- L’acte institucional tindrà lloc el proper dia 10 de setembre i començarà al Parlament a les 20.30 hores amb la rebuda de la Flama del Canigó, que es traslladarà a través d’una Marxa per la Llibertat fins a la plaça Sant Jaume
- Artadi ha dit que “l’11 de setembre per nosaltres vol dir: que hi érem, que hi som i que hi serem. I hi serem per voler ser el que vulguem ser”
- Costa ha explicat que aquest any el Parlament concedirà la Medalla d’Honor a l’Associació de Mestres Rosa Sensat com a “reconeixement col·lectiu als docents per a seva dedicació i perseverança, a les famílies els alumnes i a tots els ciutadans en general”
El Govern i el Parlament celebraran la Diada Nacional de Catalunya amb un acte institucional conjunt que tindrà com a idea principal la llibertat dels presos polítics i exiliats i la llibertat col·lectiva del poble a qui representen. La consellera de la Presidència, Elsa Artadi, i el vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, ho han explicat en roda de premsa aquesta tarda a la cambra catalana.
Durant la compareixença davant la premsa, el vicepresident primer del Parlament ha destacat l’acte de lliurament de la Medalla d’Honor del Parlament el proper 10 de setembre, que aquest any es concedirà a l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Costa ha explicat que és “un reconeixement col·lectiu als docents per a seva dedicació i perseverança, a les famílies els alumnes i a tots els ciutadans en general”. “El futur està en mans dels nens i nenes d’aquest país, i per extensió als mestres i famílies dels infants”, ha explicat el vicepresident primer de la cambra catalana. La distinció coincideix amb el 50è aniversari de l’associació i “és una gran ocasió pel reconeixement”, ha dit Costa.
La consellera Artadi ha explicat l’acte institucional conjunt que tindrà lloc el proper dia 10 de setembre i començarà al Parlament a les 20.30 hores amb la rebuda de la Flama del Canigó, que es traslladarà a través d’una Marxa per la Llibertat fins a la plaça Sant Jaume on allà es farà un espectacle artístic que “pretén ser colpidor, potent i metafòric” ha dit Artadi. La consellera ha explicat que els actes de commemoració d’aquesta Diada se centraran “en la idea de llibertat, la llibertat individual i la llibertat col·lectiva”.
Per la consellera de la Presidència, “l’11 de setembre vol dir: que hi érem, que hi som i que hi serem. I hi serem per voler ser el que vulguem ser”. “Aquesta reflexio inspira el relat d’aquesta diada, hi érem perquè som una vella nació d’Europa, el segle XI ja celebràvem assemblees de pau i treva, el segle XII ja tenim textos en la nostra llengua i tenim institucions del segle XIII, per això Quim Torra és el 131è president de la Generalitat”, ha explicat Artadi. “Hi som malgrat moments molt complicats, hi som forts, alçats en veu ferma”, ha afegit la consellera.
La consellera ha volgut agrair a tothom qui ha fet possible l’organització dels actes de commemoració de la Diada “en només dos mesos” ja que “la situació d’aquest any ha estat excepcional” i ha volgut fer un “reconeixement molt especial al conseller Turull perquè hi hem estat treballant colze a colze”.
L’acte institucional
L’acte, creat i dirigit artísticament per Lluís Danés, tindrà lloc el proper dia 10 de setembre i començarà, a les 20.30 hores al Parlament de Catalunya, on es rebrà la Flama del Canigó, la llum que es renova cada any en arribar l’estiu i que s’escampa pels Països Catalans. Serà des del mateix Parc de la Ciutadella que s’iniciarà una marxa de llum, encapçalada pels presidents de la Generalitat i del Parlament i que comptarà amb la participació d’altres autoritats i de la ciutadania que s’hi vulgui afegir. Aquesta Marxa per la Llibertat passarà pel Born Centre Cultural i acabarà a la plaça Sant Jaume per portar la llum a la seu del Govern de Catalunya. A la mateixa plaça Sant Jaume es realitzarà un espectacle on hi confluiran diferents expressions artístiques i culturals, combinant música, dansa i projeccions en pantalla o a la façana del Palau de la Generalitat. Una combinació que té la finalitat d’explorar la llibertat, una idea polièdrica.
