•  El secretari general del Departament de Justícia, Enric Colet, destaca, en la inauguració de la VI Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia, organitzada pel Consell de l’Advocacia Catalana, a Reus, que els jutges i tribunals han de garantir els drets lingüístics de tots els ciutadans
  • Alerta que la situació del català a la justícia és molt dolenta i destaca la importància del requisit del català per exercir a Catalunya
 
.
El secretari general del Departament de Justícia, Enric Colet, que ha participat avui a Reus en la Jornada, organitzada pel Consell de l’Advocacia Catalana, sobre l’ús del català a la justícia, ha afirmat que “l’Estat no protegeix degudament els drets lingüístics dels ciutadans de Catalunya, qüestió fonamental per al bon funcionament del sistema democràtic que ha de garantir la tutela judicial efectiva”, insistint, d’aquesta manera, en la manca de voluntat per protegir els drets lingüístics dels ciutadans de Catalunya.
 
En aquesta línia, Colet ha qualificat de “molt dolenta” la situació del català a l’Administració de justícia malgrat que els assumptes que s’inicien en català als jutjats representen un 64 % del total, però les sentències acaben sent-ne el 12 %, i ha valorat aquest àmbit com “el més deficitari” pel que fa a l’ús del català. En aquest sentit, ha posat com a exemple que la diferència d’ús que en fa la ciutadania i l’Administració de justícia “és abismal”.
 
Enric Colet ha manifestat que “no hi ha justícia sense llengua pròpia i, per tant, el fet que el coneixement del català no sigui requisit per obtenir destinació a Catalunya no ajuda els jutges i tribunals a desenvolupar la seva feina amb independència i imparcialitat pel que fa a la llengua”.
 
En aquest sentit, el secretari general del Departament de Justícia ha acusat el Govern de l’Estat d’incomplir reiteradament l’art. 3 de la Constitució espanyola i ha qualificat de “més greu encara” l’incompliment de l’art. 2 de la Declaració Universal dels Drets Humans, quan disposa que no es pot discriminar per raons de llengua. I ha posat com a exemple que “es pot donar la paradoxa que a casa nostra es faci necessari requerir el servei de traducció i interpretació del català, tal com estableixen les directives europees, per garantir els drets lingüístics dels ciutadans comunitaris, posant el català al mateix nivell que les altres llengües estrangeres”.
 
El secretari general ha fet un repàs de totes les actuacions del Departament a favor de l’ús del català i n’ha destacat els cursos de català i de llenguatge jurídic, les eines per afavorir l’ús del català en l’activitat professional, els cercadors terminològics en línia i els formularis, entre altres qüestions, així com la campanya “En català també és de llei”. Colet ha assenyalat que actualment hi ha publicats 183 textos legislatius en català que poden ser consultats directament en línia, la feina feta per l’Observatori Català de la Justícia, el Pacte per als usos de les llengües oficials en l’àmbit del dret, de l’any 2010, entre altres materials.
 
Finalment, el secretari general del Departament ha manifestat davant els assistents que cadascú, des de la seva responsabilitat, ha d’afrontar aquest repte: aconseguir un nivell òptim de coneixement i ús del català entre els operadors jurídics i a l’Administració de justícia per fer efectius el drets lingüístics dels ciutadans. “Fem servir el català. L’actitud de l’Estat és un escull important i haurem de respondre políticament”, però també ha demanat als operadors jurídics que “usin el català sense l’excusa que no ens entendran”.
 
En la inauguració de les jornades, hi han participat també el president del Consell de l’Advocacia Catalana, Abel Pié; el president de l’Audiència Provincial de Tarragona, Javier Hernández García; l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i el degà del Col·legi d’Advocats de Reus, Pere Lluís Huguet.
 
L’objectiu de la Jornada ha estat la reflexió, per part de l’advocacia, sobre com caldria regular en escenaris futurs les llengües d’ús en l’àmbit de la justícia. Sota el títol “Futura justícia a Catalunya: llengua d’ús”, l’acte, obert al públic, ha inclòs una conferència del catedràtic de dret constitucional de la Universitat Rovira i Virgili, Jaume Vernet, que ha tractat sobre els escenaris possibles de la llengua d’ús a la justícia amb elements de dret comparat. A la Jornada, també hi ha hagut un espai de debat en el qual han participat Josep-Lluís Carod-Rovira, Montserrat Tura i José Domingo. Clourà la Jornada el president de la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana i degà de Tortosa, Josep Canício.
 
 
DADES SOBRE L’ÚS DEL CATALÀ A LA JUSTÍCIA
 
En les taules següents es pot veure reflectida l’evolució de l’ús del català a la justícia en els darrers cinc anys i durant l’any 2014, desglossat per territoris:
 
Taula 1. L’ús del català a les sentències judicials se situa l’any 2014 en el 12,4 % i té una tendència decreixent (*):
 
 
CATALÀ
CASTELLÀ
2010 
37.645 (14,5 %)
221.359 (85,5 %)
2011
34.734 (13,1 %)
230.305 (86,9 %)
2012
32.479 (12,7 %)
222.849 (87,3 %)
2013
30.698 (12,4 %)
217.543 (87,6 %)
2014
30.354 (12,2 %)
217.795 (87,8 %)
 
 
 
Taula 2. Total de sentències segons la llengua, per demarcació territorial, emeses a Catalunya l’any 2014 (*):
 
 
% CATALÀ
% CASTELLÀ
BARCELONA CIUTAT
  9.837 (8,7 %)
103.725 (91,3 %)
BARCELONA COMARQUES
  9.486 (12,4 %)
  67.013 (87 %)
GIRONA
  7.649 (35,2 %)
  14.094 (64,8 %)
LLEIDA
  2.882 (25 %)
    8.645 (75 %)
TARRAGONA
     411 (2,0 %)
  20.333 (98 %)
TERRES DE L’EBRE
       89 (2,2 %)
    3.985 (97,8 %)
TOTAL CATALUNYA
30.354 (12,2 %)
217.795 (87,8 %)