El conseller de Presidència i portaveu del Govern, Jordi Turull, ha afirmat que "per moltes envestides que hi hagi, la determinació del Govern per l’1 d’octubre és total" i ha assegurat que "només hi ha un pla, que és votar". En una conferència al Nueva Economía Fórum, on l'ha presentat la seva antecessora, Neus Munté; el conseller ha destacat que "l'1 d'octubre ens hi juguem el futur polític de Catalunya, però també la democràcia i la dignitat com a país" ja que "els nostres drets estan sent atacats de manera cada cop més desacomplexada per part de l’Estat Espanyol".

 

Turull ha recordat que "ho hem intentat tot per fer-ho d’una altra manera", tant des del Parlament com des del Govern o amb el Pacte Nacional pel Referèndum, però "no se’ns ha volgut ni escoltar". En aquest sentit, ha advertit que "amb l’excusa de Catalunya, la regressió democràtica a l’Estat és alarmant i crec que els espanyols de conviccions democràtiques haurien d’estar més mobilitzats i en alerta del que estan, perquè el que ens fan i com ens ho fan, els propers poden ser ells per tot allò que vagi en contra dels cànons ideològics de l’Estat o de l’statu quo".

 

El conseller Turull ha citat "la prohibició a Madrid d’un acte per parlar del dret a decidir" com a exemple d'una "regressió que és de dimensions molt profundes i no es pot passar per alt". Turull ha assenyalat que en els darrers anys hem vist com a l’Estat espanyol es produïa una involució i que "la baixa qualitat democràtica, la nul·la separació de poders o la judicialització de la política per part de l’Estat han estat àmpliament denunciats per organitzacions i estaments d’origen i orientació molt diferents". 

 

Demostren aquest fet indicadors com que "l'Estat espanyol és el país menys compromès en la lluita contra la politització judicial d'entre els 21 estats avaluats segons l’informe del Consell d'Europa; que el govern de l’Estat ha reformat lleis que restringeixen la llibertat d’expressió, d’informació i de reunió, en contra de l’opinió del Consell d’Estat, del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) i de la Fiscalia General". Turull feia referència a reformes com la del Codi penal, que tipifica ara com a delicte de terrorisme la subversió de l’ordre constitucional; la Llei de seguretat ciutadana (LOSC) o la Llei de seguretat nacional, que es caracteritza per una concentració de poders en l’aparell de l’Estat.

 

A més, hi ha una manca flagrant de separació de poders: L’Estat espanyol ocupa el lloc 25 de 28 estats en percepció d’independència judicial, segons un informe de la Unió Europea, i institucions internacionals critiquen la manca d’independència judicial. "El Grup d’Estats contra la Corrupció del Consell d’Europa (GRECO) ha criticat Espanya per no garantir la independència del Consell General del Poder Judicial ni la transparència entre el fiscal general i el Govern espanyol", ha explicat Turull. Segons l’informe del Consell d’Europa, Espanya no ha implementat plenament cap de les mesures proposades pel GRECO i la Comissió de Venècia ha criticat la reforma de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional, que dóna al TC potestat sancionadora. "Això no passa en cap altre Estat europeu amb TC", ha afegit.

 

El portaveu del Govern ha criticat que aquesta deriva judicial i de retrocés en matèria de drets fonamentals "ha estat més intensa i perversa a Catalunya". "Intensa, perquè a ningú se li escapa que hem viscut una ofensiva recentralitzadora en la qual multitud de lleis aprovades al Parlament han estat suspeses", ha afirmat. "I perversa, perquè la llei no ha estat igual per a tothom", ha afegit. "Quantes lleis han estat anul·lades al Parlament i es mantenen vigents a d’altres territoris de l’Estat? Per què la consellera Borràs és querellada per comprar urnes – quan no hi ha cap llei que ho prohibeixi - i a Andalusia, on tenen urnes des de l’any 2000 i es va publicar un anunci pràcticament idèntic, la Fiscalia no s’hi va querellar? Per què la querella del Fiscal contra el Govern, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya triga 4 hores en admetre-la a tràmit un divendres tarda i la nostra contra els interrogatoris de la Guàrdia Civil pel Pacte pel Referèndum fa més de 40 dies i no s’ha mogut un paper?", ha preguntat.

 

Turull considera que "L'Estat ha utilitzat la justícia per resoldre un conflicte polític que ell era incapaç d’entendre i encarar". Sobre aquest punt, ha enumerat les condemnes i inhabilitacions al president Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs pel 9N; les querelles de la Fiscalia contra la mesa del Parlament; les querelles contra el Govern, notificacions a càrrecs de la Generalitat i a alcaldes pel referèndum o l'actuació del Tribunal de Cuentas.

 

També ha fet referència a la guerra bruta, amb "la filtració d’informes falsos en campanya, com els informes de la UDEF contra el president Mas o Xavier Trias, sense la més mínima base i amb clara voluntat d’incidir en els resultats electorals o l'Operació Catalunya. ”Què ha fet l’Estat davant això? Què ha fet la Justícia davant totes aquestes actuacions irregulars? Res", ha assegurat.

 

Turull ha conclòs que hi ha una "persecució ideològica absoluta". "Tot això que fan, totes aquestes querelles per aturar l’1 d’octubre, quan organitzar un referèndum no és delicte", ha recordat. "O sigui, quin és exactament el delicte? Doncs és no seguir les ordres d’un TC que l’únic que fa és decorar decisions polítiques de la Moncloa", ha indicat.

 

Per tot això, "l’1 d’octubre ens hi juguem la democràcia" i "la determinació del Govern és total i la unitat del Govern en aquesta línia és granítica".