•  El cap de l’Executiu ha anunciat que el Govern aprovarà dimarts un seguit d’accions i recomanacions de reforma horària com no convocar actes públics més tard de les sis de la tarda; promoure el tancament dels edificis públics no més enllà de les vuit del vespre, i garantir el dret a la desconnexió digital en assumptes laborals, entre altres
  •  Aquest matí s’ha presentat, al Palau de la Generalitat, la Comissió de Seguiment del Pacte per a la Reforma Horària, que elaborarà un Pla de transició per als propers dos anys
El president Torra amb els consellers Budó i Puigneró (Autor: Rubén Moreno)
El president Torra amb els consellers Budó i Puigneró (Autor: Rubén Moreno)
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha anunciat aquest matí que el Govern aprovarà, dimarts vinent, “un conjunt d’accions i recomanacions”,  per tal d’adequar-se a l’Objectiu 2025 del Pacte per a la Reforma Horària, que “s’aniran implementant de manera progressiva al llarg de la legislatura”. Torra ha assegurat que la Generalitat “vol liderar amb l’exemple” aquesta nova gestió del temps i, entre altres mesures, impulsarà “un nou model de teletreball”, que suposa una “nova manera de treballar dins de l’Administració, per millorar l’eficiència, la qualitat dels serveis prestats i la qualitat de vida dels treballadors”.
 
El cap de l’Executiu ha fet aquestes afirmacions durant l’acte de presentació de la Comissió de seguiment del Pacte per a la Reforma Horària, que s’ha celebrat a l’Auditori del Palau, amb la participació també de la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, i  el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró. A l’acte hi han assistit els representants de les 110 entitats signants de l’acord.
 
En el decurs de la seva intervenció, el president ha agraït a la plataforma ciutadana Iniciativa per a la Reforma Horària, els treballs inicials que van dur al Pacte per a la Reforma Horària, signat el 2017, i que ara comença ja a fer les primeres concrecions. Torra ha defensat la importància d’aquesta reforma horària perquè “la gestió del temps és la gestió del respecte, del temps dels altres”, i ha insistit en el lideratge de la Generalitat “com a motor de la innovació i la modernització dels processos del treball”. “La reforma horària està en marxa. Aquest és el compromís del Govern, i continuarem dialogant amb tots els sector del país per complir els objectius del Pacte”, ha subratllat.
 
Mesures de conciliació
 
El president ha detallat algunes de les mesures que aprovarà el Consell Executiu en la reunió de dimarts, com, per exemple, la voluntat de no convocar actes públics més tard de les sis de la tarda; evitar els sopars de representació institucional i afavorir esmorzars i dinars en horaris més saludables; promoure l’hora de tancament dels edificis públics no més enllà de les vuit del vespre, o garantir el dret a la desconnexió digital en assumptes laborals, entre altres.
 
Pel que fa a la mesura de la implantació d’un model propi de teletreball a l’Administració, el cap del Govern ha explicat que es fomentarà “aquest sistema d’organització flexible de la jornada laboral”, que “tingui en compte l’avaluació del rendiment del treball orientada a la consecució d’objectius”. Aquest projecte, segons ha dit el president, “s’està negociant de forma conjunta i integradora amb els representants sindicals” i ha anunciat que es concretarà “en un decret durant el segon semestre d’aquest any”.
 
En aquesta línia de modernitzar els processos de treball a l’Administració, el conseller Puigneró ha afirmat durant l’acte que “un país digitalment avançat necessita una Administració digitalment avançada i uns horaris i un model de treball propis del segle XXI”; per això, ha assegurat que “en la Reforma Horària, l’Administració pot ser i ha de ser Motor de Canvi impulsant l’Administració Digital, que vol dir impulsant un nou concepte i nou model de treball”.
 
La consellera Budó, per la seva banda, ha qualificat aquesta Reforma Horària de “pacte de país”, que “busca transformar d’una manera molt significativa la nostra societat”. La consellera de la Presidència ha insistit que el Govern vol liderar aquest repte, però ha subratllat la necessitat que tots els sectors s’hi impliquin, perquè “ens permetrà construir el millor país possible, impulsant una societat més integradora,  més europea, que recolzi una distribució dels rols de gènere, que aposti pel desenvolupament de polítiques per a la igualtat i  la inclusió, i per un nou concepte de la productivitat, basat més en la qualitat que no en la quantitat”.
 
En el decurs de l’acte, el director de l’Oficina per a la Reforma Horària del Departament de la Presidència, Alexis Serra, ha informat sobre els treballs que durà a terme la Comissió de Seguiment del Pacte que s’ha constituït avui, i que té com a finalitat una nova concertació social, que permeti definir les línies estratègiques amb les 110 entitats participants, i que finalitzi amb l’aprovació al desembre d’un Pla de Transició per a la Reforma Horària 2020-2021.
 
El Pacte per a la Reforma Horària va tenir el seu origen en la plataforma ciutadana Iniciativa per a la Reforma Horària, el grup motor de la qual estava format per una quinzena d’experts, que durant tres anys i mig va fonamentar, sensibilitzar i dissenyar la reforma horària. El 2014 el Govern de la Generalitat s’adhereix a aquesta iniciativa i crea la Comissió d’Estudi de la Reforma Horària.  Els treballs dels diferents agents implicats de diferents àmbits com el comerç, l’Administració, el treball, la sanitat ,la cultura o l’educació va culminar en la signatura del Pacte el 17 de juliol de 2017, amb el suport de 110 entitats.
 
Aquest acord és un compromís per assolir el que s’anomena Objectiu 2025, que ha de permetre que Catalunya, en els propers anys, s’equipari amb una sèrie d’indicadors europeus, i aconseguir així que les persones puguin viure uns horaris més racionals i saludables. La carta de compromisos cap a l’Objectiu 2025 contempla, entre d’altres, els següents propòsits: recuperar les dues hores de desfasament horari en relació amb la resta del món; impulsar una nova cultura del temps a les organitzacions a favor de models més eficients i més flexibles per atendre les noves necessitats socials, i consolidar el factor temps com a nova mesura de llibertat, equitat i benestar.