• La consellera de la Presidència explica davant la Comissió d’Afers Institucionals de la cambra catalana que el Departament treballarà per “desenvolupar la voluntat expressada l’1 d’Octubre i ratificada novament el 21 de desembre”
• El Departament que dirigeix Artadi se centrarà a fer polítiques per aconseguir un país “amb més llibertat, democràcia de qualitat, progrés i justícia social”, perquè “fer república també és centrar-se a millorar el benestar dels catalans”
• La conselleria ja està treballant en la redacció del Pla de Govern de la legislatura, que tindrà com a eixos principals d’actuació la construcció d’un país cohesionat amb drets i oportunitats per a tothom; una economia pròspera, responsable i sostenible; una societat enfortida democràticament, lliure i justa i una Catalunya oberta al món
• El Comissionat de la Presidència per al Desplegament de l’Autogovern, organisme de nova creació, farà un inventari de danys del 155 amb l’objectiu de revertir-los
• La conselleria assumeix per primer cop les competències en Administració Local i reforçarà els organismes d’interlocució amb els municipis
• En l’àmbit de l’Esport, s’impulsarà el Pacte Nacional de l’Activitat Física i l’Esport a Catalunya i s’intensificaran la col·laboració amb les entitats esportives i la projecció internacional de l’esport català
• En matèria d’igualtat, es posaran en marxa mesures per afavorir el canvi cultural i social també en l’organització de l’Administració
• En l’àmbit de la Secretaria de Comunicació del Govern i Mitjans de Comunicació, el Departament de la Presidència abordarà principalment l’elaboració del Pacte Nacional de l’Audiovisual i l’aprovació “al més aviat possible” del contracte-programa amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

La consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ha comparegut per primera vegada davant la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament de Catalunya per presentar els principis, els objectius i les accions previstes al Departament en aquesta legislatura que comença. Unes actuacions destinades a construir la República catalana d’acord amb cinc eixos estratègics: treballar per una societat igualitària que deixi enrere el model patriarcal i de privilegis imposat al llarg de la història; tenir uns mitjans públics de qualitat que cerquin la rendibilitat social i cultural a través de la pluralitat de continguts, la producció pròpia, la col·laboració amb la industria privada, la credibilitat i la professionalitat; treballar colze a colze amb el món local per fer un país millor, cohesionat territorialment i socialment i, en darrer lloc, fer un país més saludable estenent la pràctica de l’esport i l’activitat física entre els 7,5 milions d’habitants.

 

Artadi ha començat la seva intervenció recordant que la nova legislatura “malauradament no és un legislatura normal”: “Si ho fos, avui aquí hi seria el conseller Jordi Turull, explicant els objectius del mandat, en comptes d’estar injustament empresonat a Estremera. I hauria estat proposat conseller pel president Puigdemont”, ha assegurat Artadi, que també ha remarcat l’anomalia del nou període parlamentari mentre hi hagi presos polítics i exiliats:”La lluita contra la repressió és també la lluita de la memòria contra l’oblit”, ha manifestat.

 

La consellera ha explicat que el Govern treballarà per millorar el benestar i la qualitat de vida dels 7,5 milions ciutadans de Catalunya amb el compromís de desenvolupar la voluntat expressada l’1 d’octubre i novament ratificada el 21 de desembre: ”Governarem per a totes, com s’ha fet sempre des de la recuperació de l’autogovern, i ho farem des dels nostres principis i conviccions, que són irrenunciables”. En aquest sentit, Artadi ha reiterat que el nou Govern “se sent hereu de l’1 d’octubre i defensarà allò que representa, aquells valors que moltes catalanes vam defensar pacíficament enfront de la violència de l’Estat. Perquè l’1 d’octubre no és una data, és una idea. Una  idea de democràcia, progrés i llibertat que és ben present en tots nosaltres”.

