Durant el seu discurs de cloenda de l’acte, el president Torra ha afirmat que “el nostre deure és acabar la feina que hem començat” i ha afegit que “el referèndum del primer d’octubre i la declaració política d’independència posterior són aquest camí que hem d’acabar”. “El nostre deure és continuar dibuixant horitzons que ens facin avançar. I avui, al nostre davant, tenim l’horitzó de fer efectiva la República”, ha conclòs. Segons el cap de l’Executiu, “per acabar la feina, ens cal preparar-nos, organitzar-nos i avaluar molt bé els enormes sacrificis que caldrà fer”. Uns sacrificis “que caldrà que fem tots junts” perquè “junts som més forts”.

 

El president Torra ha dedicat paraules d’agraïment als guardonats i ha posat en relleu la seva tasca “perquè allò que heu donat al vostre país és molt més que allò que us hem sabut tornar”. “Cadascun de vosaltres sou una baula d’aquesta llarga cadena de llibertat, talent i compromís que ha fet de Catalunya el que és avui”, ha afegit. En aquest sentit, ha recordat que “som on som perquè ens ho hem guanyat amb moltes vides dedicades a superar tots els reptes i embats que hem patit” tot afegint que “no ens han frenat l’amenaça, la presó, el 155 ni cap de les maniobres de la guerra bruta”. “A cada cop contra la voluntat popular, aquesta esdevé més forta, més poderosa i rabent”, ha sentenciat.

 

El president ha denunciat durant el seu discurs que des de l’Estat espanyol “voldrien que quedéssim encallats en respondre la seva repressió” perquè “ens voldrien fer recular molts anys enrere per demanar les coses més bàsiques”. Segons el cap de l’Executiu, “no espatllaran tot això que hem construït” perquè  “això ja no va només d’independència; va de drets humans, de llibertat d’expressió i de dignitat”. “No farem cap pas enrere, perquè ja no volem mirar enrere. Només podem mirar endavant, perquè no ens fa por veure com construirem la República”, ha reblat.

 

En aquesta edició s’ha entregat la Creu de Sant Jordi a 30 personalitats i 24 entitats que han destacat pels serveis prestats a Catalunya. Aquest guardó és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s'atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica.