El Consell Social de la Llengua Catalana ha emès una declaració en què mostra el seu posicionament en defensa del dret a declarar en català en l’anomenat judici del procés. En la V Declaració del Consell Social de la Llengua Catalana en defensa del dret a declarar en català sosté que una interpretació correcta dels drets lingüístics, segons l’ordenament jurídic espanyol i els tractats internacionals, hauria de comportar “almenys el mateix dret a declarar en una llengua oficial del territori on es van produir els fets d’on deriva el procés que tenen els acusats, i en tot cas, almenys el dret a disposar d’ofici de traducció simultània”.

 

Davant de les dificultats plantejades pel president de la sala del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, perquè els acusats i les seves defenses puguin exercir els seus drets lingüístics, el Consell considera que en un estat amb diverses llengües oficials “és inacceptable que els acusats (...) no tinguin dret a ser jutjats per un tribunal que comprengui la llengua oficial que utilitzen”.

 

A més, el Consell Social, reunit el 18 de febrer de 2019, manifesta el seu desacord amb la decisió d’oferir traducció consecutiva per a les declaracions dels acusats. La impossibilitat de declarar directament en català “atempta contra principis jurídics com ara el d’immediació i fins i tot el de defensa, pel fet que la traducció perjudica la comunicació entre el tribunal i els acusats”. També considera que el principi de publicitat s’hauria pogut garantir amb solucions fàcils, com auriculars, subtitulació en pantalles, etc. Aquestes solucions haurien permès als acusats exercir el dret a utilitzar una llengua oficial com la catalana.

 

L’òrgan d’assessorament, consulta i participació social en la política lingüística de la Generalitat de Catalunya, sosté que la impossibilitat de poder utilitzar el català en aquest judici és fruit d’una interpretació “extremadament restrictiva” de la Llei orgànica del poder judicial, de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries i de la resta de disposicions que regulen tant els drets lingüístics com el dret a un judici amb totes les garanties.