 

Per aquest motiu, Artadi ha subratllat que la construcció d’un estat propi té com a objectiu “un país cohesionat, amb drets i oportunitats per a tothom, que tingui una economia pròspera, responsable i sostenible al servei d’una societat més justa, lliure i democràtica. En definitiva, un país millor i més lliure, amb una clara vocació de ser un país obert al món”.

 

Una de les primeres actuacions del Departament ha estat la creació del Comissionat de la Presidència per al Desplegament de l’Autogovern, encapçalat per Pau Villòria. El nou organisme tindrà la missió de fer un inventari dels danys causats per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per determinar-ne l’abast i començar a revertir-los. No obstant això, la consellera Artadi ha apuntat que el Departament no es “conformarà” amb revertir els perjudicis del 155, perquè “el gran tema” d’aquesta legislatura és “poder exercir el dret a l’autodeterminació”: “Mai hi renunciarem perquè hi tenim dret i així ho vol la majoria del poble de Catalunya. I perquè la relació de Catalunya i Espanya no se soluciona només recuperant l’estatut retallat i sentenciat pel Constitucional”, ha assegurat.

 

Dins del Comissionat s’integraran la Direcció General d’Anàlisi i Prospectiva i la casa de la Generalitat a Perpinyà. En aquesta línia desenvoluparà les relacions institucionals de Catalunya, a més de coordinar la difusió i la promoció de la realitat catalana; la representació institucional del Govern de la Generalitat a Madrid, en col·laboració amb el delegat del Govern, Ferran Mascarell; la interlocució amb les cases regionals, i la coordinació de les actuacions del Govern que es desenvolupin en altres territoris de llengua i cultura comunes.

Artadi també ha volgut aprofitar la seva intervenció per fer un reconeixement a tots els treballadors de la Generalitat, així com també als càrrecs que durant la imposició del 155 “han treballat amb gran professionalitat i han mantingut una actuació de dignitat i defensa de les nostres institucions, evitant en molts casos que el dany causat fos encara superior”.

 

 

Una segona novetat del Departament de la Presidència és l’assumpció de les relacions amb el món local i l’Aran, a través de la Secretaria d’Administracions Locals i de Relacions amb l’Aran. Aquesta és la primera vegada que les relacions amb el món local s’exerciran des del Departament de la Presidència. Segons ha destacat Artadi, l’Administració local és la més propera a la ciutadania: “Hem volgut incorporar-los al Departament de la Presidència justament per impulsar aquesta acció transversal vers el conjunt de l’administració de la Generalitat”.

 

L’eix principal del Departament en matèria d’Administració Local serà “l’enfortiment dels ajuntaments al servei d’un model de valors republicans que han de ser tangibles en forma de qualitat en els serveis públics, uns valors que necessàriament obliguen a posar el ciutadà al centre de les decisions, a la millora permanent dels models de gestió, a l’exercici de la transparència i del retiment de comptes”, ha explicat Artadi.

 

Una de les primeres actuacions serà reforçar el Consell de Govern Local i la Comissió de Govern Local de Catalunya, per tal de millorar la interlocució amb les administracions locals, i especialment amb l’Ajuntament de Barcelona: “És una decisió estratègica de país establir les bases d’un nou compromís entre Barcelona i el Govern de Catalunya, perquè Barcelona i Catalunya només poden avançar plegades“, ha expressat Artadi.

 

Un altre dels objectius és afavorir la participació del món local en qüestions tant importants com les conclusions del procés GovernsLocals.CAT, sobre futures iniciatives legislatives, o sobre quin i com ha de ser el pla d’inversions pels propers anys. En aquest sentit, Artadi ha anunciat que en les properes setmanes es reunirà amb les entitats municipalistes per impulsar la constitució del Consell de Governs Locals.

 

Amb la vista posada en la cohesió territorial i social, el Departament ajudarà a posar en valor el patrimoni singular de cada territori aprofitant les línies dels Fons Europeus a través de les quals els ens locals poden implementar les estratègies associades al creixement econòmic, la creació d’ocupació, la innovació, la protecció de l’entorn i la sostenibilitat dels seus projectes de futur. En aquesta línia, segons ha avançat la consellera Artadi, en les propers setmanes es durà a terme una primera avaluació de l’estat dels projectes FEDER adjudicats ara fa un any i, passat l’estiu, s’obrirà una nova convocatòria d’aquests fons per un import de 36,8 milions d’euros.

