- El titular de Territori i Sostenibilitat assegura que augmentar el parc públic d’habitatge és una de les prioritats del Departament amb mesures com les promocions d’obra nova, tant pública com concertada amb el sector privada, i la promoció de les adquisicions per tanteig i retracte
- Reclama “el traspàs total de Rodalies” per resoldre els problemes a la xarxa i el servei
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha exposat avui a la comissió de Territori del Parlament l’agenda modernitzadora que el Govern vol desplegar en infraestructures i habitatge aquesta legislatura. Una agenda que té “les persones al centre de les nostres prioritats i la sostenibilitat com a quelcom irrenunciable” i que vol contribuir “a una societat més pròspera, que creixi econòmicament, que generi riquesa i ocupació amb valor afegit i que pretenem desenvolupar amb diàleg i consens”. L’habitatge, la planificació territorial i urbanística, les infraestructures i la mobilitat, han estat els eixos de la intervenció del conseller Calvet.
Agenda Urbana de Catalunya
En matèria de planificació, l’Agenda Urbana de Catalunya serà una eina fonamental “per donar un marc comú i transversal al desenvolupament de les polítiques urbanes”. El conseller Calvet ha explicat que l’Agenda s’ha de basar en el diàleg i la concertació i, per tant, els continguts i la seva aplicació seran fruit d’un procés conjunt, de tots els Departaments del Govern, dels Ajuntaments i dels agents socials. Els treballs per elaborar l’Agenda Urbana de Catalunya seran coordinats i validats per l’Assemblea Urbana de Catalunya, prevista per al novembre vinent.
“Totes les polítiques urbanes que es desenvolupin han de tenir com a fil conductor el dret a la ciutat i als seus béns, serveis i oportunitats –des de l’habitatge i el transport públic, fins al treball, l’educació o la cultura”. La Llei de Territori, la Llei de Muntanya, la Llei d’ordenació del litoral i el reglament de la Llei d’arquitectura, seran els projectes legislatius que serviran per assolir aquest repte. El conseller ha explicat que el Govern reiniciarà els tràmits de la Llei d’ordenació del litoral, que van quedar aturats amb l’aplicació del 155 i que preveu aprovar el reglament de la Llei d’arquitectura el primer semestre de l’any que ve.
En l’àmbit de planificació, el conseller ha remarcat el treball que es durà a terme per establir “estratègies per abordar la diversitat del territori”, amb projectes de país com el Pla director urbanístic (PDU) de l’Àrea metropolitana de Barcelona i d’altres PDU arreu del territori (Gran Via-L’Hospitalet, Delta del Llobregat o parc de l’Alba). Així mateix, ha ressaltat el compromís del Departament amb “la regeneració del teixit urbà” i la remodelació dels barris.
Damià Calvet ha marcat les polítiques d’habitatge com una de les principals prioritats del Departament de Territori i Sostenibilitat, que es desenvoluparan mitjançant tres grans eixos:
· L’acció davant la insuficiència del parc públic d’habitatge,
· L’acció davant la dificultat d’accés al mercat de l’habitatge i
· L’acció davant l’emergència dels desnonaments.
Entre les mesures per augmentar el parc públic d’habitatge, Calvet ha remarcat la promoció d’obra nova –que inclou tant la promoció pública com la concertada amb el sector privat– i el reforç de l’exercici del tanteig i retracte en l’adquisició de pisos que els bancs posin a la venda. En aquest sentit, el titular de Territori i Sostenibilitat ha posat com a exemples d’aquesta tasca els acords subscrits entre l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i l’Institut Català de Finances (ICF) per ampliar el parc d’habitatges de lloguer en 2.800 unitats, amb una inversió de 250 MEUR: 140 MEUR per a promocions del sector públic i privat i 110 per al tanteig i retracte.
Altres actuacions que el conseller ha posat de relleu són l’impuls del fons de l’habitatge de lloguer per tal que s’incorporin tots els parcs públics municipals; el manteniment de l’impost sobre els habitatges buits; l’ampliació dels acords de cessió d’habitatges d’entitats financeres per a lloguer social; o el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge, per als pròxims 15 anys.
Accés a l’habitatge
Per pal·liar les dificultats de la ciutadania per accedir a l’habitatge, el conseller ha remarcat l’impuls d’un nou marc normatiu per potenciar el lloguer, amb mesures com allargar els contractes com a mínim fins als cinc anys, la determinació dels tipus de contractes i drets i deures de les parts, o les característiques d’una renda desproporcionada.
Damià Calvet també ha posat de relleu la voluntat del Govern de col·laborar amb el sector privat per augmentar el parc de lloguer, sobretot del lloguer social, i el reforç de les mesures relacionades amb l’índex de referència de preus de lloguer per estimular l’entrada d’habitatges al mercat de lloguer. Nous règims de tinença o noves fórmules per incrementar els espais comunitaris són altres actuacions que el Govern vol aplicar per afavorir l’accés a l’habitatge.
