Calvet:

Calvet: "L'Agència de la Natura és una oportunitat per cuidar millor el patrimoni natural de Catalunya i contribuir a millorar el món"

query_builder   17 juny 2020 18:10

event_note Nota de premsa

Calvet: "L'Agència de la Natura és una oportunitat per cuidar millor el patrimoni natural de Catalunya i contribuir a millorar el món"

  • El Parlament de Catalunya ha aprovat avui la Proposició de llei de creació d’aquest nou ens que respon a una reivindicació històrica per donar major capacitat executiva a la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural de Catalunya
  • L’Agència disposarà d’autonomia financera i recursos propis per a desplegar polítiques de protecció del medi natural, entre els quals el Fons del Patrimoni Natural que es dotarà amb el 50% de l’import que es recapti de l’impost sobre les emissions de CO2
Damià Calvet

El Parlament de Catalunya ha aprovat avui la creació de l’Agència de la Natura de Catalunya, una nova entitat de dret públic que aglutinarà la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural de Catalunya, tant en l'àmbit continental com marí. L’objectiu és aportar operativitat i eficàcia a aquest àmbit estratègic, aixecar més recursos i garantir la pluridisciplinarietat, expertesa i suficiència dels recursos humans.

Durant la seva intervenció, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha assegurat que és “la culminació de la feina feta durant anys per molta gent” i ha destacat que el nou ens “és una oportunitat per cuidar millor el nostre patrimoni natural per servir millor la nostra ciutadania”. “Volem cuidar millor Catalunya per contribuir a millorar el món sencer”,  ha insistit.

Calvet ha afegit que des del Departament de Territori i Sostenibilitat s’han mantingut més de 30 reunions amb més de 700 representants d’entitats i del món local, i ha recordat el “compromís del Govern per millorar la representativitat local i garantir un desplegament territorial imprescindible”. En aquest sentit ha especificat que “hem proposat als grups impulsors de la proposició de llei, aquí al Parlament, que s’augmenti la representativitat dels ens locals dins el Consell de Direcció de l’Agència, i que es passi de 3 a 4 membres. Avui això no podrà ser avui però ens hem compromès a fer-ho des de l’Executiu”.

Per això, ha subratllat que “treballarem els estatuts amb tothom, i iniciarem immediatament un procés de participació reforçat amb el territori, perquè volem guanyar-nos la confiança dels qui no s’hi han sentit prou implicats fins ara”.

 El conseller també ha recordat que pel que fa a la representativitat de la Generalitat en el Consell de Direcció de l’Agència hi haurà “aquesta interdepartamentalitat que la farà més rica”. “Incorporarà aquesta mirada transversal sobre la natura i treballarem colze a colze amb els departaments implicats, com ara Presidència, Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Interior i Empresa i Coneixement”, ha destacat.

Finalment i en referència al món rural, ha dit que “hem constatat que necessita més atenció, la qual cosa és feina de tots", però també ha apostat per què “incorpori el vector ambiental en la seva manera de fer ja que és un valor afegit”. Així, ha defensat que “cal que entre tots despleguem l’Agenda Verda de Catalunya i incorporem els valors ambientals en la reactivació econòmica”.

Un nou instrument per a les polítiques de biodiversitat

L’Agència s’ocuparà de les polítiques de biodiversitat arreu del territori, tant dels hàbitats com de les espècies, tant terrestres com marines; del patrimoni geològic; del sistema d’espais naturals protegits; dels centres de recuperació de fauna salvatge i la lluita contra les espècies invasores; i de garantir la funcionalitat ecològica de la infraestructura verda entre d’altres. I tot això amb el màxim nivell de participació, cogestió i governança amb el conjunt d’ens i entitats del país, dels sectors econòmics i dels actors del territori.

Patrimoni natural

S’ocuparà també de fomentar i fer compatible la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat amb el desenvolupament territorial, l’activitat econòmica i social, la generació d’ocupació, l’emprenedoria i la innovació. L’objectiu és que les polítiques de natura generin valor afegit en el territori i esdevinguin un motor econòmic i de fixació de capital humà per al món rural.

Les competències en matèria de boscos, de caça i pesca i de vigilància (el Cos d’Agents Rurals) seguiran adscrites al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

La creació de l’Agència respon a una demanda històrica, des principis dels anys noranta, d’entitats, administracions i organismes, l’àmbit acadèmic i persones expertes vinculats a la conservació del medi natural a Catalunya. La iniciativa també forma part del Pla de Govern de la XII legislatura, per assolir una major eficiència, transparència i coresponsabilitat amb el territori en les polítiques de conservació de la natura. A més, està recollida a l'Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat, aprovada pel Govern el juny de 2018.

Aquesta llei es va començar a tramitar el setembre de 2017, sota l’impuls de quatre grups parlamentaris (Junts per Catalunya, Republicà,  Socialistes i Units per Avançar i Catalunya en Comú Podem), però la tramitació va quedar aturada en acabar la legislatura abruptament per aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola. El desembre de 2018, els mateixos grups van tornar a entrar-la a la Mesa del Parlament. La ponència parlamentària que ha tramitat la llei ha inclòs un procés molt ampli amb 32 compareixences parlamentàries. Entre juny i juliol de 2019, ha escoltat les posicions d’una variada representació sectorial i territorial, amb la participació, entre d’altres, del món agrari i forestal, del món local, del tercer sector ambiental, de l’àmbit econòmic i de la ciència, garantint així participació, transparència, i diversitat d’opinió.

