Reunió del Consell Estratègic del Pacte Nacional per a la Renovació Urbana

El Govern i 14 ens tècnics i municipalistes engeguen l'elaboració del Pacte Nacional per a la Renovació Urbana

El PNRU neix per poder donar resposta a les necessitats d'un parc residencial català envellit, el 70% del qual té més de 40 anys d'antiguitat

query_builder   15 setembre 2020 12:36

event_note Nota de premsa

El Govern i 14 ens tècnics i municipalistes engeguen l'elaboració del Pacte Nacional per a la Renovació Urbana

El PNRU neix per poder donar resposta a les necessitats d'un parc residencial català envellit, el 70% del qual té més de 40 anys d'antiguitat

  • Serà el marc de referència on consensuar les polítiques de rehabilitació urbana els propers anys, integrant vessants com la sostenibilitat, l’eficiència energètica, la mobilitat associada a les noves tecnologies o els nous instruments de governança

 

  • El Pacte Nacional, que es preveu vegi la llum la primavera del 2021, concretarà una de les línies temàtiques de l’Agenda Urbana de Catalunya, la transformació de les ciutats i de l’habitatge, i la redacció dels dos documents avançarà en paral·lel
Reunió, aquest matí, del Consell Estratègic del Pacte Nacional per a la Renovació Urbana.
Reunió, aquest matí, del Consell Estratègic del Pacte Nacional per a la Renovació Urbana.

El secretari de l’Agenda Urbana i Territori, Agustí Serra, i la degana del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Assumpció Puig, han presidit avui la reunió del Consell Estratègic del Pacte Nacional per a la Renovació Urbana (PNRU), on s’ha aprovat el primer document de treball i el Govern i els 14 ens tècnics i municipalistes que l’integren han signat la Declaració per un PNRU. D’aquesta manera, s’engega el procés d’elaboració del document, que vol ser un marc de referència consensuat entre els diferents actors involucrats en la rehabilitació, la construcció, l’energia i la governança municipal sobre com han de ser les polítiques de renovació urbana dels propers anys.

 

Cal tenir present que les àrees urbanes són pols d’innovació i d’oportunitats, però també arrosseguen desigualtats socials i econòmiques, amb desequilibris ambientals. A aquests dèficits heretats s’hi sumen els canvis derivats dels nous models econòmics –auge de la mobilitat pel comerç digital, coworking o introducció de mitjans de transport unipersonals- i del canvi climàtic –efecte illa de calor, necessitat d’espais naturalitzats-. Respondre a aquests reptes no pot passar per consumir nou sòl per crear nova ciutat, sinó per rehabilitar, renovar i millorar el teixit existent amb criteris de sostenibilitat i posant la qualitat de vida de les persones en primer terme, tal com ha posat de manifest la pandèmia de la COVID-19.

 

Tal com ha explicat el secretari de l’Agenda Urbana i Territori, Agustí Serra, “necessitem potenciar un canvi de model urbà i edificatori que contribueixi a una millora de la qualitat de vida”. “Tradicionalment, la construcció s’ha centrat en la nova ocupació” de sòl i ara “hem de revertir el model i apostar pel reciclatge urbà versus la nova extensió”, ha comentat el secretari.

 

Abordatge multisectorial

 

Alhora, la rehabilitació d’edificis no es pot abordar des d’una única vessant, sinó que ha d’integrar des de la connectivitat de les comunitats a les noves tipologies d’habitatge, l’accessibilitat, la millora energètica o la incorporació de nous materials constructius. La integració de totes aquestes perspectives no només milloraria la qualitat de vida dels veïns sinó que també ajudaria a reorientar el sector de la construcció, més centrat tradicionalment en l’obra nova.

 

“Dels 3,9 milions d’habitatges” que composen el parc edificatori català, “el 70% té més de 40 anys”, ha contextualitzat Serra. Per tant, “la conservació i la rehabilitació són una necessitat, i també s’hi ha d’introduir els paràmetres de la sostenibilitat i l’ecoeficiència”, ha resumit.

 

Per tal d’estimular la renovació del parc urbà, les administracions públiques catalanes van dedicar l’any 2019 un total de 50,6 milions a ajuts i inversions directes que van permetre rehabilitar 29.016 habitatges, a més de la línia de crèdit de l’Institut Català de Finances per valor de 100 milions d’euros per a despeses de rehabilitació en comunitats de propietaris. Aquesta línia de crèdit és una eina perquè la renovació urbana arribi també als habitatges, i esdevé una primera concreció del Pacte.

 

No obstant, la rehabilitació d’habitatges a Catalunya encara és baixa. Segons les dades del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, actualment els projectes de rehabilitació que es visen al nostre país representen unes xifres molt testimonials: tan sols suposen globalment un 26% de la superfície total visada a Catalunya, essent en la majoria dels casos projectes no residencials.

 

El Pacte Nacional per a la Renovació Urbana permetrà impulsar la renovació urbana involucrant a tots els actors que usualment hi intervenen. El consens existent entre Govern, ajuntaments, entitats socials i empreses és bàsic per a desenvolupar-lo. Així, el Consell Estratègic del Pacte està format pel Govern, a través dels departaments de Territori i Sostenibilitat, Cultura, Salut i Vicepresidència i Economia i Hisenda, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (que té assumides les funcions de Secretaria) i 13 ens i organitzacions més: l’Ajuntament de Barcelona, l’Associació de Promotors de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis (ACM), l’Associació de Micropobles de Catalunya, el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, el Col·legi d'Administradors de Finques, el Consell de Col·legis d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials, el Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Barcelona, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, el Col·legi de Camins, Canals i Ports de Catalunya, la Federació de Municipis de Catalunya, el Gremi de Constructors d'Obres, l’Institut Català de l'Energia i l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya.

