El ritme de recuperació del tercer trimestre va ser més intens durant el juliol i a partir de l’agost es va alentir pels rebrots de la pandèmia a finals d’estiu. Tanmateix, cal tenir present el caràcter preliminar d’aquestes dades d’avanç, ateses les dificultats estadístiques per capturar la dinàmica d’activitat derivada de la pandèmia de la COVID-19; en aquests moments, per a l’estimació del PIB del tercer trimestre l’Idescat encara no disposa d’alguns dels principals indicadors d’activitat del setembre, en especial, l’índex de producció industrial (IPI) o l’indicador d’activitats del sector serveis (IASS).
Els serveis mostren una evolució desigual per branques
El tercer trimestre, el VAB es redueix a tots els grans sectors d’activitat, però amb una contracció notablement més moderada que el segon trimestre. El VAB del sector agrari és el que mostra una reducció més suau (-2,0% interanual), mentre que la recuperació de l’activitat a la construcció és especialment intensa, en passar d’una caiguda del 28,0% interanual el segon trimestre a un retrocés del 7,6% interanual el tercer. Aquesta tendència de millora de la construcció també ve capturada per alguns indicadors recents, com el consum de ciment o les dades d’afiliats.
La indústria ha suavitzat el retrocés, des d’un -19,4% interanual el segon trimestre fins a un -8,2% interanual el tercer. La producció industrial mostra una caiguda anual a gairebé totes les branques. Tot i això, la indústria farmacèutica, una de les branques amb més pes en l’economia catalana, experimenta un augment. En el cas de l’energia elèctrica, els equips elèctrics i electrònics i la química, les disminucions són relativament contingudes. En la fabricació de material transport la caiguda és més intensa però la informació més recent apunta a una progressiva recuperació de l’activitat.
Finalment, els serveis mostren el registre més desfavorable, d’un -9,3% interanual (el segon trimestre van registrar un -20,5% interanual), però amb una evolució molt desigual per branques: mentre algunes activitats han registrat una recuperació més forta, com ara les professionals i tecnològiques o alguns serveis de no mercat (com sanitat o administració pública), s’observa feblesa en aquelles branques més afectades per les restriccions i amb activitats que impliquen més interacció social, en particular els serveis d’allotjament, el transport, les activitats artístiques, la restauració i els serveis d’oci i cultura.
La taxa d’atur puja fins a un 13,2% el tercer trimestre tot i la recuperació parcial de l’ocupació
El tercer trimestre l’ocupació va recuperar-se parcialment a Catalunya gràcies al retorn a l’activitat després del confinament, però encara està lluny dels registres de fa un any (-4,0% interanual segons l’EPA i -3,4% segons l’afiliació). En comparació amb el tercer trimestre del 2019, s’ha produït un descens absolut de 138.500 persones ocupades.
Les xifres d’ocupació de l’EPA i de l’afiliació inclouen com a ocupats als treballadors acollits a un ERTO, i per tant no recullen l’efecte que han suposat les suspensions i reduccions de jornada derivades d’aquests mecanisme, a diferència de les hores treballades. El nombre d’hores efectives treballades cau un 9,6% interanual el tercer trimestre, després de registrar la caiguda més forta de la sèrie el segon trimestre (-29,8% interanual).
El nombre de treballadors inclosos en ERTO s’ha anat reduint durant el tercer trimestre, i a finals de setembre es va situar en 146.559 persones, que representaven aproximadament un 5,4% dels afiliats (exclosos els autònoms i el règim de la llar). L’ús d’aquest mecanisme va disparar-se amb la declaració de l’estat d’alarma el març, i va arribar a afectar més de 700.000 persones el mes d’abril, xifra que representava un 26% dels afiliats.
L’impacte de la crisi sanitària també es reflecteix en l’evolució de la població activa, que modera el descens el tercer trimestre (-1,4% interanual), després de la forta caiguda que havia experimentat amb el confinament del segon trimestre (-4,2%). La taxa d’atur puja fins a un 13,2% (fa un any era d’un 10,9%), amb un augment més destacat per als joves i les dones.
En aquesta Nota de Conjuntura, s’inclouen dos requadres amb anàlisis específiques sobre “Els joves que ni estudien ni treballen (NINIs) a Catalunya” i “El teletreball a Catalunya segons les dades de l’EPA”.
El document de la nota de conjuntura es pot consultar aquí.