La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha explicat que en mig any del Pla de Govern “s'han desenvolupat 19 normes amb rang de llei, 7 per projectes de llei i 12 per decrets lleis. Però, també, 8 memòries preliminars de feina que se seguirà tirar endavant, com : la Memòria Democràtica o les disposicions anul·lades del TC”, en la seva intervenció durant la interpel·lació al Govern sobre el pla de govern i la cultura política.

 

Artadi ha recordat que es va constituir el Govern de la Generalitat per “responsabilitat”. I, en aquell moment, es va poder fer un balanç dels impactes de l’aplicació de l’article 155. “1.800 milions d'euros de pèrdua, de bloqueig, d’endarreriments en els pressupostos de la Generalitat. 130 milions d'euros directes de pèrdua en el pressupost de la Generalitat. Els àmbits socials són els que han tingut una major afectació. Així com la paralització de l'activitat legislativa d'aquest Parlament”, ha explicat.

 

La consellera ha insistit en què durant aquest temps, el Govern ha treballat per “canviar el sistema en el que som per aconseguir una veritable igualtat d’oportunitats”. I ha posat com exemple, “la importància de l'escola, de la salut i de l'habitatge, com la primera base per tirar endavant el que haurien de ser igualtat d’oportunitats. Una igualtat d’oportunitat, que és evident, que en aquest moment no existeix i que hi ha una manca de justícia social”.

 

Seguint amb la seva explicació, Artadi ha destacat que “malgrat la pròrroga pressupostària. Aquest curs tenim 609 docents, una convocatòria de 5.005 places d’opositors i 25 nous instituts-escoles”. Així com “un compromís determinat amb l'escola inclusiva i la recuperació de la coresponsabilitat en el finançament de l'escola bressol”. La consellera també ha posat en valor l’actual Pacte contra la segregació escolar perquè “necessitem redistribuir bé els alumnes; necessitem que hi hagi una gratuïtat real; necessitem que el finançament públic vagi equilibrat en funció de les necessitats de l'alumnat”.

 

La consellera també ha fet un repàs als principals àmbits del pla de Govern de la Generalitat: com les llistes d’espera, on “hi haurà un decret d'accessibilitat i millora de la gestió”; l’habitatge, “16.000 ajuts d'emergència; 73.000 ajuts de pagament del lloguer amb un import de 133 milions. 4.100 actuacions de mediació per renegociar deute o per aconseguir dació en pagament. Reallotjament de 3.684 famílies”. Artadi ha recordat a la diputada de la CUP que “aquest Govern ha posat un impost a la banca pels pisos buits i del qual s'ha pogut recaptar gairebé 50 milions d'euros, que es destina a tempteig i retracte. I ha aprovat un decret llei de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge”. Sobre la renda garantida de ciutadania, la portaveu del Govern ha explicat que “quan vam arribar el juny de 2018 hi havia 18.000 sol·licituds pendents de valorar. Ara, totes les que hi ha, estan dins del termini que estableix la llei. I s’ha treballat, a través de la Comissió al Govern de la renda garantida, per ampliar col·lectius”. Davant aquestes dades, Elsa Artadi ha retret a la CUP que “el pressupost, del qual no han volgut negociar incorporava 1.715ME, i 300ME eren per renda garantida de ciutadania”. En el tema de la dependència, la consellera ha destacat que “s'han incorporat 17.000 beneficiaris nous i s’han augmentat les prestacions del servei en els darrers dos anys, 3.500 places i 25% de prestació econòmica. S’ha doblat el servei d’atenció domiciliària. Tot això, fent l’esforç que paguem el 84% des de la Generalitat de tota la despesa amb dependència”.

 

La consellera de la Presidència ha recordat que tota aquesta feina del Govern s’ha fet sense oblidar el moment d’excepcionalitat i reivindicant els drets i les llibertats de totes les persones. Per fer efectiva aquesta demanda, “s’ha apostat i defensat el diàleg”. Això sí, Artadi ha insistit que “ara, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i la resta de partits polítics han entès que la nostra aposta pel diàleg, no és per qualsevol cosa. No és per aconseguir un traspàs o perquè hi hagi un millor finançament a les seves institucions culturals de Catalunya. No hi ha diàleg, si no es pot parlar del dret a l'autodeterminació. No té sentit que hi hagi diàleg, si no es pot parlar de la fi de la repressió. Això és el veritable bloqueig polític”. Davant aquesta situació, ha instat als grups polítics sobiranistes a què hi hagi “més cohesió i més unitat d’acció”, ha conclòs.