L’Oficina de Drets Civils i Polítics (ODCP) ha confirmat l’existència d’una vintena de grups organitzats d’ultradreta que funcionen de forma coordinada a Catalunya amb l’objectiu d’atemptar contra la llibertat ideològica i d’expressió dels ciutadans, que haurien comès 328 agressions els últims dos anys a Catalunya. Aquestes són algunes de les dades que recull el primer balanç d’activitat de l’ODCP des que va ser creada el passat mes d’octubre per defensar els drets civils i polítics, independentment de la seva tendència i adscripció ideològica.

 

L’ODCP ha detectat que aquests grups d’ultradreta s’organitzen de forma paramilitar i actuen en municipis de majoria social independentista, amb la voluntat d’intimidar la població i realitzar ocasionalment robatoris de material reivindicatiu a la via pública (estelades, pancartes demanant la llibertat dels presos polítics, entre d’altres), o atacs a monuments o plaques commemoratives o de suport a la independència, i a seus d’entitats i cases particulars.

 

En total, els incidents d’afectació dels drets civils vinculats al catalanisme s’eleven a 328,  si es tenen en compte les dades recollides en altres observatoris als que ha tingut accés l’Oficina en el període de dos anys comprès des del gener del 2017 i fins avui. La gran majoria d’aquests incidents s’han produït a Barcelona, amb 267 casos, mentre que Girona figura en segon lloc (40 reclamacions) i Tarragona (15). Lleida tanca la llista amb 6 casos.

 

 

Per altra banda, des de la seva posada en funcionament a l’octubre del 2018, l’ODCP ha tramitat 30 queixes, reclamacions i peticions de ciutadans que es reparteixen en quatre tipologies principals: incidents comesos per grups d’ultradreta (36,7% dels casos); reclamacions sobre drets de participació política (30,1%); vulneracions contra el dret a l’honor (6,6%); i protestes per les actuacions dels cossos i forces de seguretat (6,6%).

 

 

L’ODCP conclou en el seu Balanç que un de cada vuit ciutadans no pot exercir el dret a la participació política a causa del seu passat migratori; constata que s’ha produït un retrocés en l’exercici de la llibertat d’expressió a causa d’una lectura excessivament restrictiva d’aquest dret per part de la judicatura; posa de manifest que la “llei mordassa” segueix constituint una amenaça i una limitació injustificada del dret de protesta; denuncia que s’impedeix de forma reiterada l’exercici del Dret a l’Autodeterminació recollit en el pacte Internacional pel drets civils i polítics; i alerta que augmenten exponencialment les actuacions violentes de l’ultradreta i que, a partir del mes d’octubre del 2017, s’ha incrementat la persecució judicial contra la dissidència política.

 

En aquest sentit, l’Oficina fa una doble crida: d’una banda, anima les víctimes d’aquestes agressions, o de qualsevol altre tipus, a fer un pas endavant i denunciar-les als jutjats i posar-les en coneixement de l’ODCP; i, de l’altra, reclama a la judicatura que dediqui l’atenció necessària a la vulneració dels drets civils i polítics.

 

L’Oficina, que va ser creada pel decret 28/2018, de 7 de juny, de reestructuració del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, i es va posar en funcionament l’1 d’octubre, amb el nomenament d’Adam Majó com a director d’aquest organisme, treballa amb quatre objectius d’actuació: en primer lloc, l’acompanyament de la ciutadania davant la vulneració de drets civils i polítics, com les limitacions a la llibertat d’expressió, les restriccions de la Llei de Seguretat Ciutadana (anomenada llei mordassa) o les vulneracions al dret de vot dels estrangers. En segon lloc, L’ODCP promou l’acostament de les relacions amb entitats públiques o privades que treballen en el sector. En tercer lloc, divulga i promou campanyes, jornades i debats; i, finalment, realitza un seguiment de la situació dels drets polítics a Catalunya. 

 

Així doncs, a partir de la recepció d’una presumpta vulneració de drets, l’Oficina actua d’ofici o bé a instància de part. En la primera de les opcions, prepara una resposta, i si intervé a instància de part estudia si es tracta d’una petició de la seva competència. En cas negatiu, la deriva a l’organisme competent. Si l’ODCP pot intervenir, demana informació complementària i elabora una resposta. A partir d’aquí, es decideix si cal un assessorament legal, l’acompanyament per presentar una denúncia o el contacte amb altres persones que hagin patit situacions similars. Finalment, es realitza un seguiment del cas.   

 

Resposta al cap de quatre dies

El temps de resposta mitjana dels casos és de quatre dies, tot i que aquest termini es pot ampliar depenent de la complexitat de la petició plantejada.

 

A banda d’aquesta activitat d’acompanyament i assessorament de les víctimes, l’Oficina també desenvolupa tasques d’observatori de les agressions i de denúncia del feixisme  amb la col·laboració d’entitats públiques i privades. Igualment, es denunciarà a nivell internacional els casos més rellevants i l’ODCP farà de pont amb entitats de lluita per denunciar i visibilitzar els incidents violents.

 

Drets bàsics com el de reunió, llibertat d’expressió, manifestació, associació, participació política, així com el dret a un judici just centren l’activitat de l’Oficina, que des del setembre ha desplegat una intensa agenda de reunions amb una quarantena d’entitats de defensa dels drets humans.

 

Arran d’aquestes trobades, l’ODCP ha detectat la necessitat de millorar la coordinació amb tots els col·lectius. El 20 de desembre de 2018 es va presentar el Manifest contra les vulneracions de drets del Referèndum de l’1 d’octubre del 2017. L’Oficina va reunir una vintena d’entitats, associacions i persones amb la intenció de crear un espai de trobada per unir esforços i restablir els drets vulnerats. La declaració  consensuada va voler donar una visió de causa comuna en resposta a la repressió lligada als fets del dia del referèndum. En set punts, el Manifest exposa l’ofensiva antidemocràtica rebuda i remarca que la gran majoria de denúncies encara no s’han jutjat.

 

D’altra banda, l’ODCP també ha realitzat conferències al territori (Tarragona, Catalunya central, Lleida i Barcelona) per donar a conèixer les seves tasques i oferir els seus serveis als ciutadans, i ha mantingut trobades amb els departaments del Govern de la Generalitat, per a coordinar les polítiques del Govern adreçades a garantir els drets civils i polítics de la ciutadania.