•   El 0,7% de l’IRPF per a fins socials permet finançar programes per entitats socials
•    Es financen programes dirigits a persones amb discapacitat, gent gran, persones en risc d’exclusió social, infància i famílies o dones, entre altres
•    Catalunya és la comunitat que més aporta a l’Estat a través de la casella de fins socials
•    L’any passat, els catalanes i catalanes van aportar el 25% dels fons tot l’Estat i només van rebre el 13,9%, fet que significa que les entitats socials catalanes deixen d’ingressar 20 M€ recaptats a Catalunya
•    L’Estat ha incomplert les 13 sentències del Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem que posen de manifest una suma de greuges cap als interessos de les entitats del tercer sector catalanes
•    El Govern considera que aquesta és una sentència política per afavorir la seva estratègia recentralitzadora



Sentència del TS que nega una invasió competencial de l'Estat en la gestió dels fons del 0,7% de l'IRPF

El Tribunal Suprem ha desestimat el recurs contenciós administratiu que va interposar la Generalitat de Catalunya per invasió de competències contra el reial decret que estableix les bases reguladores de les subvencions estatals destinades a realitzar programes d’interès general.

Després de fins a 13 sentències del Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem favorables a la gestió territorial del 0,7% de l’IRPF, el Tribunal Suprem ha trencat amb la jurisprudència consolidada i ha fallat a favor de l’Estat, al•legant un canvi de nom en les bases que, segons el Tribunal, implica que els programes deixen de formar part del títol competencial de l’assistència i els serveis socials –que recau en les comunitats autònomes- i passen a d’altres títols en què l’Estat té competències, com poden ser legislació laboral, medi ambient, seguretat pública o educació.

L’any 2013, el Govern espanyol va modificar la regulació i les bases del sistema de subvencions en resposta a les successives sentències dels tribunals, mantenint-ne la gestió i centralitzant encara més el sistema, fent una simple modificació estètica a un programa que envaeix de ple competències de la Generalitat de Catalunya.

És per això que la Generalitat de Catalunya interposarà els recursos pertinents en defensa de les seves competències i l’autogovern, i en aquest cas, en defensa d’un espoli de component social.

El Govern considera que aquesta és una sentència política per afavorir la seva estratègia recentralitzadora. Intencionalitat i conseqüències de la sentència:

•    Té un clar sentit polític i contradiu les sentències que fins ara havien fet els tribunals i que posaven de manifest els greuges cap als interessos de les entitats del tercer sector catalanes, tan pel que fa a les convocatòries estatals com a les provinents de la casella del 0,7% de l’IRPF.
•    Si s’aplica la modificació que va fer l’Estat al 2013 de  la regulació i les bases del sistema de subvencions, mantenint-ne la gestió i centralitzant encara més el sistema, les entitats que no siguin d’abast estatal en quedaran excloses. Que a Catalunya això pot significar que més de 100 entitats es quedin sense subvenció.
•    Catalunya és la comunitat que més aporta a l’Estat a través de la casella de fins socials.
•    Catalunya va rebre l’any passat, 30’8 M€, del total de 220 M€ que es van repartir a tot l’Estat, és a  dir, només un 13’9%.