pressupostos

El Govern aprova el Projecte de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2022

query_builder   9 novembre 2021 14:37

event_note Nota de premsa

El Govern aprova el Projecte de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2022

  • Els comptes del 2022 eleven la despesa fins a un valor rècord de 38.139 milions d’euros, 5.618 milions més (17,3%)
  • La inversió del sector públic s’enfila fins als 3.951 milions i gairebé dobla la pressupostada el 2020
  • El pressupost incorpora 2.142 milions d’euros dels Fons Next Generation
  • Les partides socials concentren el 74,6% del pressupost, que preveu un impuls sense precedents a les polítiques d’habitatge, ocupació i cultura

El Govern de la Generalitat ha aprovat avui el Projecte de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2022. Després de la seva validació al Consell Executiu, el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha lliurat els comptes públics a la presidenta del Parlament de Catalunya i n’ha exposat els trets principals davant els principals agents econòmics i socials del país, en un acte celebrat a l’auditori de la Cambra.

Els Projecte de pressupostos del 2022 preveu un increment excepcional de la despesa pública, que assoleix un valor rècord de 38.139 M€, 5.618 milions més (17,3%) que en els comptes del 2020. Aquesta dotació històrica permetrà garantir els recursos materials i personals necessaris per seguir lluitant contra la pandèmia i alhora avançar en la reactivació social i econòmica del país.

En valors absoluts, els departaments que més incrementen la seva dotació són Salut (11.171 M€, 1.456 M€ més), Educació (6.681 M€, 1.009 M€ més), Drets Socials (3.969 M€, 905 M€ més) i Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori (2.270 M€, 511 M€ més). En conjunt, la despesa departamental del 2022 creix un 18,6% (5.022 M€) respecte als pressupostos del 2020, i arriba als 32.032 M€. La despesa social concentra el 74,6% dels recursos totals, un percentatge superior al 73,7% del 2020.

L’increment de despesa assolit en els comptes del 2022 ha estat possible gràcies a l’aportació dels Fons Next Generation, que ascendeixen a 2.142 M€ i que inclouen, d’una banda, 1.527,6 M€ del Mecanisme de Recuperació i Resiliència; i, de l’altra, 614,4 M€ dels Fons REACT. Els departaments de Salut, Drets Socials i Educació són els més beneficiats pels Fons Next Generation, amb aportacions de 319 M€, 633 M€ i 405 M€, respectivament.

Un dels trets més destacats dels comptes és el seu caràcter fortament inversor. Així, la inversió del conjunt del sector públic s’enfila fins als 3.951 M € i gairebé dobla la inversió pressupostada el 2020 (2.012 M€). Les polítiques que concentren un major esforç inversor són Salut (585 M€), Habitatge i actuacions urbanes (529 M€), Educació (291 M€), Carreteres (265 M€), Societat de la Informació i Coneixement (227 M€) i Infraestructures ferroviàries (223 M€).

 

Dotacions extraordinàries Covid-19 de 500 M€ i de 205 M€ per a personal

Al marge dels Fons Next Generation, el Govern també ha previst una dotació extraordinària de 500 M€ per seguir fent front a les despeses sanitàries derivades de la pandèmia en absència d’un nou fons Covid-19 estatal per al 2022. A més, es doten 205 M€ addicionals per mantenir els programes extraordinaris de personal contractat amb motiu de la pandèmia, així com per al personal de suport a la gestió dels Fons Next Generation.

En matèria de personal, els pressupostos preveuen un increment de 28.882 places respecte als comptes del 2020, el gruix de les quals es concentren en el Departament de Salut (17.663 places). Destaca també l’increment de personal docent i PAS (5.498 places) i el reforç a l’àmbit de la seguretat (mossos, bombers i agents rurals), amb 1.122 noves dotacions.

 

Actuacions departamentals més destacades

Entre les actuacions més rellevants del pressupost, destaca l’impuls sense precedent a les polítiques d’habitatge, amb un increment de 387 M€ en les aportacions per a ajuts i subvencions destinats a la rehabilitació. Els comptes també preveuen una dotació de 141 M€ per ampliar en més de 3.300 habitatges l’actual parc públic mitjançant la construcció i procediments de tempteig i retracte. A més, es destinen 100 M€ a ajuts per al pagament del lloguer. Juntament amb l’habitatge, la despesa en polítiques d’ocupació, que creix en 248 M€, i el pressupost de cultura, que assoleix els 385 M€, també registren increments rècord.

En matèria educativa, s’instaura la gratuïtat de l’educació infantil de 2 a 3 anys (P2), amb un cost de 90 M€ per al curs 2022-2023, i es destinen 22,8 M€ al desenvolupament d’un pla de xoc de la Formació Professional. Pel que fa a l’educació superior, es preveuen 980,1 M€ per al finançament de les universitats públiques i s’incrementen en 212,8 M€ les polítiques d’R+D+i. A més, s’hi inclou una inversió de 55 M€ per a programes de suport a la indústria. En l’àmbit del benestar, es destinen 400 M€ a la renda garantida de ciutadania i es reserven 4 M€ per finançar un pla pilot per implementar la renda bàsica universal, que es posaria en marxa el desembre del 2022.

Altres actuacions destacades en el projecte de comptes públics són l’augment en 119 M€ de l’assignació per al transport públic; 59 M€ per avançar en els treballs de les línies L9 i L10 del metro de Barcelona; 92 M€ per a polítiques d’igualtat i feminismes; 42 M€ d’increment de la inversió per al desplegament de la fibra òptica i 149,2 M€ per dotar el fons climàtic i el fons de patrimoni natural (amb recursos de l’impost sobre les emissions de CO2).

 

1.487 M€ provinents del dèficit autoritzat

Al marge dels Fons Next Generation, a l’apartat d’ingressos destaquen també els recursos provinents del dèficit autoritzat, per valor de 1.487 M€ (0,6% del PIB, la taxa de referència per obtenir finançament l’any 2022). En canvi, l’aportació del model de finançament es redueix en 978 M€, ja que el 2022 no s’ingressa cap liquidació positiva provinent de l’exercici 2020. Pel que fa a la resta d’ingressos, els comptes preveuen un increment de 588 M€ en la recaptació de tributs propis i cedits i també l’abonament, per part de l’Estat, d’alguns endarreriments i deutes històrics, com ara una part del deute de la disposició addicional tercera de l’Estatut i del desplegament del cos de Mossos d’Esquadra (536 M€ en total), així com 500 M€ del retorn pendent d’un mes d’IVA.

Cal subratllar que, malgrat l’increment del dèficit públic, el pes del deute català sobre el PIB es redueix en 2,2 punts respecte al 2021, ja que el bon ritme del creixement econòmic fa més sostenible l’endeutament de la Generalitat.

 

L’economia catalana creix amb força

L’esclat de la pandèmia el 2020 va posar fi a sis anys de creixement econòmic, en què el PIB català va augmentar un 2,8% de mitjana. Durant el 2021, l’economia catalana creix amb força, impulsada per l’increment del consum de les llars (27,2% en el segon trimestre) i de la formació bruta de capital (19,1%). Les exportacions de béns també mostren una evolució molt positiva, amb un creixement acumulat del 25,7% entre gener i agost, i superen els nivells del 2019 en valors corrents.

Pel que fa al 2022, es preveu que la inversió i la demanda externa tinguin més protagonisme, i que el PIB català pugui assolir el nivell del 2019. Alhora, la recuperació sostinguda del mercat de treball permetria reduir la taxa d’atur fins a l’11,2% a finals d’any, per sota de la mitjana estatal (14,4%).