El president de la Generalitat, Quim Torra, ha denunciat avui des d’Eslovènia que si Espanya “fos una democràcia, no obligaria tantes persones a ser a la presó, a l'exili o a una vaga de fam”. Per això, ha demanat a Europa que no es cregui “la farsa constitucional” d’Espanya, un estat, ha dit,  “on els demòcrates necessiten fer vagues de fam a la presó mentre que els criminals franquistes moren al seu llit sense judici”.

 

 

Quim Torra ha fet aquestes reflexions a Ljubljana, on es troba de visita oficial, i en el decurs d’una conferència que ha pronunciat sota el títol Catalunya: de la gàbia constitucional espanyola a la llibertat, amb motiu del 40è aniversari de la Constitució espanyola.   

 

Davant del públic internacional que ha assistit a la conferència celebrada a l’Ajuntament de la capital eslovena, Quim Torra ha defensat que “necessitem una mediació internacional, un tercer que sigui capaç de forçar el govern espanyol a tenir una veritable negociació. Una negociació en profunditat i en llibertat, basada en com els presos polítics i exiliats puguin tornar a casa i que es respecti el nostre dret a l'autodeterminació”, ha remarcat.

 

Torra ha assegurat que el Govern de Sánchez ha demostrat “no ser molt millor” que el de Rajoy i, davant l'auge dels partits anticatalans i extremistes, ha alertat que “cada dia és més clar que només una mediació internacional pot convèncer l'establishment espanyol que la solució política per a Catalunya ha de basar-se en la voluntat democràtica de la seva gent”. Perquè en el rol de la monarquia per contribuir a solucionar el conflicte “no hi podem comptar”, ja que “ha estat un actor decisiu de l'ona repressiva que hem sofert en l'últim any”.

 

 

 

Quim Torra ha lamentat durant la seva conferència que, 40 anys després del seu naixement, la Constitució espanyola “s’ha convertit en una gàbia per a les nostres esperances i la nostra gent, una presó per a la nostra llibertat”.  Així, ha expressat la seva “més profunda admiració” pels presos polítics en vaga de fam, perquè “la seva és una lluita pels valors democràtics d'Europa contra la tirania de la violència i l'autoritarisme”.

 

El president ha alertat que avui “fer un referèndum és considerat un acte criminal, tot i que el Codi penal espanyol no ho considera delicte”; però, en canvi, ha explicat,  “elogiar el franquisme i fer públicament la salutació feixista en els llocs públics és legal”. De la mateixa manera que “parlar català al congrés espanyol és il·legal”, però tenir “un mausoleu glorificant una dictadura que perseguia la democràcia, la llengua i la cultura catalanes és el patrimoni nacional legal i oficial d'Espanya”.

 

 

Amb quatre presos polítics en vaga de fam, el cap de l’Executiu ha assegurat que “ens comprometem més que mai a aconseguir la independència per a la nostra gent”. “No només perquè és moralment correcte, sinó perquè és la millor manera d'augmentar la prosperitat i el benestar social de Catalunya”, ha apuntat.

 

Torra ha reivindicat que l’aspiració del poble català és “unir-se a la Unió Europea com un estat membre” per poder participar “directament en les seves decisions i influir-hi sense intermediaris”. “És hora de construir Europa a través de la força dels petits estats i nacions, així com amb els grans”, ha defensat, perquè el projecte europeu “només tindrà èxit si totes les nacions i tots els pobles es tracten de manera igual i amb iguals drets”.

 

“A Catalunya volem construir una nova república i volem fer-ho a través de mitjans democràtics. Perquè no hi ha res més europeu que decidir les fronteres a través de la força democràtica de les urnes”, ha reblat Torra.

 

En el primer dia de la seva estada a Eslovènia, el president ha volgut agrair “l’amistat” del poble eslovè amb Catalunya. “Els veritables amics apareixen quan les coses no van bé. Per això, en aquesta trista hora en què el nostre govern es manté a la presó o es veu obligat a viure a l'exili, l'amistat del poble eslovè és encara més important que abans”, ha afirmat.

 

En aquesta línia, ha agraït les mostres de suport rebudes com la resolució que va aprovar el Parlament del país recolzant el dret a l’autodeterminació de Catalunya o el manifest que van signar artistes, professionals, polítics i ciutadans demanant al govern eslovè que fes costat al poble català.