En el moment que la marxa de llum passi pel Born Centre Cultural, a les 21.00 hores, tindrà lloc la part més institucional de l’acte, que comptarà amb la formació de la Guàrdia d’honor del Cos de Mossos d’Esquadra, la hissada de bandera i la interpretació de El Cant de la senyera a càrrec del Cor Jove de l’Orfeó Català. Seguidament, la Marxa per la Llibertat seguirà un recorregut a peu per portar, de forma metafòrica, la llum fins la plaça Sant Jaume i el Palau de la Generalitat, uns mesos després que la seu del Govern de Catalunya hagi estat en una foscor i paràlisi imposades per l’aplicació de l’article 155. La llum simbolitza el retorn de la força i l’esperança a les institucions, conscients que no hi som tots i que només som a mig camí. Quan la llum arribi a la plaça Sant Jaume, a les 21.45 hores, el president de la Generalitat lliurarà la flama a un missatger per portar la llum dins del Palau de la Generalitat. Quan s’obrin les portes de la seu del Govern de Catalunya, en sortiran tots els artistes que participaran a l’acte des de la plaça.
L’escenografia de l’espectacle central remet a un bosc inert que amb cada actuació s’anirà il·luminant fins deixar l’energia i la llum necessàries per acabar el camí començat. Està prevista l’actuació d’un seguit d’intèrprets, des de representants de la generació dels Setze Jutges fins els més joves de l’escena actual, en un viatge que ens vol encarar cap al futur. Es cantaran cançons centrades en la idea de la llibertat i adaptades expressament per l’acte sota la direcció musical de Xavi Lloses. Alguns dels intèrprets, d’entre d’altres, seran Roger Mas, Núria Graham, Judit Neddermann i la col·laboració de Txarango. A més de la música, hi participarà la ballarina Marta Carrasco i s’utilitzaran altres expressions artístiques i plàstiques per tal de reforçar la idea central de llibertat. Totes les actuacions estaran acompanyades per la música en directe d’una orquestra, meitat simfònica i meitat cobla.
L’acte vol retre homenatge i donar suport als presos polítics i exiliats a través de la lectura de textos escrits per autors catalans, d’entre els quals també hi ha els que es commemoren aquest any com Pompeu Fabra, Maria Aurèlia Capmany, Raimon Panikkar o Manuel de Pedrolo, entre d’altres. Aquest any es vinculen aquestes commemoracions a la lluita per la llibertat que s’invoca. En el seu conjunt, l’acte vol ser una descàrrega d’emocions, reivindicació i espectacle audiovisual des del començament fins al final i està pensat perquè pugui ser també retransmès per televisió.
El cartell de la Diada 2018
El cartell de l’11 de setembre de 2018 vol reflectir la falta de llibertat d’expressió que es viu en aquests moments a Catalunya a través de la imatge de les quatre barres cobertes amb cinta adhesiva, element que simbolitza les boques tapades de la censura. Aquesta és la primera Diada de recuperació de l’autogovern després de l’aplicació de l’article 155 a Catalunya, i per això “és el moment que es comença a treure la cinta adhesiva amb la qual han volgut silenciar les institucions nacionals”, ha explicat la consellera Artadi. “Quan es comença a treure la cinta adhesiva, torna la il·lusió i la determinació”, ha reblat la consellera.
Altres Actes
Per la Diada, com és habitual, el Parlament i el Palau de la Generalitat obriran les seves portes a la ciutadania. Costa ha fet una “crida a la participació per tal de commemorar la Diada Nacional de Catalunya”. El Govern i el Parlament també faran les seves habituals ofrenes florals al monument de Rafael Casanova de Barcelona. Les delegacions del Govern a Catalunya i a l’exterior també organitzen actes arreu del territori (adjuntem dossier complet amb tots els actes).
1