El Govern i el Síndic de Greuges han commemorat avui el 70è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans amb un acte al Palau de la Generalitat amb un doble objectiu: recordar una data que ha marcat i marca la nostra història recent i retre homenatge a les entitats que treballen per acabar amb la vulneració dels drets humans i que transformen en fets les paraules recollides a la declaració.

 

Durant l’acte, la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ha denunciat la situació de retrocés dels drets humans no només en països obertament autoritaris, sinó també en països avançats i, concretament, a Espanya, on la situació a Catalunya “és un cas claríssim” d’aquesta regressió: “Els drets humans estan en perill a l’Estat espanyol i estan en perill perquè, com deia Josep Fontana, a Espanya més que una transició es va fer una transacció, i això passa per no haver-hi hagut memòria històrica i per no haver-se reformat les estructures d’Estat”, ha afirmat Artadi, en referència al sistema judicial espanyol.

 

“Avui està en perill el dret de reunió, el dret a l’acció política, el dret a la llibertat d’expressió, el dret a la confidencialitat del nostre correu, el dret a la manifestació i el dret a tenir un judici just, perquè tenir lleis que els emparin no és suficient si no tens una justícia independent”, ha assegurat.

 

Així, Artadi ha recordat que entre 1959 i 2017, el Tribunal Europeu de Drets Humans ha sentenciat contra Espanya en 48 ocasions pel dret a tenir un judici just, en 16 ocasions per una durada massa llarga del procediment judicial, en 11 ocasions per condemnar sense una investigació efectiva, i sis cops per vulnerar la llibertat d’expressió. “Quan mirem com està valorada externament i de manera independent la justícia espanyola està just per davant del Kazakhstan. Sense una bona justícia no podem tenir uns drets efectius”, ha afegit. .

 

En relació amb això, Artadi ha recordat que els quatre presos polítics en vaga de fam no ho estan per reclamar la seva llibertat, sinó per poder accedir a la justícia europea, perquè el Tribunal Constitucional no resol els seus recursos i els impedeix fer-ho.

 

Artadi ha considerat aquestes vulneracions més pròpies d’estats autoritaris: “Fa dos anys no ens imaginàvem mai que passaria a casa nostra: presos polítics, exiliats, repressió, amenaces escoltes, i sensació d’impunitat i de persecució de la dissidència política”, ha lamentat Artadi.

 

Finalment, la consellera ha volgut reconèixer el paper d’Eleanor Roosevelt en l’aprovació de la Declaració Universal dels Drets Humans, un paper que “pel fet de ser dona ha quedat enfosquit” i ha instat a fer que la lluita pels drets humans estigui “més viva que mai” i que ningú “tanqui els ulls a la crisi humanitària i a l’increment de les desigualtats a casa nostra, perquè si no canviem el sistema distributiu i productiu seguiran creixent”. En aquest sentit, Artadi ha recordat l’encàrrec que el president Puigdemont va fer al Síndic de Greuges i a altres entitats, l’any 2016, per a l’elaboració d’un Pacte Nacional pels Drets Humans.

 

 

Per al Síndic de Greuges, Rafael Ribó, actualment els drets humans estan “en  contradicció” arreu del món, també a Europa. “Vivim una crisi de llibertats i, per tant, de drets humans”, ha denunciat Ribó, que ha destacat com a grans reptes universals en la lluita pels drets humans el fracàs del pacte per a les migracions i  les mesures contra el canvi climàtic, així com les vulneracions de drets a països com els EUA, la Xina o Turquia. Així mateix, ha alertat de la regressió de drets a Catalunya, amb exemples com l’erosió a la llibertat expressió i la presó arbitrària, i ha fet un toc d’atenció a Govern en qüestions com la manca real d’igualtat d’oportunitats en el sistema d’ensenyament o insuficiències en serveis socials.

 

Durant l’acte, s’han pogut sentir els testimonis de persones que treballen des de diferents àmbits per fer efectius els drets humans. El president i director de l’ONG Open Arms, Òscar Camps, ha denunciat que actualment no només es pateix una “regressió” en els drets humans, sinó també una “persecució” de les organitzacions que volen garantir aquests drets.

 

Per la seva banda, la presidenta de l’Associació Trans Generem, Judith Juanhuix, ha denunciat la discriminació  i la violència exercides contra les dones i ha demanat que no es “naturalitzi” la injustícia. Xavier Borràs, president del Consell de persones amb discapacitat i membre de la Junta directiva de DINCAT Plena Inclusió, ha reclamat la plena “igualtat d’oportunitats” i poder participar de manera real i efectiva a la vida política.

 

Finalment, la presidenta de l’Associació Catalana de Drets Civils, Meritxell Lluís, ha subratllat que l’acte celebrat avui pren una “rellevància especialment important” perquè “demostra la voluntat del Govern de construir una societat que respecti la llibertat de les persones  i dels pobles i perquè avui més que mai ens interpel·la com a ciutadans i ciutadanes”.

 

En aquest sentit, Lluís ha assegurat que el compliment del pacte pels Drets Humans signat ara fa 70 anys ha esdevingut, “tristament”, “urgent i imprescindible” a l’Estat espanyol. “Hi ha exiliats i presos polítics, hi ha exiliades i preses polítiques, i quatre dels presos estan en vaga de fam”, ha denunciat Lluís, que ha reclamat el dret a un ”judici just”, quan està a punt d’iniciar-se el judici contra els líders independentistes.