Els arqueòlegs han iniciat els treballs de la fossa del cementiri d’Alguaire
Les actuacions previstes per aquest 2019 també inclouen l’anàlisi genètica de les restes del Memorial de les Camposines de la Fatarella
Les actuacions previstes per aquest 2019 també inclouen l’anàlisi genètica de les restes del Memorial de les Camposines de la Fatarella
El Pla de fosses permetrà l’obertura de sis noves fosses de la Guerra Civil entre el maig i el setembre d’aquest 2019. Estan situades a Alguaire (Segrià), Batea (Terra Alta), Foradada (Noguera), Salomó (Tarragonès) i Caseres (Terra Alta), on n’hi ha dues. Les excavacions preveuen recuperar les víctimes que hi estan enterrades i identificar-les amb el creuament de dades genètiques de possibles familiars vius. La primera actuació és al cementiri d’Alguaire, on els arqueòlegs han començat aquesta setmana els treballs per obrir una fossa en què, de moment, hi han aparegut cinc cossos.
La consellera de Justícia, Ester Capella, ha visitat aquest divendres l’excavació d’Alguaire, acompanyada de l’alcalde del municipi, Antoni Perea, i de la directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech, entre altres autoritats.
El Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, és el responsable de coordinar el Pla de fosses, el programa del Govern que des del 2017 planifica i prioritza l’obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes.
En dos anys de funcionament, el Pla ha facilitat l’obertura de 17 fosses i la recuperació de 290 cossos. Des de la Transició fins a l’inici del Pla, només s’havien obert a Catalunya 28 fosses i recuperat 58 cossos.
1.000 euros per extracció d’ADN
A banda de les sis excavacions, els treballs per aquest 2019 també preveuen l’anàlisi antropològica i l’extracció d’ADN de les restes dipositades al Memorial de les Camposines de la Fatarella (Terra Alta), on es guarden els ossos que apareixen als espais de la Batalla de l’Ebre.
Els equips de treball, en la mateixa línia, continuaran amb l’extracció d’ADN de restes de les excavacions del 2017 i 2018.
L’extracció d’ADN d’un individu localitzat en una fossa té un cost d’uns 1.000 euros, a causa de la complexitat del procés. El Departament estableix l’obertura de noves fosses a partir de criteris tècnics, com ara les peticions de familiars, les troballes de restes en superfície o el grau de documentació de l’existència d’una fossa.
Programa d’identificació genètica
El Programa d’identificació genètica, que complementa el Pla de fosses, possibilita el creuament de l’ADN de les restes trobades en fosses amb el de possibles familiars vius. És una base de dades on hi ha perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de les restes humanes localitzades en fosses. Si hi ha coincidència genètica, la víctima pot ser identificada.
El sistema ja ha permès la identificació de cinc víctimes de fosses de la Guerra Civil i el franquisme: Elio Ziglioli, de la fossa de Castellar del Vallès, i Leandro Preixens, Ramon Jové, Maria Teresa Mir i Josep Moles, de la fossa del Soleràs. En cas d’identificació, el Govern retorna les restes a les famílies. Les restes sense identificar ni reclamar són enterrades al cementiri del municipi on van ser trobades per rebre sepultura i descansar dignament.
Només 2.000 mostres d’ADN de familiars vius
Les persones amb familiars desapareguts durant la Guerra Civil o la Dictadura que vulguin fer-se la prova d’ADN s’han d’inscriure primer al Cens de persones desaparegudes. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron es fa càrrec de l’estudi genètic a partir de mostres de frotis bucal. Després incorpora els resultats a la base de dades per creuar-ne els resultats amb el perfil genètic de les restes enterrades a les fosses. El Cens de persones desaparegudes compta amb gairebé 6.000 casos inscrits. D’aquests, només uns 2.000 familiars han donat una mostra genètica. La donació de mostres d’ADN és gratuïta i és clau per poder identificar les restes de les fosses comunes.
Annex. Excavacions detallades del 2019
Cementiri d’Alguaire, primera excavació del 2019. L’exèrcit franquista va afusellar Faust Salvia Ribes, jutge de pau i regidor d’ERC a Alguaire, i Sebastià Llobera Badia, pagès, el 12 d’abril de 1938, a les portes del cementiri del poble, després d’un consell de guerra. Segons la documentació localitzada, els dos cossos van ser enterrats en una fossa situada al mateix recinte del cementiri. Salvia tenia 42 anys; Llobera en tenia 60.
La fossa era desconeguda fins l’any 2010, quan la Direcció General de Memòria Democràtica va començar la recerca sobre el terreny arran de la petició de Divina Salvia, neta de Faust Salvia. Els tècnics van trobar documentació que situava la fossa en una àrea de quatre metres d’un parterre del cementiri. Els arqueòlegs han començat l’excavació de la zona aquesta setmana i de moment hi han trobat cinc cossos. El creuament de dades genètiques haurà de determinar si una de les víctimes és en Faust Salvia.
La consellera de Justícia, Ester Capella, ha aprofitat la visita a la fossa d’Alguaire per fer entrega del document que acredita la nul·litat del consell de guerra de Faust Salvia a la seva neta Divina Salvia.
Batea (Terra Alta). La intervenció està prevista entre els mesos de juny i juliol. Excavació d’una fossa localitzada arran de l’aparició de restes òssies en superfície. Possiblement hi haurà brigadistes que van morir a la línia defensiva del riu Algars, l’abril de 1938.
Caseres (Terra Alta). La intervenció està prevista entre els mesos de juny i juliol. Excavació de dues fosses localitzades arran de la recollida de restes trobades en superfície. Hi podrien haver fins a 13 individus, probablement republicans.
La Foradada (Noguera). La intervenció està prevista entre els mesos de juny i juliol. Excavació d’una fossa localitzada arran d’una recollida de restes trobades en superfície, relacionades amb els combats del 3 de gener de 1939, en plena ofensiva franquista a Catalunya.
Salomó (Tarragonès). La intervenció està prevista al setembre. Excavació d’una fossa on hi ha almenys les restes de dos soldats republicans morts en combat el 19 de gener de 1939. Els familiars de les dues víctimes van sol·licitar-ne l’exhumació. Hi podrien haver fins a 20 individus enterrats.