdes per l’increment del nivell del mar.
  • S’adherirà al programa Lean & Green Europe per a reducció de les emissions a la comunitat logística.
  • S’adherirà a Getting to Zero 2030 Coalition per a la reducció de les emissions del transport marítim.
  • S’adherirà al Low Carbon Rail Transport Challenge per a la neutralitat de carboni del transport ferroviari.

Sector del comerç, el turisme i els serveis

  • Oferirà als clients l’oportunitat de compensar la petjada de carboni de la seva estada.
  • Oferirà als clients l’oportunitat de compensar la petjada de carboni del lliurament domiciliari de mercaderies.
  • Adaptarà les seves instal·lacions per a poder fer front als fenòmens meteorològics extrems.
  • Facilitarà l’accés als seus establiments amb transport públic o opcions de micromobilitat urbana.
  • Generarà una base de dades consultable sobre la petjada de carboni dels productes i serveis que ofereix.
  • Farà campanyes de sensibilització als usuaris de les seves instal·lacions turístiques sobre el millor comportament climàtic a l’hora d’utilitzar-les.
  • Adequarà els protocols interns i externs per a garantir la preservació de la cadena de fred en la distribució i comercialització de productes sensibles a la temperatura, especialment per als períodes d’onades de calor.

Sector industrial i digital

  • S’adherirà als compromisos climàtics adoptats a escala europea per les organitzacions empresarials del seu àmbit sectorial.
  • Incorporarà l’anàlisi de la intensitat energètica i la intensitat de carboni a l’hora de prendre decisions sobre millora de processos, obertura de noves línies de producció o disseny de nous productes.
  • Redissenyarà els circuits interns de materials i persones per tal de reduir l’impacte climàtic del model organitzatiu de la producció.
  • Elaborarà un pla de reducció de la petjada de carboni de les seves activitats comercials i de màrqueting.
  • Evitarà continguts en les campanyes publicitàries que puguin induir comportaments perjudicials per al clima.
  • Adoptarà els principis de la Indústria 4.0 atenent sempre a la reducció de l’impacte climàtic de la seva activitat.

Sector primari

  • Impulsarà mesures d’adaptació dels conreus a l’estrès hídric i tèrmic causat per l’escalfament global.
  • Participarà en programes per a l’aprofitament dels materials agrícoles i ramaders residuals que evitin les seves emissions per descomposició.
  • Participarà en projectes d’augment de la concentració de matèria orgànica retinguda als sòls com a via de captació d’emissions.
  • Utilitzarà solucions de fertilització de terrenys i d’alimentació de bestiar que tinguin baixa petjada de carboni.
  • Aplicarà criteris de captació i retenció de carboni en les pràctiques de gestió silvícola.

Formació superior i recerca

  • Convertirà els seus campus en un entorn actiu en la sostenibilitat climàtica.
  • Garantirà la formació de professionals preparats i sensibles en matèria climàtica.
  • Renunciarà a projectes de recerca que puguin incrementar l’impacte humà sobre el clima.
  • Aportarà el coneixement de la seva comunitat científica per a desenvolupar les millors solucions davant l’emergència climàtica.

Camp de la salut

  • Dissenyarà i impulsarà programes preventius i pal·liatius dels efectes sobre la salut de les onades de calor i l’eventual expansió de malalties tropicals.
  • Formarà els professionals de la salut davant els reptes sanitaris que genera el canvi climàtic.
  • Utilitzarà els mitjans oferts per les tecnologies avançades per a minimitzar les necessitats de desplaçament per a atendre adequadament els pacients.

El conseller Calvet ha convidat tothom a “passar a l’acció”, admetent que “hem fet feina, però ara ens cal fer el pas de gegant que ens permeti canviar la manera com vivim”. Per a això, ha explicat, caldrà que, en els propers mesos, persones i organitzacions vagin adherint-se als compromisos, que es poden consultar íntegrament al web del Departament de Territori i Sostenibilitat.

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha calculat que la petjada de carboni derivada de la celebració de la cimera ha estat  de 8,10 tones, bàsicament associada a la mobilitat de les persones assistents. La Generalitat les compensarà a través del Programa voluntari de compensació d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

1  

Imatges

El president de la Generalitat ha presidit la primera Cimera Catalana d'Acció Climàtica (Autor: Rubén Moreno)

El president de la Generalitat ha presidit la primera Cimera Catalana d'Acció Climàtica (Autor: Rubén Moreno) 987