El president de la Generalitat, Quim Torra, ha afirmat avui que és “imprescindible” anar arreu del món “a denunciar la situació gravíssima que viuen els catalans”, amb presos polítics i exiliats, i en la qual “es conculquen els nostres drets civils, com el dret d’autodeterminació, que no és respectat”. Torra ha explicat aquesta situació en els contactes que ha mantingut aquest dimecres amb congressistes nord-americans, als quals ha traslladat “la urgència d’una mediació internacional” a les portes del judici que tindrà lloc les properes setmanes, i els ha demanat “complicitat i suport” perquè aquesta sigui possible.

 

En el seu primer dia de treball a Washington, on ha viatjat des de San Francisco, etapa inicial del viatge oficial als EUA, el cap del Govern s’ha reunit amb els membres de la Cambra de Representants Paul Cook, John Garamendi, John Lewis, Mario Díaz Balart i Brad Schneider, dels partits Demòcrata i Republicà. Les trobades s’han mantingut al Capitoli. Torra també s’ha reunit amb Kyle Parker, director de la Helsinki Commission.

 

El president s’ha mostrat satisfet d’aquestes trobades, entre les quals hi ha hagut la reunió amb el congressista demòcrata John Lewis, “una història viva de la lluita pels drets civils”, i ha explicat que “tots ells han escoltat les nostres opinions, fet que palesa l’interès que hi ha al món per conèixer la nostra situació”. Lewis és un referent als EUA en la defensa dels drets civils dels ciutadans i va ser un dels primers “Freedom Riders”, activistes pels drets civils als EUA que durant els anys 60 van lluitar contra la segregació racial.

Torra ha assegurat que per als EUA pot ser de gran interès “el naixement d’un país independent al sud d’Europa, un país aliat, un país democràtic, una nació que respectaria els drets civils, el dret de les minories, cosa que no està passant actualment”. I ha subratllat: “nosaltres enviem aquest missatge: la llibertat d’un país és la llibertat de tots els països al món”.

El president ha anunciat que continuarà anant arreu del món per portar  “la lluita pels drets civils i el dret d’autodeterminació de Catalunya”, i ha insistit que “anirem on calgui i ens convertirem en els altaveus més potents que puguin tenir els nostres companys”. En aquest sentit, ha assegurat no tenir por de represàlies per part del govern espanyol.

 

 

 

D’altra banda, el president ha emmarcat la reunió que mantindran avui el vicepresident Aragonès i la consellera Artadi amb la vicepresidenta Calvo en la voluntat de diàleg que sempre ha expressat el Govern català. “Sempre ens asseurem en una taula on hi hagi un possible diàleg, però aquest s’ha de traduir en coses concretes”, ha manifestat. I ha remarcat que, “sempre que anem a una reunió amb el govern espanyol, hi anem amb propostes concretes, l’última vegada hi vam anar amb un document de 21 punts i el govern espanyol va venir amb un full en blanc”.

 

El president ha assegurat que “això no pot continuar així”, sinó que hi ha d’haver “un diàleg real, creïble, valent, que afronti el problema que hi ha actualment a Catalunya”, al voltant del qual, ha dit, hi ha un 80% de consens sobre com s’ha de solucionar, “amb un referèndum legal, vinculant, i reconegut internacionalment”.

 

 

El president continuarà avui dijous amb les reunions amb polítics nord-americans. Ahir es va reunir amb Paul Cook, John Garamendi, John Lewis, Mario Díaz Balart i Brad Schneider.

 

Paul Cook és congressista republicà des del 2012 i representa el vuitè districte del Congrés de Califòrnia. És membre dels comitès de Serveis Armats, Afers Exteriors i Recursos Naturals. Abans de la seva elecció a la Cambra de Representants dels Estats Units, va formar part de l'Assemblea de l'Estat de Califòrnia.

 

John Raymond Garamendi, d’origen basc, és congressista demòcrata per Califòrnia. Va ser sotsgovernador de Califòrnia entre el 2007 i el 2009 i assessor del secretari d’Interior durant el govern Clinton. Des de 2009, i com a congressista, forma part del Comitè de Transports i Infraestructures per tal de millorar les produccions i exportacions nord-americanes.

 

John Lewis és congressista demòcrata pel districte cinquè de l’estat de Geòrgia des del 1987. Ha estat reelegit per a l’actual càrrec fins a quinze vegades. Va participar a la marxa a través del pont Edmund Pettus de Selma a Montgomery (Alabama) el 1965 a favor dels drets civils, que va ser encapçalada per Martin Luther King, Jr. El president Barack Obama li va atorgar la Medalla Presidencial de la Llibertat (la més gran distinció honorífica de caràcter civil) el 2011.

 

Mario Díaz-Balart és congressista republicà pel 25è districte de Florida des del 2002. És membre d’un comitè i tres subcomitès: de Defensa; d’Estat, Operacions Exteriors i Programes Relacionats i de Transports. Pertany a diversos caucus, és president de la  Delegació dels EUA al Diàleg de Legisladors Transatlàntics i membre de la Delegació dels EUA a l’Assemblea Parlamentària de l’OTAN, on exerceix com a vicepresident del subcomitè de Relacions Transatlàntiques del Comitè Polític. Díaz-Balart s’ha reunit diverses vegades amb membres del Govern, l’última d’elles amb el president Puigdemont, acompanyat del conseller Romeva, el 2017.

 

Brad Schneider és congressista pel 10è districte d’Illinois des de 2017, i amb anterioritat va ocupar aquest càrrec del 2012 al 2014. Representant del partit demòcrata. És membre dels subcomitès de Salut i de Seguretat social.

 

A Washington, Torra també s’ha reunit amb Kyle Parker, director de la Helsinki Commission, agència independent del Govern dels Estats Units que promou els drets humans, la seguretat militar i la cooperació econòmica a 57 països d’Europa, Euràsia i Amèrica del Nord. El seu nom és conegut per haver contribuït a redactar la “Magnitsky Act”, la qual redefineix la promoció dels drets humans al món. Des de 2016, la llei s’aplica a nivell global i autoritza el govern dels EUA a sancionar violadors de drets humans prohibint-los l’entrada als EUA i privant-los de l’ús del sistema bancari estatunidenc, congelant-los els actius.