La consellera de Cultura, Laura Borràs, ha reclamat avui la plena restitució del fons arxivístic espoliat a la Generalitat de Catalunya durant el franquisme, fa ja 80 anys, i que encara, vuit dècades desprès, no ha retornat a Catalunya. Ho ha dit en seu parlamentària, amb motiu d’una interpel·lació al Govern sobre els Papers de Salamanca, que ha fet el grup de Junts per Catalunya. “És indispensable per construir el relat de la memòria”, ha subratllat.

 

Borràs ha anunciat que el Departament de Cultura, a través de la Direcció General del Patrimoni Cultural, ha requerit per carta aquesta setmana la convocatòria de la comissió Gobierno-Generalitat, que no es reuneix des del març del 2017, per desencallar la negociació sobre el retorn dels Papers de Salamanca.

 

La consellera ha denunciat que “Salamanca continua detenint uns 30.000 documents que van ser objecte d’espoli durant la Guerra Civil”. “Del que es tracta aquí és de restituir, per dignitat, una documentació que pertany al poble, als ciutadans i a les entitats, a l’administració, local i nacional, de Catalunya”, ha dit.

 

Borràs ha manifestat que “els arxius són els autèntics instruments de la memòria” i que “aquest Govern no escatimarà cap esforç per fer-la efectiva”.

 

La titular de Cultura ha explicat que, entre els anys 2006 i 2014, han retornat a Catalunya, procedents de Salamanca, 1.480.000 folis, en 1674 caixes, a més de 900 llibres, 10 cartells, 3 mapes i dues banderes.

 

Borràs ha informat que el 96% dels fons retornats a Catalunya ja han estat restituïts als seus propietaris: institucions, entitats i particulars. D’ençà de la recepció de la documentació, el Govern no ha deixat de rebre sol·licituds de reclamació de documentació. Alhora, des de l’Arxiu Nacional de Catalunya, s’ha mantingut un esforç sostingut per localitzar els titulars legítims d’aquest 4% restant (uns 59.000 documents) i iniciar els expedients de restitució corresponents. “El procés de restitució està obert i constantment tenim expedients de resolució en curs”, ha afegit.

 

La consellera Borràs ha anat més enllà i ha dit que l’espoli dels arxius de la Generalitat no acaba a Salamanca, i ha reclamat la plena restitució de tots els fons arxivístics que van ser espoliats a la institució com a “botins de guerra”. En aquest sentit, Borràs ha explicat que, en la reunió del mes d’octubre de l’any passat amb el Ministre de Cultura, va reclamar també prop de 4.500 fulls i unes 200 fotografies i plànols pertanyents a la Generalitat republicana, dipositats a l’Archivo General Militar de Ávila, i l’execució de la disposició addicional tretzena de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, segons la qual «Els fons propis de Catalunya situats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó s’integren en el sistema d’arxius de Catalunya». La consellera ha informat que aquest canvi de titularitat, que hauria d’haver estat automàtica, fa 9 anys que espera el moment de fer-se efectiva.

 

Durant la seva intervenció, la consellera ha fet també un reconeixement públic a la Comissió de la Dignitat, que l’ha qualificat d’ “exemple de l’impuls i la força que pot prendre una iniciativa civil, quan està ben orientada i fonamentada, i de la responsabilitat que suposa per al Govern estar a l’alçada de les reivindicacions legítimes de la nostra societat, acollir-les i fer-les nostres per poder treballar, tots plegats, en una mateixa direcció”. “Quan hem sabut plantar cara des de la unitat, societat civil i Govern, hem aconseguit fer sentir la nostra veu d’una manera nítida”, ha reblat. Posteriorment, la consellera Borràs s’ha reunit al Parlament de Catalunya amb els representants de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes i Pilar Rebaque.