· Aquest nou impuls al protocol de política lingüística té una especial rellevància ja que reforça la posició de la llengua catalana en el marc de l’Estat
El Govern ha aprovat avui l’adhesió de la Generalitat Valenciana i el Govern de Navarra al Protocol general subscrit entre el Govern Basc, la Generalitat de Catalunya, la Xunta de Galicia i el Govern de les Illes Balears, en matèria de política lingüística.
Els governs de Catalunya, del País Basc i de Galícia, van establir un protocol de col·laboració en matèria de política lingüística el 2007 al qual, poc després, s’hi va adherir el Govern Balear, el 2008. Aquest protocol constitueix un marc de col·laboració entre els diferents governs amb llengua pròpia, que es troben periòdicament per intercanviar informació sobre les respectives polítiques lingüístiques i l’impuls d’iniciatives conjuntes per a la protecció i foment del català, el basc, el gallec i l’aranès.
Així, els principals objectius d’aquest instrument de col·laboració entre governs són incidir en l’àmbit de l’Administració de l’Estat i de la Unió Europea, per garantir els drets lingüístics dels ciutadans, en un estat plurilingüe, que empara el marc jurídic estatal vigent i la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que l’Estat va subscriure en la seva integritat l’any 2000. També, posar en relleu el valor i importància de les diverses llengües de l’Estat i els beneficis de la seva necessària protecció i promoció.
El 2016, la Generalitat Valenciana i el Govern de Navarra van manifestar la voluntat d’adherir-s’hi, cosa que ara es pot ja formalitzar amb l’aprovació del protocol específic d’adhesió d’aquests dos governs.
Amb aquestes dues incorporacions, s’amplia l’abast de cooperació entre administracions i es reforça la vigència d’un instrument de col·laboració entre governs a favor dels drets lingüístics dels ciutadans i del foment i protecció de les llengües pròpies, altres que el castellà, en el marc de l’Estat.
Aquest nou impuls al protocol de política lingüística entre els diversos governs, té també una especial rellevància, ja que la posició de la llengua catalana en el marc del conjunt de llengües de l’Estat es veu reforçada.