 

En aquesta línia de cohesió territorial, el Departament posarà també l’èmfasi en els petits municipis i els micro-pobles, que juguen un paper “absolutament rellevant” en la configuració d’un país territorialment i socialment cohesionat. D’acord amb això, el Departament reforçarà l’estratègia de suport a través del Fons Local de Cooperació per ajudar a la sostenibilitat de la prestació de serveis públics, a través del Pla de Camins per assegurar l’accessibilitat als nuclis urbans i les connexió entre municipis i finalment apostant per la inversió en projectes que generin oportunitats de desenvolupament econòmic i social que permetin la fixació de població.

 

Altres actuacions destacades del Departament en relació amb les administracions locals són la posada en marxa d’un nou Pla d’Inversions locals que esdevingui motor de creixement econòmic, i la definició conjunta d’un nou model de Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC) que combini la visió de país amb els requeriments locals.

D’altra banda, el Departament també treballarà per derogar la Llei de Reforma i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) i la restauració del marc legal previ a aquesta “agressió” recentralitzadora.

 

Finalment, la consellera ha remarcat l’objectiu del Departament d’acabar de desplegar la nova Llei de l’Aran i de negociar l’actualització del seu finançament, sempre amb la voluntat d’impulsar el reconeixement de la singularitat aranesa en el conjunt de la societat catalana. En aquest sentit, Artadi ha fet notar el canvi de nom de la Secretaria, que passa a dir-se Secretaria d’Administracions Locals i de Relacions amb l’Aran.

 

Pel que fa a les accions previstes des de la Secretaria General de l’Esport, que passarà a anomenar-se Secretaria de l’Esport i l’Activitat Física, la consellera Artadi ha subratllat que el benestar i la qualitat de vida són dos objectius inassolibles sense l’esport i l’activitat física. Per aquest motiu, el Departament iniciarà el desplegament del Pacte Nacional de l’Activitat Física i l’Esport de Catalunya. Aquest Pacte, que va ser signat al mes de setembre del 2017 pel Conseller Jordi Turull, proposa, de forma consensuada amb el sector, 30 mesures amb 112 actuacions concretes d’acció per bastir la nova governança de l’activitat física i l’esport a Catalunya, i és un pas previ pas previ per a l’elaboració de la nova Llei de l’Activitat Física i de l’Esport de Catalunya.

 

En segon lloc, el Departament de la Presidència impulsarà el suport i la col·laboració amb les entitats esportives i associacions per aprofundir en els valors de l’esport com  a eina de cohesió social i d’igualtat.

 

En tercer lloc, s’impulsaran les relacions esportives com a element d’internacionalització i projecció exterior de Catalunya. Aquest treball, segons ha destacat la consellera de la Presidència, té un doble retorn: d’una banda, el coneixement que es té del nostre país, dels seus clubs i els seus equipaments, esdevenint una destinació prioritària d’estades esportives de clubs i esportistes d’altres països, amb els consegüents efectes econòmics positius pel territori. De l’altra, el reconeixement internacional de l’esport català i, per tant, poder competir de manera independent.

 

En quart lloc, el Departament treballarà per un urbanisme saludable i per recuperar les inversions en equipaments esportius arreu del territori, aturades durant la crisi econòmica.

 

Finalment, es millorarà el desplegament territorial de la Secretaria de l’Esport (manca el Penedès, la Catalunya Central i el Pirineu) per donar millor suport als esportistes i les entitats esportives.

