• La consellera de la Presidència afirma que el moviment independentista català es reforça amb la voluntat de gestionar plenament el nostre sistema de benestar
Nova Economia forum
La consellera de la Presidència, Neus Munté, ha  participat avui en l'esmorzar informatiu del Fòrum Europa Tribuna Catalunya organitzat per Nueva Economía Fórum. Presentada pel president del Centre UNESCO de Catalunya, Eduard Vallory, Munté ha exposat durant la seva intervenció els “trets bàsics del nou país que estem construint, de la Catalunya a la qual aspirem, de vocació social i radicalitat democràtica”.
 
Munté ha destacat la vocació europeista de Catalunya i la necessitat de consolidar el model social europeu. En aquest sentit ha anunciat, que les institucions europees han impulsat un debat sobre la creació d’un futur Pilar Europeu de Drets Socials, que des de Catalunya es considera indispensable, i sobre el qual la Comissió Europea ha impulsat una consulta pública “a la qual la Generalitat ja està preparant la seva resposta per enviar directament a la CE, una resposta que serà la visió del Govern de la Generalitat de com ha de ser el model social europeu”. “La nostra contribució ens hauria de permetre fer una reflexió de país àmplia, en el context europeu i amb el marc dels objectius de l’actual Pla de Govern, per situar-nos com un actor compromès i actiu en la construcció d’una UE socialment més justa”,  ha afirmat Munté.
 
I en aquest sentit, la consellera ha volgut posar alguns exemples, que “clarament ens identifiquen com un país que es posiciona de manera nítida en favor dels drets humans i de les persones més vulnerables”. Munté s’ha referit a la crisi dels refugiats i a l’oferiment traslladat pel President de la Generalitat al comissari responsable, Dimitris Avramopoulos, d’acollir 4.500 refugiats en dos anys a Catalunya, “oferiment molt ben rebut per les autoritats comunitàries  i, en canvi, fortament criticat pel Govern de l’Estat, que precisament s´ha caracteritzat per la seva tremenda inacció i manca flagrant de resposta davant aquesta crisi humanitària”.
 
La Consellera ha fet repàs també dels esforços del Govern de la Generalitat en la lluita contra la pobresa energètica i habitacional, “una obsessió del Govern de Catalunya”, davant els constants entrebancs i recursos per part del govern de l’Estat. “El pols amb el govern de Rajoy ha estat constant, en la nostra lluita per protegir els ciutadans i ciutadanes dels efectes devastadors de la pobresa energètica”.
 
Munté s’ha referit a la llei d’igualtat entre dones i homes, aprovada el 2015 pel Parlament de Catalunya, que va ser citada pel Departament d'Estat dels EUA en el seu informe 2015 com a mostra de "bones pràctiques” i el contrast d’això amb la resposta del govern del PP, “la suspensió de determinats articles, relacionats amb l'àmbit del treball, precisament allà on més desigualtats entre homes i dones encara es produeixen”.
 
La llei contra l’homofòbia, “pionera i molt avançada” o  el model català d’atenció social i sanitària, amb l’objectiu de transformar els serveis socials i sanitaris en una visió i actuació de conjunt, que l’Estratègia d’Atenció Integrada de l’Organització Mundial de la Salut ha posat en valor i ha adoptat com a exemple en l’estratègia global d’atenció centrada en la persona de 2016.
 
Tots aquest exemples, són, segons Munté, “iniciatives en l’àmbit social, que a Catalunya hem estat capaços de treballar de forma conjunta amb diferents actors territorials, socials i econòmics, sense disposar de totes les eines d’un Estat, però amb la voluntat ferma de resoldre situacions que afecten la vida dels ciutadans i ciutadanes, de crear marcs d’oportunitats, i de protegir les persones i els principis democràtics bàsics”.
 
Davant d’això, la consellera ha defensat la necessitat d’una Catalunya independent, ja que “l’estat espanyol no dóna cap tipus de resposta a les necessitats i demandes de l’ordre econòmic, social, civil i democràtic dels catalans i catalanes”. Segons Munté, “l’estat espanyol no té projecte ni ambició de caire social, ni per la pròpia Espanya no per a Catalunya, però, en cavi, davant aquelles iniciatives que sí desenvolupem des de Catalunya, la resposta és la negativa o la confrontació”.
 
Per això, ha dit Munté, “si durant anys el sentiment nacional, cultural i lingüístic, eren motius suficients i gairebé exclusius per tal que una nació sense estat volgués accedir a la independència, ara hi ha una sèrie de motivacions que es posen sobre la taula del debat a l’hora de reivindicar el dret d’autodeterminació, com són la qualitat de vida, la qualitat dels serveis socials i la millora de l’Estat del benestar”.
 
“Aquesta vinculació entre tenir un Estat i garantir un millor Estat del Benestar és molt viva a Catalunya”, ha afirmat Munté, “i el moviment independentista català es basa en una realitat nacional sense la qual no tindria sentit, però es reforça amb altres idees com poder gestionar plenament el nostre sistema de benestar. La finalització de l’espoli fiscal, tan injust com permanent, és un argument imbatible”.
 
La consellera ha destacat com a trets principals del model social de la Catalunya Estat, que “haurà de basar-se en les persones, el seu progrés i qualitat de vida; en la col·laboració públic-privada com aposta estratègica de país, que garanteix la creació de valor públic allà on l’administració per si sola no pot arribar, i la col·laboració públic social, element definidor del nostre model actual, que ben segur podrem reforçar, per la gran confiança en el paper del tercer sector social”.
 
També ha afirmat, que “una Catalunya independent ha de prioritzar les Polítiques predistributives com a impuls de la mobilitat social ascendent. La  lluita contra les desigualtats exigeix una combinació de polítiques redistributives, és a dir, les que actuen sobre els efectes, però també, polítiques predistributives, per actuar sobre les causes estructurals i prevenir la reproducció de les desigualtats. I tindrà efectes en la política econòmica, ja que es traduirà en una reducció de la despesa social i redistributiva a la llarga”.
 
“La inversió en infraestructures de telecomunicacions com a eix vertebrador, territorial, econòmic i social i per a garantir que la nostra economia sigui capdavantera. Fer de Catalunya una marca referent a Europa i al món pel que fa a les tecnologies digitals i intel·ligents. I apostar decididament pel capital humà, les sinèrgies amb el món local, la internacionalització i l’economia del coneixement”, han estat altres trets destacats per Neus Munté. 
 
Per acabar, Munté ha destacat que “aspirem a un Estat de radicalitat democràtica, entenent la democràcia com ho feia Montserrat Roig, com una actitud davant la vida”. Segons Munté, “una democràcia moderna;  una governança transparent on les institucions públiques tinguin parets de vidre i els càrrecs públics siguin exemplars”.