La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha presidit aquesta tarda la celebració de la Diada Nacional de Catalunya al Centre Cultural Blanquerna de Madrid, que ha obert el delegat del Govern de la Generalitat a Madrid, Ferran Mascarell. I ha comptat amb la conferència-glossa de Pilar Rahola i el lliurament dels premis a l’actor, Francesc Galceran; la periodista, Inmaculada Sánchez; el crític musical i escriptor, Alberto Manzano; la mestra i estudiant de català, Marisa Cubillo; l’empresari, Enrique Vicente; el catedràtic de Dret Constitucional de l’UAM, Antoni Rovira; el dissenyador gràfic, Javier Díez; i la pedagoga, Francesca Majó. A l’acte, també han assistit el conseller de l’Interior, Miquel Buch, i la consellera de Justícia, Ester Capella.

 

Artadi ha recordat, en la seva intervenció de cloenda, que el conseller Jordi Turull, que va presidir la Diada Madrid l’any passat,  “fa 206 dies que és a la presó. És un pres polític en una Espanya que es defineix com un estat social i democràtic de dret”. La consellera, també, ha tingut paraules de record per la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que “és a la presó fa 174 dies per defensar el debat democràtic en seu parlamentària. Al Parlament s’ha de poder parlar de tot. La inviolabilitat parlamentària existeix perquè els parlamentaris es puguin expressar en llibertat sense censura o persecució penal”.

La portaveu del Govern ha reconegut que aquests fets han suposat “la major regressió de drets que l’Estat espanyol ha viscut des del franquisme”. Però, tot i això, Elsa Artadi ha assegurat que “el nostre camí és pacífic, dialogant, cívic, determinant i democràtic”. I ha reclamat al govern espanyol “el coratge necessari per començar el veritable diàleg, més enllà de les paraules i els gestos”. La consellera ha insistit en què “estem disposats a parlar de tot, el temps que sigui necessari. Tenim paciència i ho hem demostrat”.

 

La consellera ha advertit, durant el seu discurs, que “aquesta regressió de drets ha començat a Catalunya i ha afectat als catalans i les catalanes” però alerta que “comença a fer-se extensiu a molts altres col·lectius i territoris” de l’Estat espanyol. En aquest sentit, ha recordat que durant el 2017 més de 20.000 persones han estat investigades o sancionades per exercir les seves llibertats fonamentals. “Hem vist com es persegueixen cantants i rapers per les seves lletres. Avui mateix, un actor ha dormit a la presó per escriure una expressió a facebook que milers de persones repeteixen cada cap de setmana als camps de futbol”. Per això, “a Catalunya existeix la campanya cívica ‘Demà pots ser tu’, que denuncia la regressió de drets com la llibertat d’expressió, reunió, manifestació, judici just i el dret a la informació”, ha explicat.

La consellera de la Presidència ha convidat a l’Estat Espanyol a fer “una anàlisi rigorosa i detallada” sobre els fets que van passar el mes de setembre del 2017 i l’1 d’octubre. En aquest sentit, ha recordat com la Guàrdia Civil va entrar a diferents mitjans de comunicació; va tancar pàgines web, va requisar material a seus d’entitats socials i es van amenaçar treballadors públics. I com va augmentar la tensió enviant milers de policies i guàrdies civils a Catalunya, sota el crit “’A por ellos’, que molts catalans encara recordem”. Artadi ha ironitzat amb el nom que es va posar a l’operació, “operació Copérnico. Alguns diuen que li van posar aquest nom perquè Nicolàs Copérnico era polonès. Per cert, que va costar 87 milions d’euros”.

 

Elsa Artadi ha continuat relatant: “I en aquest ambient, va arribar l’1 d’octubre. Un dia que marcarà la història i el futur de Catalunya i, també, el d’Espanya. Aquell dia l’Estat espanyol va xocar amb Catalunya. Les imatges d’aquell dia seran recordades com un dia de gran ignomínia per a un Estat que actua amb violència contra la ciutadania”, ha explicat. Tot i això, Elsa Artadi ha reiterat que la resposta dels catalans va ser “democràtica, pacífica i no violenta”.

La portaveu ha lamentat que l’actitud dels catalans i els esdeveniments de l’1 d’octubre no van fer que hi hagués una rectificació per part del Govern espanyol, “es va voler negar l’evidència i es van voler ocultar les imatges”. En aquest sentit, ha criticat la posició del cap de l’Estat que “va sortir a encendre la metxa de més repressió disfressada de patriotisme”. Per això, Artadi es pregunta: “Qui vol ser patriota d’un país que base la seva estratègia en la repressió i la violència?”.

 

La consellera ha insistit en què “la repressió va continuar. Es va dissoldre el Parlament, es va empresonar i enviar un govern legítim a l’exili. I es van convocar unes eleccions impròpies que vam guanyar”. Però, “el resultat electoral no es va respectar i vam veure més exili, més amenaces i més repressió”. Fins i tot, “es va empresonar un candidat a la Presidència de la Generalitat durant el debat d’investidura”. Elsa Artadi ha reiterat que “som un moviment cívic i pacífic, amb una profunda arrel democràtica. L’1 d’octubre reflectia la voluntat del Govern de donar la veu a la ciutadania, la voluntat de votar”. Però, “l’Estat en lloc d’oferir pacte i diàleg, com han fet altres països de tradició democràtica, nosaltres només hem rebut amenaces i repressió”, ha lamentat.

 

Per això, Elsa Artadi ha fet una reflexió en veu alta, “no se n’adonen que en les democràcies del segle XXI la repressió i l’amenaça no solucionen cap conflicte? No se n’adonen que aquesta manera d’actuar només provoca que la distància entre Catalunya i Espanya sigui més gran?”. Seguint aquesta línia, la consellera ha interpel·lat els demòcrates espanyols lamentant que “hem trobat a faltar el seu suport”. I ha manifestat que, tot plegat, “no són la millor carta de presentació per convèncer-nos d’abandonar la nostra voluntat d’independència”.

 

En aquest sentit, Artadi ha recordat “el camí serà més o menys llarg. Però no hi ha marxa enrere perquè Catalunya serà allò que les catalanes i els catalans decidim lliurement, democràticament i pacíficament”, ha conclòs.