L’Agència de la Natura de Catalunya s’ha de constituir en el moment que es dicti el decret que n’aprovi els estatuts, uns estatuts que el Departament de Territori i Sostenibilitat vol redactar en base a un ampli procés de participació.

Una eina per lluitar contra la pèrdua de biodiversitat

Catalunya té més d’1 milió d’hectàrees protegides que aporten més de 2.500 milions d’euros de beneficis anuals en forma de serveis ecosistèmics. Concretament, el 32% de superfície està protegida pel Pla d’espais d’interès natural, el qual inclou els espais de la xarxa Natura 2000 i els espais naturals de protecció especial, com ara els parcs naturals. Compta amb més de 400 espècies d’animals vertebrats, més de 10.000 espècies d’animals invertebrats i més de 4.000 plantes vasculars. Això suposa 12 vegades més hàbitats d’interès comunitari per unitat de superfície que el conjunt d’Espanya, 6 vegades més que Itàlia, 3 més que Portugal, 13 més que França, 14 més que Suècia o la Gran Bretanya i 15 més que Alemanya. Així, el patrimoni natural és un tret distintiu de Catalunya i un actiu estratègic que cal protegir i gestionar adequadament.

Tot i la recuperació d’algunes espècies amenaçades molt emblemàtiques o la protecció d’espais naturals, els indicadors sobre l’estat de la biodiversitat i el patrimoni natural mostren que Catalunya continua perdent biodiversitat i que les poblacions d’animals i plantes disminueixen. Per exemple, el càlcul per a Catalunya de l’índex Planeta Viu, un indicador sobre l’estat de la biodiversitat mundial adoptat pel Conveni sobre la diversitat biològica i els objectius d’Aichi, evidencia una greu tendència regressiva, amb una disminució del 22% de les poblacions de 258 espècies de vertebrats i invertebrats per al període 2002-2016.

Des d’una perspectiva econòmica,  el cost d’oportunitat per incomplir l’objectiu de la Unió Europea d’aturar la pèrdua de la biodiversitat per al 2020 es calcula en 50.000 milions d’euros anuals. Cal afegir els efectes per a la salut i el benestar de la societat de la pèrdua de biodiversitat i la degradació del patrimoni natural, que posen en risc la provisió de serveis ecosistèmics bàsics, com la pol·linització, la fixació de carboni, l’esmorteïment d’inundacions, la purificació de l’aigua o la protecció dels recursos pesquers.

Una estructura independent i amb autonomia financera

Biodiversitat

La creació de l’Agència de la Natura dona resposta a la necessitat urgent que Catalunya es doti d'una estructura orgànica moderna, descentralitzada, àgil i amb autonomia d’acció per desplegar les nombroses oportunitats ambientals, econòmiques i socials derivades de la conservació de la biodiversitat, com passa en altres àmbits com l’aigua i els residus.

Segueix la línia dels països més avançats d’Europa, que fa dècades que plantegen en  l'àmbit del patrimoni natural, estructures de governança dotades de plena autonomia i capacitat d'actuar. El cas més recent és França, amb l'Agència de Biodiversitat o Gal·les, que ha creat la Natural Resources Wales.

L’Agència suposarà un punt d’inflexió en la gestió del medi natural, des d’un punt de vista tant econòmic com operatiu. D’una banda, disposarà de recursos consignats en els pressupostos de la Generalitat, però també amb la totalitat del Fons del Patrimoni Natural, format principalment pel 50% dels ingressos obtinguts de l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica, que serviran per a impulsar actuacions relacionades amb la conservació, gestió, millora i valorització del patrimoni natural i la biodiversitat. L’Agència també es pot finançar amb aportacions procedents d’altres administracions públiques catalanes, de l’Estat, de la Unió Europea, o d’altres organismes internacionals, així com amb ingressos derivats de la prestació dels seus serveis i de l’acompliment de les seves activitats, subvencions, donacions, herències, llegats i qualsevol altra aportació, entre altres recursos.

D’altra banda, operativament, permetrà disposar d’una entitat sòlida per abordar els reptes derivats del patrimoni natural, després d’un període de 25 anys amb modificacions reiterades d’adscripció i d’organigrama d’aquest àmbit competencial, que han dificultat el desenvolupament adequat d’aquesta tasca.

Una major participació i proximitat al territori

La nova Agència preveu un Consell de Direcció plural, amb 19 membres. Deu dels seus representants corresponen a la Generalitat i han de garantir la representació dels departaments competents amb matèria de medi ambient, agricultura, ramaderia, política forestal, caça i pesca, desenvolupament i vigilància rural i d’altres. De la resta, un terç serà per al món local; un terç per al sector primari i la propietat forestal; i un terç per al sector conservacionista i la ciència.

A més, es crea una Comissió Social per donar veu dins l’Agència als representats de la propietat rural, dels sectors agrari, forestal, pesquer, naturalista i conservacionista, ecologista, excursionista i turístic, i de les activitats marítimes entre d’altres, així com una Comissió Científica.

Pel que fa a la participació i coordinació territorial, els estatuts de l’Agència han d’establir la creació d’òrgans descentralitzats de participació i de col·laboració activa en la presa de decisions de la societat civil i el conjunt d’actors del territori en els diversos àmbits en què s’estructura territorialment l’Agència.

També han d’establir els instruments de coordinació i seguiment amb els departaments de la Generalitat més directament concernits en les polítiques del patrimoni natural i amb les administracions que gestionen espais naturals protegits.

1  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 417