• En un esmorzar col·loqui a Madrid, organitzat per Nueva Economía Fórum, el cap de l’Executiu ha fet una crida a “desdramatitzar el que només és un debat polític” i a convertir-lo en “una crisi positiva per construir un futur conjunt a Europa”
  • Carles Puigdemont ha afirmat que “a Catalunya la immensa majoria de la població no es vol desentendre d’Espanya”, però ha advertit que “tampoc vol entendre’s d’aquesta manera”
El president Puigdemont ha participat en l'esmorzar-col·loqui del Nueva Economía Fórum, a Madrid
El president durant la seva intervenció al Nueva Economía Fórum (Autor: Jordi Bedmar)
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha afirmat avui que, en la situació que viuen en aquests moments les relacions entre Catalunya i l’Estat, aquesta “no és l’última oportunitat, però la paciència no és infinita i no esperarem eternament un canvi a Espanya”. Per aquest motiu, ha instat els partits polítics espanyols que “no passi d’aquest any que facin els esforços necessaris perquè ens reconeguem més, i l’independentisme català sigui respectat per part de les institucions i els representants polítics i institucionals com un actor polític que està aquí i que no desapareixerà”.
 
El cap de l’Executiu ha fet aquesta reivindicació durant un esmorzar col·loqui organitzat per Nueva Economía Fórum, durant el qual també ha fet una crida a “desdramatitzar quelcom que és molt important, però només és un debat polític”. I, citant Ortega i Gasset, quan deia que la paraula crisi no té per què tenir un significat trist sinó que pot ser també un canvi a millor, ha proposat a la política espanyola que llegeixi el procés català “en clau de crisi positiva, de crisi per millorar i perquè puguem construir un futur conjunt a Europa”.
 
Aposta pel “diàleg i la negociació entre iguals”
En diferents moments de la conferència, a la qual han assistit unes 400 persones, Carles Puigdemont ha insistit en la voluntat de diàleg del Govern de la Generalitat i ha apel·lat a “la negociació i el pacte entre iguals”. Ha assegurat que “ja estem asseguts a la taula de negociació i no ens mourem d’ella, encara que fins ara estiguem sols”, però ha fet notar que “no ens quedarem de braços creuats; estem disposats a dialogar i negociar, però no estem aturats”. I ha anunciat que, si hi ha un Govern a Espanya després del 26 de juny, trucarà per felicitar el nou president i l’emplaçarà a “parlar de quina és la millor manera d’implementar l’encàrrec que ens van formular els ciutadans de Catalunya el 27 de setembre”.
 
En aquesta mateixa línia, el cap del Govern ha subratllat que “la millor de les solucions és la que es fa de manera conjunta, dialogada i compromesa” i ha afegit que té “el màxim interès que les coses ens vagin bé a Espanya i a Catalunya”. Ha afirmat que “a Catalunya la immensa majoria de la població no es vol desentendre d’Espanya”, però ha advertit que “tampoc vol entendre’s d’aquesta manera”.
 
“Despreocupació de l’Estat”
En aquesta línia, el president de la Generalitat ha denunciat l’actitud d’“eloqüent  despreocupació” de l’Estat davant del fet que el 27 de setembre passat “dos milions de ciutadans espanyols van demanar donar-se’n de baixa”. “L’Estat no està preocupat, perquè ni tan sols es molesta a venir a preguntar res, ni demana reunir-se amb nosaltres per intentar conèixer les causes”, ha afegit. “M’atreveixo a advertir que el Govern espanyol pot transitar de despreocupació en despreocupació, fins a la preocupació final”, ha augurat, i ha advertit que “si no se’n vol preocupar, almenys hauria d’ocupar-se’n; no pot mirar cap a una altra banda, perquè es tracti d’una realitat que no li agradi gens”.
 
En un altre moment de la seva intervenció, i en relació amb la possibilitat de pacte constitucional que plantegen alguns partits, el president ha preguntat “per què no es posen d’acord amb una reforma de la Constitució?”. “No ens podem enganyar més, el pacte no hi és ni se l’espera”, ha respost, i ha assenyalat que la reforma federal la fa servir certa política espanyola per “escapolir-se del problema”.
 
En aquest sentit, ha lamentat que “estem molt lluny d’aquell primer Adolfo Suárez, que se la va jugar molt seriosament per assegurar la democràcia a Espanya, propòsit amb el qual va comptar en alguns episodis clau també amb el coratge de l’aleshores rei Joan Carles”. “Van assumir riscos perquè hi hagués les condicions en què hauria de discórrer una democràcia europea”, ha conclòs.
 
Entre els 400 assistents a l’acte es trobaven representants d’unes 25 ambaixades, així com dos exministres del PSOE, Ángel Gabilondo i Eduardo Serra. També hi eren presents la consellera de la Presidència, Neus Munté, i el secretari de Govern, Joan Vidal de Ciurana.

2  

Imatges

El president durant la intervenció (1)

El president durant la intervenció (1) 1822

El president durant la intervenció (2)

El president durant la intervenció (2) 3923

1  

Fitxers adjunts

Intervenció president al Nueva Economía Fórum

Intervenció president al Nueva Economía Fórum
PDF | 202