• El conseller de Territori i Sostenibilitat ha lamentat que “s’estan incomplint sistemàticament tots els terminis i que no surten els números”
  • Aposta per “teixir totes les aliances possibles amb altres territoris perquè junts podem ser imparables”
Rull amb Joan Amorós, president de Ferrmed, i altres participants en la jornada.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha qualificat aquest dimarts de “flagrants” els incompliments de l’Estat espanyol respecte del Corredor Mediterrani (CMED). Durant la inauguració d’una jornada sobre aquesta infraestructura organitzada per l’associació Ferrmed a la Universitat de Perpinyà, Rull ha denunciat  que “els números no surten de cap de les maneres” i que “s’estan incomplint  sistemàticament tots els terminis”.
 
Per això, des de Catalunya, ha apostat per “teixir totes les aliances i complicitats que facin falta amb altres territoris”, perquè “si anem junts podem ser imparables”. En aquesta línia, ha afegit que “podem parlar amb accents diferents i llengües diferents, però tenim una cosa comuna que si volem ens fa imparables: un compromís insubornable amb el futur del territori, la seva gent i el nostre país”. També ha aprofitat per posar en valor la coordinació existent amb la Comunitat Valenciana i la Catalunya Nord.
 
Infraestructures amb retorn
 
Durant la seva intervenció, el conseller ha recordat que “l’Estat ha construït moltes infraestructures sense retorn econòmic, social i ambiental amb recursos de tots els europeus”, però s’ha mostrat confiat que “ara estem en condicions d’esmenar aquesta situació”, ja que el CMED “té nivells de retorns altíssims”.
 
Així mateix, ha destacat la “rotunditat extraordinària” de l’informe del Tribunal de Comptes europeu en relació a l’estat espanyol i francès amb el CMED. Per al conseller, “la fallida de TP Ferro, l’operador del túnel del Pertús, expressa en bona mesura de què estem parlant”, i ha apuntat com a causa a “la manca de coordinació en la inversió a les dues bandes de la frontera”. Així, ha recordat algunes xifres que evidencien aquest retard de la infraestructura, com ara que entre el 2011 i el 2013, el nombre anual de trens de mercaderies entre els dos estats va ser de 357, 636 i 931, respectivament, davant de l’objectiu  de 19.759 previst pel 2019. Actualment es transporten a través dels Pirineus 3,1 milions de tones de mercaderies, un 3% del total del transport de mercaderies terrestre entre França i l’Estat espanyol, ha afegit.
 
Les línies bàsiques de la Generalitat
 
Rull ha recordat les línies bàsiques que defensa la Generalitat per donar un impuls definitiu a la infraestructura. Així, ha reclamat un calendari cert i una agenda d’inversions possibles, tant a l’Estat espanyol com francès. També crear una figura amb “lideratge tècnic”, que exerceixi de “coordinador del Corredor Mediterrani, per coordinar l’execució de la infraestructura i anticipar-se en els serveis”, per orientar les inversions a la demanda real. “Sense ell és molt difícil que ens en puguem sortir”, ha sentenciat.
 
Així mateix, Rull ha defensat la necessitat d’aprofitar el pla Junkers de la Unió Europea, fonamentat en els partenariats público-privats; generar les aliances estratègiques amb territoris, empreses i institucions, per desenvolupar per exemple una terminal d’autopista ferroviària; gestionar i executar les agendes d’actuacions en infraestructures des de la proximitat les infraestructures, i vetllar per allò que la Unió Europea va aportar amb fons. Així, ha apostat per “trobar en la UE un gran aliat a les expectatives d’aquesta Euroregió que configurem conjuntament”, perquè ha recordat que estem parlant de “progrés, benestar, llocs de treball i futur”.

2  

Imatges

Rull amb Joan Amorós, president de Ferrmed, i altres participants en la jornada.

Rull amb Joan Amorós, president de Ferrmed, i altres participants en la jornada. 204

El conseller Rull, durant la seva intervenció aquest dimarts.

El conseller Rull, durant la seva intervenció aquest dimarts. 155

1  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 163