El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha participat aquest divendres en la xerrada “10 anys d’execució del Pla de Barris a Centelles” que s’ha celebrat al Casal Francesc Macià d’aquest municipi. També hi han pres part l’alcalde de la localitat, Josep Paré, el seu antecessor en el càrrec, Miquel Arisa, i l’exconseller de Política Territorial i Obres Públiques Joaquim Nadal.

 

Durant la seva intervenció, el conseller Calvet ha qualificat el Pla de Barris com “un dels programes de rehabilitació urbana i impuls social més reeixits de la nostra història”, perquè ha assegurat que “allà on hi ha hagut una intervenció, impulsada per l’ajuntament i desenvolupada conjuntament amb la Generalitat, hem constatat que ha estat un èxit”.

 

En el cas concret de Centelles, ha valorat la recuperació del Barri Antic com a dinamitzador econòmic i cultural com una intervenció que ha donat molt bons resultats. “Les actuacions a l’espai públic han permès guanyar en accessibilitat, de la mateixa manera que els ascensors en els habitatges”, ha dit.

 

Calvet ha dit que “la sostenibilitat ha d’abastar tres àrees, l’ambiental, l’econòmica i la social”, i ha posat d’exemple tres intervencions de Centelles que han anat en aquesta línia: la millora de l’enllumenat públic, el viver d’empreses instal·lat al Palau dels Comtes, i l’adequació d’equipaments per a la ciutadania, respectivament.

 

 

Un nucli antic més connectat

 

El nucli antic de Centelles (Osona) ha estat objecte en els darrers anys d’un projecte d’intervenció integral en el marc del Pla de Barris de la Generalitat. La intervenció, en una àrea de més de 136.000 m², ha permès millorar la connexió del nucli antic amb la resta del municipi, fent-lo més accessible, salvant les barreres físiques i arquitectòniques existents. També ha augmentat l’atractiu, millorant la qualitat dels elements constructius, i posant en valor els elements singulars que estaven desaprofitats, com  el Palau dels Comtes i el Torrent de la Cira. Finalment, s’han realitzat intervencions de suport als col·lectius més vulnerables.

En el nucli antic s’hi han fet actuacions per valor de 5 milions d’euros. En concret, dirigides a:

 

• La pacificació de l’espai públic, amb la reordenació de l’espai destinat a aparcament.
• La consolidació d’un itinerari per a vianants al Torrent de la Cira per connectar el Passeig amb el carrer Hospital i amb el Casal Francesc Macià.
• Comprar el Palau dels Comptes per destinar-lo a equipaments i nova activitat econòmica.
• La reurbanització de la Plaça Catalunya, de la Plaça de l’Estació i dels carrers Fortuny, Hospital i Collsuspina.
• La rehabilitació dels edificis amb problemes d’accessibilitat i deficiències, i de la passarel·la de la via del tren per millorar la connexió entre el nucli antic i el barri est.
• L’ampliació i millora de les voreres del carrer de l’Estació, de l’Avinguda de les Escoles i dels carrers Ildefons Cerdà i Font Calenta.
• La millora de l’eficiència energètica de les instal·lacions del Casal Francesc Macià i del Centre de Formació d’Adults.
• Adequar l’antic edifici de Correus per destinar-lo a equipaments.
• Instal·lar un punt d’informació municipal i d’autoservei de tràmits municipals i d’una minideixalleria a la Plaça Major.
• L’aplicació de polítiques 3R (reducció, reutilització i reciclatge) als edificis i equipaments públics.

 

Una rehabilitació global

 

Gràcies a la Llei de Barris, la Generalitat ha promogut la rehabilitació global per evitar la degradació, millorar les condicions de les persones residents en aquestes àrees, i afavorir la cohesió social. Per aconseguir-ho, aquesta llei va establir la creació d’un fons econòmic a disposició dels ajuntaments que presentessin projectes d’intervenció integral. Els criteris per determinar les àrees que han pogut beneficiar-se dels ajuts han anat des de l’existència de dèficits en equipaments, a problemes demogràfics, com l'envelliment de la població, o a les dificultats de desenvolupament econòmic. S’ha valorat que els projectes incloguin millores de l'espai públic, rehabilitació dels elements col·lectius dels edificis, provisió d'equipaments, supressió de barreres arquitectòniques o programes de millora econòmica.