• El  president Quim Torra s’ha reunit aquesta tarda amb la delegada del Govern de l’estat a Catalunya, Teresa Cunillera a  qui  també ha reclamat la màxima implicació de l’estat en la situació de col·lapse de l’aeroport del Prat arran de les vagues anunciades
MHP Torra i Cunillera

El president de la Generalitat, Quim Torra, s’ha reunit aquesta tarda amb la delegada del Govern de l’estat a Catalunya, Teresa Cunillera. Durant la compareixença posterior a la reunió, la portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha qualificat la reunió de “cordial”  i ha destacat, entre els temes abordats,  la petició urgent per part del president Torra de reunir la Junta de Seguretat de Catalunya; la situació de l'aeroport del Prat arran de les vagues anunciades els propers dies; l’arribada d’immigrants des de la frontera sud i la posició del Govern en relació al dret a l’autodeterminació.
 
Pel que fa la Junta de Seguretat de Catalunya, Artadi  ha recordat  que la darrera “també es va celebrar per una petició del president de la Generalitat, després de set anys en què no s'havien reunit”.  La portaveu ha esgrimit  tres motius pels quals és urgent reunir la Junta, primer perquè “seguim estant en nivell quatre sobre cinc d'amenaçar terrorista”, en segon lloc pel que ha considerat “un creixement en els atacs feixistes a Catalunya” i, en tercer lloc, per activar tots els acords presos en la darrera Junta de seguretat “el compliment dels quals ha estat ínfim”.  En aquella reunió es va arribar a acords relatius a mecanismes d'intercanvi d'informació previstos en el protocol de col·laboració del pla de prevenció i protecció antiterrorista; acords per la integració dels Mossos d'esquadra en la integració del CITCO; o col·laboració en matèria de compartir dades estadístiques de criminalitat, a banda del compromís del Govern de l’estat d’aportar 700 milions d’euros  per al finançament de cos dels Mossos d’Esquadra, entre d’altres. 
 
En relació també als temes de seguretat “s'ha comentat la situació del fotoperiodista Jordi Borràs” i la petició per part de la Generalitat, de que es prenguin les mesures corresponents a l’agressió; que s'obri expedient i que es posi a disposició judicial, “ja que fins ara la informació que tenim és que no en tenim constància” que s’hagin pres cap d’aquestes mesures.
 
Sobre la situació de l'aeroport del Prat, s'ha demanat “la màxima implicació” de l'estat espanyol, “donat que són ells els que gestionen l'aeroport del Prat”. Artadi ha denunciat que “veiem com cada any l'aeroport del Prat, per vagues o per manca de prou controladors en els passaports, pateix uns col·lapses que afecten l'activitat econòmica i també el benestar dels nostres ciutadans i d'aquells que ens visiten en els moments de major trànsit de tot l'any”. En aquest sentit,  ha informat que el president Torra també ha aprofitat per reclamar de nou la gestió descentralitzada de l'aeroport.
 
Pel que fa a  l'arribada d'immigrants, s’ha reclamat una millor gestió, “en especial de la informació”. La Generalitat, i en concret el Departament de Treball, Benestar Social i Famílies, ha explicat la portaveu, té constància “pràcticament en el mateix moment en què arribem en autobusos immigrants, que a més arriben amb una ordre d'expulsió provinents de la frontera sud”. “Reclamem més informació”, ha insistit, perquè “necessitem tenir un mínim de previsió per atendre aquestes persones que ja de per si arriben amb una gran dificultat al nostre territori.”
 
Finalment, “com en totes les reunions que s'estan tenint a nivell polític,  també s'ha parlat del dret a l'autodeterminació”  En aquest tema, Artadi s’ha limitat a “confirmar les discrepàncies” i s’ha mostrat sorpresa amb l’argument de la delegada del Govern espanyol d’insistir que el dret a l'autodeterminació no està recollit en la Constitució espanyola, ni a cap Constitució de cap país democràtic, “ens sobta aquesta línia de raonament”, perquè el dret a l’autodeterminació  “està reconegut en el  dret internacional i negar que això existeixi o reclamar que estigui explícitament transposat a la Constitució espanyola, o la de qualsevol altre país, és negar en si mateix l'existència del dret internacional”, ha conclòs.