• El conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha participat en l’acte inaugural d’aquesta primera fase del procés de restauració de la façana de l'Església de Santa Maria d'Agramunt, que és un dels majors referents del romànic català de principis del segle XIII
  • L’actuació, amb un cost de 109.415,46 euros, ha estat finançada pel Departament de Cultura i la Diputació de Lleida
  • Els treballs, realitzats pel Centre de Restauració de Bens Mobles, han durat tres mesos i han permès aturar les degradacions més importants que comprometien la seva conservació
Agramunt
La Generalitat ha inaugurat avui la primera fase de la restauració de la portalada de l’església de Santa Maria d’Agramunt, a l’Urgell. El monument, que és un dels majors referents del romànic català de principis del segle XIII, segueix l’estil de l’Escola de Lleida, amb un treball escultòric de gran bellesa.
 
L’acte inaugural ha estat presidit per l’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, i ha comptat amb la participació del conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, acompanyat de la directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya del Departament de Cultura, Àngels Solé, el rector impulsor de les obres de la Parròquia d’Agramunt, Llorens Utgés, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i l’alcalde d’Agramunt, Bernat Solé.
 
La restauració de la portalada, que ha tingut un cost 109.415,46 euros, ha estat  finançada pel Departament de Cultura i la Diputació de Lleida i ha estat realitzada  pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. Els treballs han durat tres mesos i han permès aturar les degradacions més importants que comprometien la conservació del portal.
 
El conseller Jordi Baiget ha aprofitat en la seva intervenció, per felicitar i agrair la feina tant als professionals que han fet possible la restauració de la portalada i els nous vitralls com a les administracions que ho han fet possible “en un moment de dificultats pressupostàries”. Pel conseller, “l’art romànic és una icona que s’ha de preservar. La nostra història s’explica amb el patrimoni que tenim i també ens projecta cap al futur”. Baiget ha destacat la potencialitat turística d’Agramunt i l’ha valorat com una eina de desenvolupament econòmic per a la comarca.
 
L’alcalde del municipi, Bernat Solé, i el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, han estat els encarregat de recordar “l’esforç que entre tots hem fet per restaurar un referent dels nostres monuments. L’esforç que hem fet tots està justificat perquè representa l’activitat emprenedora del nostre país”.
 
Per la seva banda, l’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, ha felicitat a tots els que han participat en el projecte i ha mostrat el compromís de l’església “amb el futur del nostre país”.
 
També hi ha estat present en l’acte, el delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Lleida, Ramon Farré, el director dels Serveis Territorials  d’Empresa i Coneixement a Lleida, Octavi Miarnau, i el director dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida, Josep Borrell, entre d’altres.
 
Descripció historicoartística de l’església de Santa Maria d’Agramunt

L’església parroquial de Santa Maria d’Agramunt és un edifici estructurat en planta basilical de tres naus, cobertes per voltes de canó de perfil apuntat i capçades a est pels respectius absis semicirculars. La fundació de la parròquia data de mitjan segle XI, però l’edifici actual es va començar a construir durant l’últim quart del segle XII.
 
A nivell exterior, els elements més significatius de la construcció són les dues portalades romàniques. La portalada occidental, construïda al segle XIII, presideix la façana principal i destaca per la seva rica decoració escultòrica.
El conjunt el presideix un grup escultòric elaborat en alt relleu, que corona l’arc d’entrada. Al centre hi ha una escena de la Verge amb el nen, flanquejada per les escenes de l’Adoració dels Reis Mags (a l’esquerre) i l’Anunciació (a la dreta). Una placa situada sota la peanya de la Verge conté una inscripció incisa en llatí, que indica l’any que es va dur a terme l’escultura, el 1283.
 
La portalada i la rosassa es trobaven afectades per una gran quantitat de brutícia i per diversos processos de degradació del suport petri, amb materials afegits en successives intervencions fetes al llarg del segle passat. Tot plegat resultava perjudicial per a la conservació del conjunt, i alterava en gran mesura la unitat estètica de l’obra.
 
Procés de conservació-restauració de la portada

El procés de conservació-restauració s’ha encaminat a eliminar tots aquells elements que alteraven la lectura de l’arquitectura i dels motius decoratius o bé que resultaven perjudicials per a la conservació de la pedra.
Per a això s’han utilitzat diversos procediments de neteja en funció de les necessitats de cada zona, i s’ha actuat de forma estratigràfica i selectiva, amb l’objectiu d’uniformar el conjunt i de millorar-ne la presència estètica, sense alterar el cromatisme original de la pedra, i amb l’objectiu de conservar al màxim les policromies. També ha calgut eliminar morters de ciment, perjudicials per a la conservació dels materials petris, i dur a terme un tractament biocida per tal d’eliminar el recobriment biogènic de les superfícies.
 
Es preveu que la propera fase d’intervenció completi els treballs de restauració de les policromies conservades a les primeres arquivoltes i el grup escultòric principal. Aquesta intervenció es durà a terme en base als resultats dels diversos estudis analítics que s’estan fent per tal de determinar els sistemes d’intervenció més adients.

1  

Imatges

Foto de l'acte inaugural

Foto de l'acte inaugural 2467