Prop de meitat dels projectes audiovisuals subvencionats per l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) estan liderats per dones, que des del 2017, incorpora una perspectiva de gènere en les línies de suport a l’audiovisual.

L’emergència de noves professionals, emmarcada en el canvi generacional del cinema català, és una realitat que l’ICEC, en diàleg permanent amb el sector, reconeix, valora i estimula. Així, des de fa dos anys, com a part de les mesures del Pla Estratègic de Foment de l’Audiovisual 2017-2020, les línies de subvenció a l’audiovisual –cinema i televisió– de l’ICEC inclouen criteris que permeten valorar el lideratge de les dones en la producció i el desenvolupament de projectes audiovisuals, ja sigui cinematogràfics o televisius. La introducció d’aquesta perspectiva de gènere ha permès que, en els darrers dos anys, un 45,5% dels projectes que s’han subvencionat hagin estat per a projectes liderats per dones –és a dir, amb guionistes, directores o productores dones. Sense l’aplicació d’aquests criteris, el percentatge hauria estat del 32%.

 

L’augment dels projectes subvencionats amb dones al capdavant es manté relativament estable en aquests dos anys, i és en tot cas molt superior a la xifra que resultaria si no s’hagués inclòs aquesta valoració positiva: en el 2017, aquest criteri ha permès subvencionar un 8,3% més de projectes amb dones professionals al capdavant; el 2018, la diferència entre incloure el criteri o no incloure’l fa que augmenti un 19,5% el nombre de films amb ajuts liderats per dones. I això, malgrat que en el 2018 es van presentar a les subvencions un 1,9% menys de projectes d’aquest tipus.

 

La tendència, a més, s’emmiralla en un escenari en el qual la presència femenina és una constant. Hi ha més dades que permeten albirar com les dones ocupen, i ocuparan, un lloc important en el sector audiovisual català, una circumstància que anima l’ICEC a mantenir la perspectiva de gènere: les facultats i escoles de cinema, per exemple, estan plenes de dones (representen un 64% de l’alumnat, segons dades de Dones Visuals).

 

Neus Ballús, Carla Simón, Celia Rico, Irene Moray… Són dones. Són joves. Són cineastes. Tres atributs que conflueixen per posar nom i rostre a un dels fenòmens més recents del cinema català: el reconeixement, aquí i arreu, de les produccions liderades per dones. La Berlinale, els Gaudí, els Goya i diversos festivals ja s’han fet ressò de l’èxit de les cineastes catalanes, que reflecteix un canvi important en la cinematografia catalana: l’emergència d’una nova fornada de joves creadors i creadores –les xifres freguen la paritat– que fins i tot la premsa especialitzada ha saludat com una “nova onada del cinema català’ i en què elles són, sens dubte, protagonistes.

 

Entre els 81 projectes liderats per dones subvencionats per l’ICEC en els darrers dos anys (d’un total de 178), destaquen alguns dels més llorejats per la crítica, també en aquests primers mesos del 2019. És el cas de les produccions de Carla Simón, que aquest mes de febrer ha presentat el seu projecte més recent, Alcarràs, al mercat de coproduccions de la Berlinale.

 

Neus Ballús és una altra de les cineastes amb més empremta en els mercats internacionals.  La Plaga, el seu primer llargmetratge, va viatjar per tot el món, i la més recent Staff Only ha estat seleccionada a la secció Panorama de la Berlinale. Mentrestant, la cineasta ultima el seu nou projecte, Sis dies corrents, que torna a comptar amb suport de l’ICEC.

 

La jove Irene Moray també ha estrenat a Berlín el seu primer film de ficció, el curtmetratge Suc de síndria, i n’ha obtingut una nominació al Premi de Cinema Europeu.

 

Elles tres són només alguns exemples de com la introducció d’una perspectiva de gènere en les línies d’ajuts a l’audiovisual de l’ICEC reconeix l’evolució del sector català, però no estan soles. La llista és molt més llarga: Elena Trapé, Laura Ferrés, Meritxell Colell, Pilar Palomero, Roser Aguilar, Mar Coll, Elena Martín, Belén Funes, Clara Roquet, etc.