La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha destacat avui que “els arxius conserven la història gran i petita, i són una vacuna contra l’amnèsia i contra un fenomen més invisible i perillós encara: l’oblit induït que practiquen aquells que volen ocultar la realitat per tal de poder exercir un domini sobre els altres”. Vilallonga ho ha afirmat en l'acte de commemoració del 75è aniversari de l'Arxiu Històric de Tarragona, al qual ha assistit acompanyada del delegat del Govern a Tarragona, Òscar Peris.

 

Per a la consellera Vilallonga, l’Arxiu Històric de Tarragona, “com tants altres del nostre territori, fa la funció de rerepaís, i no només conserva i difon els múltiples fons i els posa a l’abast dels estudiosos, sinó que, a més, assisteix els altres municipis en l’àmbit del patrimoni documental”.

 

La visita de Vilallonga a aquest equipament tarragoní coincideix amb la Setmana Internacional dels Arxius, durant la qual els arxius catalans programen prop d’una seixantena d’activitats culturals a tot Catalunya per donar a conèixer aquests equipaments culturals garants de la conservació i preservació dels documents.

 

Les activitats organitzades pels arxius s’adrecen a tots els públics amb un ampli ventall d’opcions, entre exposicions, cursos, conferències, jornades de portes obertes o tallers. Els arxius ofereixen visites guiades, com la de l’Arxiu Nacional de Catalunya, la de l’Arxiu Històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, la de l’Arxiu de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i la visita guiada als fons indians de l’arxiu municipal de Lloret de Mar, entre altres visites a arxius municipals i comarcals.

 

Amb motiu de la celebració de la Setmana Internacional dels Arxius, el Departament de Cultura, sota el lema “Dissenyant els Arxius al segle XXI”, fa públics els principals indicadors del sistema d’arxius de Catalunya. A través de l’Estadística d’Arxius de Catalunya, realitzada biennalment pel Departament, es presenten les principals dades relatives a fons, infraestructura, accés i difusió, recursos humans i pressupost. Les dades bàsiques corresponen a aquells arxius que han respost el seu qüestionari, que han estat el 92% del total.

 

Catalunya compta amb 313 arxius distribuïts arreu de Catalunya i té una ràtio d’1 arxiu per cada 23.773 habitants. La comarca on hi ha més arxius és el Barcelonès (90 dels 313), seguida de les que estan al seu entorn. Per ciutats, Barcelona (82) concentra el màxim nombre d’arxius, i a continuació se situen les altres tres capitals catalanes: Tarragona (12), Girona (11) i Lleida (8). El 78,6% dels arxius depenen d’administracions catalanes: el 32,6% depenen de la Generalitat de Catalunya; el 46% de l’Administració Local; l’1,3 % són estatals; el 8,3%, eclesiàstics, i l’11,8% restant té un altre tipus de titularitat.

 

Cal destacar que els arxius dependents de la Generalitat contenen gairebé el 62% del total de documentació, mentre que els de l’administració local, poc més del 28%.

 

Els arxius donen servei a gairebé 1 milió d’usuaris, que consulten anualment més de 3 milions de documents. Durant el 2017, els més de 900.000 usuaris que van realitzar consultes a algun dels arxius de Catalunya, van consultar més de 3 milions de documents (una mitjana de 3,6 documents per usuari). Totes les tipologies d’usuaris, presencials, telefònics i telemàtics, han augmentat significativament, tot i que cal esmentar aquests últims amb una pujada del 33%.

 

Un dels aspectes a destacar de la nova estadística és l’increment de la programació de difusió cultural, amb 5.214 activitats l’any 2017 i una afluència de 530.726 assistents, prop d’un 41% més que el 2015 (376.482). El 76,3% d’aquests assistents ho van fer a activitats expositives i prop d’un 10% a visites escolars i conferències. En el cas de la Xarxa d’Arxius Comarcals del Departament de Cultura, durant el 2018 s’han organitzat 2.450 activitats amb més de 79.000 assistents.

 

Pel que fa a l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), el 2018 va rebre 213.902 usuaris presencials i virtuals –un 15,7% més que l’any anterior– que van consultar 218.384 documents, la majoria dels quals a través del portal Arxius en línia. Pel que fa a la divulgació i la conservació, l’ANC compta amb 2.773.425 documents digitalitzats i va restaurar, durant el 2018, 1.173 documents.

 

Finalment, els arxius de Catalunya apleguen prop de 37 milions de documents especials, els més rellevants dels quals són els fotogràfics, que representen al voltant del 93% del total. La documentació especial inclou material documental molt divers, entre el qual destaquen els pergamins, segells, registres sonors, cartells i plànols, amb prop de 300.000 unitats cadascun d’ells.

En el marc del desenvolupament del cens de fotografia de les comarques de Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre, s’han identificat més de 27 milions de fotografies. Aquest cens complementa el que es va realitzar a les comarques de Girona l’any 2017. En total, sumen uns 47 milions de fotografies, i encara resten pendents les comarques de Barcelona en pròximes edicions.

 

Properament, es publicarà la informació detallada del cens de fotografia de les comarques de Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre a la pàgina web del Departament de Cultura i a la pàgina de Pla Nacional de Fotografia.

 

 

Els dos arxius més antics de Catalunya són l’Arxiu Capitular de Girona i l’Arxiu Capitular de la Santa Església Catedral Basílica de Barcelona, ambdós del segle IX. Així i tot, la majoria dels arxius catalans es van fundar a partir de l’any 1976, amb la finalització de la dictadura i la necessitat de conservar, inventariar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. De fet, entre 1976 i 2017 s’ha quadruplicat amb escreix el nombre d’arxius que hi ha a Catalunya, fonamentalment mitjançant l’actuació de la Generalitat i l’Administració local. Els arxius més recents són l’Arxiu Municipal de la Garriga (2014), l’Arxiu Històric de Montcada i Reixac (2014), Arxiu Central Administratiu del Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència (2016) i Arxiu Central Administratiu de la Delegació Territorial del Govern a les Terres de l'Ebre (2017).

Aquest any, s’han iniciat els tràmits per la construcció dels arxius comarcals de l’Alta Ribagorça i de les Garrigues.

 

El Dia Internacional dels Arxius és una jornada promoguda pel Consell Internacional d’Arxius (CIA/ICA), des del 2008, que enguany s’ha ampliat a la Setmana Internacional d’Arxius. Aquesta commemoració, que se celebra el 9 de juny, té com a principal objectiu conscienciar la ciutadania sobre la importància dels arxius i la singularitat dels documents que s’hi conserven; sensibilitzar els dirigents sobre els beneficis de la gestió documental per al bon govern i el desenvolupament; sensibilitzar el sector públic i privat de la necessitat de preservar els arxius a llarg termini i facilitar-ne l’accés, i promoure i millorar la imatge dels arxius mundialment.

 

Durant la setmana, es ressalta el paper dels arxius moderns com a centres especialitzats en la preservació, gestió, accés i difusió del patrimoni cultural i un referent en la gestió documental de les organitzacions, amb polítiques que garanteixen la implantació de sistemes de gestió documental, l’administració electrònica i la transparència i bon govern de les administracions. Aquests arxius tenen més rellevància que mai, atès que posen en valor el patrimoni documental com a fonament indispensable per a la preservació, l’estudi i la divulgació de la memòria històrica i de les identitats, però també com a serveis de gestió documental que impulsen l’eficàcia i l’eficiència de les administracions públiques en els reptes de l'administració electrònica o la preservació digital.