D’altra banda, el conseller ha reclamat “al Govern de Pedro Sánchez que retiri el recurs” davant del Tribunal Constitucional d’alguns articles de la Llei 4/2016, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial, “perquè si s’aplica la llei es poden evitar casos de desnonament”. Garantir el reallotjament de les famílies afectades per un desnonament, reforçar l’atenció a les famílies vulnerables; ampliar els acords amb entitats financeres o seguir treballant amb eines de mediació són altres vies per fer front als desnonaments.
El conseller Calvet també ha volgut remarcar la necessitat de fomentar les inspeccions tècniques d’edificis (ITE) per millorar l’estat de conservació del parc d’habitatges; potenciar les figures de rehabilitació i regeneració urbana; culminar el Projecte de decret relatiu als professionals de l’administració de finques o el Reglament del Registre d’habitatges buits i d’habitatges ocupats sense títol habilitant.
Els deutes pendents de l’Estat en infraestructures
El conseller de Territori i Sostenibilitat ha posat també de relleu, en matèria d’infraestructures, “els deutes pendents de l’Estat, que es materialitzen en un incompliment triple”: les actuacions no executades en infraestructures d’interès general (Rodalies, Corredor Mediterrani, eixos viaris); la inversió relacionada amb la disposició addicional tercera de l’Estatut (3.808 MEUR des de 2013), i l’aportació econòmica al sosteniment del sistema de transport públic de l’àmbit ATM (150 MEUR per any).
El conseller Calvet ha apostat per desenvolupar un canvi de paradigma en la mobilitat, mitjançant “un model de gestió i optimització dels recursos que parteixi de l’estoc actual d’infraestructures però que busqui la sostenibilitat i l’eficiència, i la innovació”, a partir dels eixos següents: la millora de la qualitat de l’aire i la lluita contra el canvi climàtic; el desenvolupament de l’economia; l’execució d’infraestructures i serveis més eficients, segurs i de qualitat; l’evolució cap a la mobilitat 4.0 i l’impuls a l’innovació, modernització i digitalització de les infraestructures i serveis per a persones i mercaderies.
Partint d’aquestes premisses, així com dels criteris de qui contamina paga i qui usa paga, els principals projectes que Territori i Sostenibilitat portarà a terme durant aquesta legislatura en infraestructures i mobilitat són:
· Implantació de la vinyeta, com a nou model de gestió i finançament de les vies d’altes prestacions de Catalunya. Permetrà alliberar recursos pressupostaris per a les polítiques de mobilitat: en 10 anys, 3.000 MEUR per a promoure i millorar transport públic, 2.500 MEUR per a resoldre colls d’ampolla a la xarxa viària i 1.200 MEUR per ajudes a l’ambientalització de flotes.
· Finalització de les obres de l’L9/L10, amb un cost de 1.127 MEUR. El conseller ha exposat que el Departament treballa amb una programació d’actuacions al tram central del 2019 al 2025 i una posada en servei d’estacions i trams progressiva a partir de 2022.
· Desplegament de la T-Mobilitat i integració tarifària a tot Catalunya. La T-Mobilitat entrarà en funcionament al territori integrat de l’àrea metropolitana de Barcelona durant el 2019 i a la resta de Catalunya, durant el 2020.
· Desenvolupament de grans eixos viaris per a la millora de la seguretat, l’eficiència, la funcionalitat i la capacitat de la xarxa. Alguns d’aquests eixos són: Olot-AP-7; Blanes-Lloret; Eix Diagonal; Berga-Bagà (C-16), Baix Llobregat-Anoia. Altres actuacions en marxa abasten la C-58, la C-55, la C-63, la C-66 i la C-14.
· Millora del transport públic, amb projectes com el perllongament de l’L-8 entre Plaça d’Espanya i Gràcia, l’L1 a Badalona o l’L3 a Esplugues de Llobregat; l’ampliació de la xarxa tramviària a Barcelona i àrea metropolitana; tren – tram al Camp de Tarragona, finalització del desplegament de la xarxa de Bus Exprés; promoció de serveis regionals d’alta velocitat (Catalunya – Occitània); el desplegament del BRCat, una xarxa de 17 serveis de bus ràpid que inclou actuacions de millora en la infraestructura.
· Pla de Ports de Catalunya horitzó 2030; un instrument “d’ordenació del litoral català” que també vol establir els “criteris per a la utilització adequada i racional del la costa catalana”.
· Pla estratègic de l’aviació 2030; eina de la política aeroportuària de la Generalitat, consolidant i millorant el sistema aeroportuari català, i incrementant la seva sostenibilitat ambiental.
Traspàs complet de Rodalies
El conseller Calvet s’ha referit específicament a la situació de Rodalies a Catalunya i ha argumentat que “l’única mesura efectiva és assolir les plenes competències sobre les infraestructures ferroviàries dins del territori de Catalunya”, sempre amb una prèvia “posada a 0” del servei. alhora que ha anunciat que aquesta qüestió s’afrontarà a la comissió bilateral i a la comissió d’infraestructures que se celebrin. “El traspàs de 2010 va ser incomplet perquè ens falten estacions, trens i vies. Ens falten les transferències anuals, les consignacions als pressupostos generals de l’Estat sempre són insuficients i no s’executen”.
1
Imatges
1
Fitxers adjunts
