L’agenda de la Unió Europea està marcada pel debat sobre el seu pressupost a llarg termini, és a dir, el Marc Financer Pluriennal per al període 2021-2027. En aquests moments, la Comissió Europea, el Consell de la UE i el Parlament Europeu estan negociant la proposta dels comptes i cadascun dels programes de finançament sectorials. 

 

Catalunya pren part en aquest debat i ha adoptat el seu posicionament i algunes propostes de millora. El document acordat pel Govern s’ha aprovat en el marc de la Comissió Interdepartamental de programes de la Unió Europea i es farà arribar als actors implicats en la definició d’aquest pressupost europeu. 

 

Aquesta comissió interdepartamental està composada per representants de tots els departaments de la Generalitat i presidida per la delegada del Govern davant la Unió Europea, Meritxell Serret, que explica que “des de Catalunya volem contribuir al debat sobre el proper Marc Financer Pluriennal en un moment en què la Unió Europea continua havent de fer front a grans reptes globals, més enllà de la sortida del Regne Unit”.  

 

El document de posicionament del Govern inclou propostes concretes sobre els programes de finançament amb més impacte per a Catalunya, com ara la Política Agrícola Comuna (PAC) i els fons de la política de cohesió, que conjuntament representen més de la meitat del total de despeses del pressupost de la UE.  

 

A més, les entitats amb seu a Catalunya han estat líders en la captació de fons provinents del programa Horizon 2020, l’instrument insígnia del finançament de la recerca i la innovació de la UE. El Govern demana en aquest camp que al nou Horizon Europe s’introdueixin mecanismes per simplificar i dotar de més coherència les diferents iniciatives, que s’assegurin eines de suport i foment a la participació de les PIME, que es faciliti la col·laboració público-privada i que s’incrementi el pressupost destinat a la recerca en l’àmbit de les ciències socials i humanistes. 

 

 

El Govern va presentar el passat mes de novembre el Pla Europa, que fixa la seva visió en els grans debats europeus i ha de servir per guiar les futures actuacions de Catalunya a Europa.  

 

La directora general de Relacions Exteriors, Mireia Borrell, subratlla que “un dels eixos clau del Pla Europa són justament les finances europees i per això des de la Generalitat establim una sèrie de prioritats que pretenem que es tinguin en compte en les negociacions sobre el pressupost de la UE”. 

 

En el marc del Pla Europa, aquest posicionament del Govern demana un pressupost ambiciós que faci front als grans reptes europeus com el medi ambient, la immigració, la innovació tecnològica, i els àmbits esmentats com la política agrícola i la cohesió social, econòmica i territorial, inclosa la cooperació amb els països de la Mediterrània.  

 

També es demana que es tingui més en consideració el principi de subsidiarietat en la gestió de programes de finançament europeu per tal que siguin més propers a la ciutadania. Pel Govern de Catalunya el proper Marc Financer Pluriennal ha de dedicar els recursos necessaris per a fer efectius els principis d’igualtat d’oportunitats, en especial la igualtat efectiva entre homes i dones, l’accés al mercat laboral, condicions laborals justes i una protecció social adequada i sostenible, reconeguts al Pilar Europeu de drets socials.