 

El PNRU: línies d’actuació

 

Tots ells han signat avui les bases i la Declaració per a un PNRU, que ara començaran a elaborar i que s’estructurarà en quatre blocs temàtics. Així, els signants abordaran les següents qüestions:

 

Bloc 1: Qualitat arquitectònica dels espais urbans

 

  1. Model urbà: definició de model de ciutat i estratègies per a la renovació urbana.

Temes: accessibilitat, seguretat, xarxa d’espais verds, millora de barris vulnerables, paisatge urbà, mobilitat saludable, espais inclusius.

 

  1. Espais per viure: models d’habitatge, criteris de configuració funcional, usos mixtos als edificis.

Temes: nous models d’habitatge i de tinença, legislació necessària, habitabilitat dels espais.

 

  1. Cultura i patrimoni: conservació del patrimoni arquitectònic i cultural i preservació de la qualitat de l’entorn construït.

Temes: transformació i conservació, protecció, mercantilització.

 

Bloc 2: Estratègies ambientals i emergència climàtica

  1. Edificació eficient: reducció de la demanda energètica al parc edificat existent.

Temes: eficiència dels sistemes, estratègies de disseny passives i estratègies actives, incorporant equips i sistemes eficients.

 

  1. Energies renovables: transició energètica.

Temes: integració de les energies renovables al parc edificat, aprofitament de recursos locals.

 

  1. Aprofitament dels recursos: economia i arquitectura circular.

Temes: cicle de l’aigua, reutilització dels residus de construcció, nous models productius, anàlisi del cicle de vida dels materials

 

Bloc 3: Innovació

 

  1. Noves tecnologies: materials de baix impacte ambiental i tecnologies de la informació i de la comunicació.

Temes: foment de la distribució intel·ligent al teixit urbà, connexió d’edificis i comunitats, sistemes de gestió integrada de dades, processos i projectes, nous materials i sistemes de construcció. 

 

  1. Competència i desenvolupament: potenciar les competències dels professionals del sector, noves solucions tecnològiques, difusió del coneixement.

Temes:  formació i ocupació de qualitat.

 

  1. Reptes de futur: turisme sostenible, espais de treball compartit, economia col·laborativa.

 

Bloc 4: Governança

 

  1. Òrgans de governança: definició i paper dels diferents agents implicats, tant sector privat com administracions públiques.

 

  1. Definició de polítiques d’impuls: estat actual de problemàtiques amb la rehabilitació, estratègies i models de finançament, adequació de normativa, ajuts, subvencions i convenis de col·laboració.

 

  1. Transparència: informació i publicació per difondre les actuacions efectuades.

 

Durant la presentació de la Declaració, la degana del COAC, Assumpció Puig, ha posat en valor que “en el context d’incerteses que vivim, l’arquitectura i l’urbanisme són dels pocs instruments dels què disposem per millorar la qualitat de vida i la salut de les persones i vetllar per la protecció del medi ambient”.

 

Segons Puig, “la inversió en rehabilitació i renovació urbana tindrà un retorn directe en el benestar i salut de les persones, la protecció del medi ambient i l’impuls de la competitivitat. No només ens trobem en un sector clau en l’economia, sinó que és peça fonamental en l’assoliment dels objectius per al desenvolupament sostenible que fan referència a la igualtat de gènere, la reducció de les desigualtats i la creació de comunitats sostenibles”.

 

“La intervenció dels professionals de l’edificació, en aquest context, ha d’aportar lideratge i coneixements. Som i volem ser actors indispensables, perquè no estem al marge de les necessitats de la societat, al contrari”, ha emfasitzat.

 

Relació amb l’Agenda Urbana de Catalunya

 

Aquest procés de reflexió sobre com rehabilitar les ciutats catalanes s’emmarca en un debat a nivell global sobre com impulsar el desenvolupament sostenible de les àrees urbanes i com adaptar-les a les transformacions tecnològiques i al canvi climàtic. En aquesta línia, el Govern va impulsar la redacció de l’Agenda Urbana de Catalunya per respondre a aquestes necessitats, a través de l’Assemblea Urbana de Catalunya.

 

El Pacte Nacional de Renovació Urbana és, de fet, la concreció d’un dels eixos de l’Agenda Urbana, referit a la transformació física de les ciutats i de l’habitatge existent. És per això que ambdós documents es redactaran en paral·lel i s’ha establert una metodologia de treball que garantirà una coherència entre els sis eixos de l’Agenda Urbana (salut, benestar, qualitat urbana, prosperitat, canvi climàtic i bon govern), i els quatre blocs temàtics del PNRU.

 

Així, el Pacte Nacional farà una primera proposta que després acabarà de detallar l’Assemblea Urbana de Catalunya. Es preveu que el PNRU quedi aprovat definitivament la primavera de 2021. Serra ha posat en valor que “l’objectiu és afavorir la regeneració de les nostres àrees urbanes” i “el que resulti del PNRU marcarà l’obra de govern de la Generalitat i dels ajuntaments per fer polítiques clares de rehabilitació a les ciutats”.

3  

Imatges

Imatge 1

Imatge 1 313

Imatge 2

Imatge 2 387

Imatge 3

Imatge 3 368