 

 

La consellera Artadi ha volgut remarcar que el Departament de la Presidència, especialment a través de l’Institut Català de les Dones, però també de manera transversal, dedicarà tots els esforços a introduir la perspectiva de gènere en totes les polítiques públiques i en tots els àmbits de la societat: ”Segurament vivim en la societat més avançada, més lliure i més ben formada de la història. Però encara no vivim en una societat igualitària. De fet, una de de les lluites més persistents en el temps i encara no assolides és la lluita per la igualtat entre dones i homes. Però avui la nostra és una societat encara pensada en masculí i sota els valors d’un model patriarcal. Ens hi hem de rebel·lar. No podem acceptar-ho de forma passiva. I la vaga del passat 8 de març crec que ha de significar un abans i un desprès en aquesta situació. Tenim molta feina a fer”, ha remarcat Artadi.

 

Per avançar decididament en el camí de la igualtat, des de l’Institut Català de les Dones s’ha començat a redactar el Pla Estratègic de Polítiques d’Igualtat de Gènere 2018-2021, després d’un procés participatiu molt ampli. Aquest pla estratègic es formula a través de 6 eixos, que han de guiar l’actuació del Govern en els propers anys Educació i promoció de valors i models igualitaris; promoció de l’equitat en el treball i la corresponsabilitat en els usos del temps, amb mesures com la possibilitat de crear el delegat sindical d’igualtat, la creació del distintiu d’excel·lència empresarial en matèria d’igualtat i actuacions per incentivar l’estudi de les carreres de ciències per part de les noies.

 

Un altre dels eixos estratègics passa per la prevenció i erradicació de la violència masclista, amb la convocatòria de la Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra la Violència Masclista i l’elaboració d’un Pacte Nacional contra la Violència Masclista. També s’impulsarà la participació política i social i l’apoderament personal i comunitari de les dones, amb mesures com la inclusió en la nova llei de l’esport de clàusules de paritat en les directives dels clubs esportius.

 

Un cinquè eix és el de la visibilització de les dones i la comunicació no sexista i, finalment, un sisè eix dedicat a la transversalització de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques. Per fer-ho possible dins de l’Administració de la Generalitat, en les properes setmanes el Govern aprovarà un Pla Director de Formació en Equitat de Gènere, que es realitzarà en col·laboració amb l’Escola d’Administració Pública i que tindrà diferents nivells de formació, inclòs un postgrau de 60 crèdits. També molt properament s’aprovarà un model de clàusules d’igualtat de gènere per incloure en les licitacions i contractacions públiques, així com també en les convocatòries de subvencions (per exemple, l’any proper s’inclouran en les subvencions a mitjans de comunicació). Aquest Pla Estratègic ha recollit propostes de les 390 entitats que participen al Consell Nacional de les Dones de Catalunya, ara està en fase de revisió tècnica i posteriorment també serà revisat per un comitè d’expertes. Serà llavors quan es farà públic i s’obrirà un període d’exposició pública per millorar-lo i completar-lo, i finalment aprovar-lo.

 

En l’àmbit de la Secretaria de Comunicació del Govern i Mitjans de Comunicació, el Departament de la Presidència abordarà principalment l’elaboració del Pacte Nacional de l’Audiovisual i l’aprovació “al més aviat possible” del contracte-programa amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

 

“Els nostres mitjans de comunicació públics són una peça clau per configurar l’espai català de comunicació, i segurament és això el que els fa estar en el punt de mira, perquè aquests mitjans són una expressió ben clara de la nostra identitat”, ha manifestat Artadi, en referència al “relat interessat” i la “campanya d’intoxicació” que nega la pluralitat, l’objectivitat i la qualitat del servei de TV3 i Catalunya Ràdio. En aquest sentit, la consellera de la Presidència ha volgut fer un “agraïment sincer” al Consell de la Corporació, als directors de TV3 i Catalunya Ràdio i, molt especialment, a la resta de treballadors de la Corporació “per la seva dedicació i professionalitat, sempre, però sobretot durant l’aplicació del 155”.

 

La tasca motora que fa TV3 en la indústria audiovisual és absolutament fonamental, i per aquest motiu, Artadi ha considerat “absolutament important” que en aquesta legislatura s’assoleixin el màxim d’acords per donar serenor i tranquil·litat en la planificació i funcionament dels mitjans, millorar la governança de la Corporació i repensar com afrontar els reptes del futur.

