El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha presentat al Parlament Europeu aquest dimecres a la tarda la proposta catalana per a la interculturalitat. En la seva ponència, El Homrani ha explicat que malgrat vivim una triple crisi migratòria (persones que entren per la frontera sud de forma irregular, persones refugiades i joves migrats sense referents familiars) en cap cas estem davant d’unes entrades que modifiquin significativament el marc demogràfic. “És més necessari que mai que Europa sigui Europa, l’Europa de la carta dels drets humans”, ha reclamat el conseller, alhora que ha insistit en la necessitat de “construir un sentit de pertinença a les societats europees que vegi tota aquesta diversitat no des de l’alteritat sinó des de l’assumpció de la diversitat de les nostres societats”.

 

El Homrani també ha fet èmfasi en que no només a Catalunya mai no hi ha hagut cap conflicte social greu en relació amb la immigració sinó que “el febrer de 2017 vam tenir la manifestació més gran del món favorable a l’acollida de persones refugiades”. Així mateix, ha desglossat en tres fases el procés d’acollida de les persones: la primera, assolir l’objectiu de plena ciutadania (accés a drets des del començament, serveis normalitzats i foment del compromís i la participació en la societat d’acollida, des del principi); la segona, arribar al consens polític i social (amb el Pacte Nacional per a la Immigració -2008- el qual es basava en apropar els fluxos legals i els fluxos reals, adaptar els serveis públics a la societat diversa i incloure a partir de la idea de cultura pública comuna). Finalment, la tercera fase passa per la proposta de convivència amb diversitat i elements compartits a parts iguals amb el Pacte Nacional per la Interculturalitat, el qual es basa en demanar la suma a una identitat ciutadana compartida sense renunciar a la pròpia identitat cultural, lingüística o religiosa.

 

“A Catalunya, entre els anys 1998 i 2010 vam passar de ser 6,3 a 7,5 milions de persones, un increment del 20% de la població que va ser el més gran d’Europa al segle XXI que ha comportat una extraordinària diversitat: 183 nacionalitats reconegudes per l’ONU i més de 300 llengües al país”, ha posat en valor El Hormani i ha explicat que actualment “el 46% dels qui ara parlen la llengua catalana no la tenien com a materna”. Per aquest motiu, ha afegit, “volem construir una societat cohesionada des de l’òptica de la interculturalitat” i aquesta perspectiva intercultural “funciona des de la lògica de la igualtat en drets i deures i promou la participació i la interacció positiva entre subjectes individuals i/o col·lectius diferenciats”.