 

Així, en primer lloc s’impulsarà l’aprovació i signatura del Pacte Nacional de l’Audiovisual que es va treballar a finals de la passada legislatura i que té com a objectiu contribuir, per mitjà del consens entre tots els agents, a dotar l’àmbit audiovisual català de les estructures necessàries per al seu desenvolupament integral.

 

En segon lloc, el Departament de la Presidència reprendrà l’elaboració del contracte programa amb la CCMA, aturat per les incerteses sobre les necessitats econòmiques de la Corporació, provocades majoritàriament pels diferents canvis de criteri en l’aplicació de l’IVA. Per fer-ho, però, caldrà que el Parlament aprovi un nou mandat marc, atès que l’actual va caducar aquest passat mes de febrer.

 

Finalment, un de les funcions dels mitjans públics és impulsar el català en el sector audiovisual mitjançant noves iniciatives que superin les barreres existents, i d’establir mecanismes de cooperació entre els agents de l’espai lingüístic. En aquest aspecte, la consellera Artadi ha explicat que des del Govern de la Generalitat sempre s’estarà "a disposició” per assegurar la reciprocitat amb la resta de mitjans públics de l’espai de comunicació en català: “Amb les Illes ja és una realitat, i amb el País València, que tot just acaba de recuperar la seva televisió, esperem que ho sigui aviat”, ha manifestat Artadi.

 

Altres mesures de foment de la llengua catalana en els mitjans de comunicació són la programació de gairebé 1.000 hores anuals d’emissió en occità aranès als mitjans de la Corporació, i les  subvencions a mitjans de comunicació que es convoquen des del Departament.

 

Finalment, la consellera també ha fet referència a la funció de coordinació dels programes transversals que té el Departament de la Presidència. En primer lloc, Artadi ha informat que la conselleria ja està treballant en la redacció del Pla de Govern de la Legislatura, que tindrà com a eixos principals d’actuació els següents:

 

 

Altres aspectes esmentats per la consellera han estat totes les actuacions que s’han fet en simplificació normativa (2016-2017) i avaluació de l’impacte normatiu i els plans relacionats amb l’atenció a les persones, com el Pla integral d’atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions (2017-2019), les Recomanacions per a l’atenció a les persones amb Funcionament Intel·lectual Límit, el Protocol marc d'actuacions contra el maltractament a infants i adolescents a Catalunya i el  3er Pla de suport al Tercer Sector Social i el Pla per a la Reforma Horària, amb el qual el Govern està “fermament compromès”.

 

Per acabar la seva intervenció, la consellera de la Presidència ha volgut valorar la feina del Gabinet Jurídic de la Generalitat: “Normalment és un tema que no sortia en aquestes compareixences, però avui vull esmentar-lo i ho vull fer com una mostra més que aquesta no és una legislatura normal. En aquests moments el Gabinet Jurídic té una tasca ingent per defensar-nos de totes aquelles actuacions que van quedar aturades durant el 155, així com també de tots aquells recursos que l’anterior Govern de l’Estat va presentar, fins el darrer dia, contra lleis aprovades en aquest Parlament”, ha conclòs Artadi.

 

La consellera ha comparegut acompanyada del secretari del Govern, Víctor Cullell, i de la secretària general del Departament, Meritxell Masó, a més del secretari d’Administració Local i de les relacions amb l’Aran, Miquel Àngel Escobar; el secretari general de l’Esport, Gerard Figueras; la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Núria Balada; i del secretari de Comunicació del Govern i Mitjans de Comunicació, Antoni Molons. A la compareixença de la consellera també hi han assistit el nou Comissionat pel Desenvolupament de l’Autogovern, Pau Villòria, així com també el delegat del Govern a Madrid, Ferran Mascarell, que ahir van ser nomenats pel Govern i demà prendran possessió.