- L’Institut Català de les Dones visibilitza a través d’un estudi les experiències de les dones supervivents de la violència masclista
- El treball recull relats que mostren que es pot sortir s’una situació de violència masclista
- L’informe “10 anys de trajectes de dones en situació de violència masclista: itineraris, vivències i relats” també analitza la visió de les professionals
- L’ICD divulga a partir d’avui un vídeo que explica la violència masclista i la xarxa de serveis especialitzats que hi ha a Catalunya
La presidenta de l'Institut Català de les Dones (ICD), Núria Balada, i les especialistes en violència masclista de l’entitat Tamaia Rakel Escurriol, Rosa González, Beatriu Masià i Carme Vidal, han presentat aquest matí l’informe “10 anys de trajectes de dones en situació de violència masclista: itineraris, vivències i relats”.
L’objectiu de l’estudi és millorar l’abordatge de la intervenció en base al coneixement i l’experiència de les mateixes dones ateses a la Xarxa d’atenció i recuperació integral. El treball, que visibilitza les veus de dones supervivents que mostren que es pot sortir d’una situació de violència masclista, també analitza els relats de les professionals que les acullen i acompanyen.
En l’acte de presentació de l’informe, que ha tingut lloc a la seu de l’ICD davant un centenar per professionals de l’abordatge de la violència masclista, Núria Balada ha afirmat que “a Catalunya totes les dones hem de poder viure amb llibertat i tots els nostres drets fonamentals garantits”. La presidenta de l’ICD ha posat l’accent en la necessitat “d’escoltar el coneixement i l’experiència de les dones supervivents de violència masclista per poder millorar la intervenció i acompanyament”. I ha subratllat que “cal recolzar i acompanyar les dones. No estan soles. L’informe ens mostra un entorn familiar que de vegades legitima la violència masclista que pateixen posant la seva paraula en dubte, no creient-les, no acompanyant-les i minimitzant els seus relats”.
Nou vídeo sobre els serveis d’atenció
Núria Balada, qui ha presentat un nou vídeo pedagògic i divulgatiu que explica els serveis de la Xarxa d’atenció i recuperació en el marc de la Llei 5/2008 del Dret de les dones a eradicar la violència masclista, també ha volgut assenyalar “el desconeixement que encara existeix d’aquesta llei i els drets que atorga. A Catalunya les dones poden accedir de manera gratuïta i sense denuncia prèvia a tota una xarxa de recursos especialitzada”. Balada també ha fet un reconeixement a totes les dones supervivents i a Tamaia i les entitats feministes que lluiten pels drets de les dones i per visibilitzar la violència masclista.
Per part de les autores de l’informe, Beatriu Macià ha reivindicat que “la Llei 5/2008 del Dret de les dones a eradicar la violència masclista és una eina pionera i molt bona que caldrà actualitzar incorporant aspectes com la violència masclista institucional”. També ha destacat “el valor i la necessitat del testimoni de les dones per poder fer polítiques públiques que tinguin en compte allò que realment necessiten i allò que realment les ajuda”.
Carme Vidal ha posat de manifest que l’informe “posa nom i paraules a la cultura del treball de l’abordatge de les violències masclistes i visibilitza l’evolució de la feina que les professionals han teixit al llarg dels darrers 10 anys”. Una altra de les autores, Rosa Gonzalez, ha afirmat que “la violència masclista està naturalitzada, ja que l’aprenentatge de la feminitat situa les dones en la submissió i la por”. I ha destacat els punts coincidents d’allò que volen les testimonis que han participat a l’informe: “les dones que travessen situacions de violència masclista volen que la violència s’aturi, ser escoltades, no ser jutjades, desterrar la culpa i la vergonya, i ser ateses per professionals que sàpiguen reconèixer la diversitat”.
En el mateix sentit s’ha manifestat Rakel Escurriol, qui ha afirmat que “l’atenció és un treball conjunt per construir barreres de contenció i nous camins d’autonomia. Les professionals hem de treballar amb elles i tenir en compte què volen i què no volen. I volen ser escoltades amb qualitat i professionalitat”. Eskurriol també ha posat l’accent en la importància de creure les dones: “els agressors acostumen a generar por dient-les que ningú les creurà i que els altres se n’adonaran de que al final el que pateix és ell”. I ha demanat “acabar amb els missatges i mites que atorguen intencionalitat perversa a una dona que denuncia violència masclista, ja sigui habitual o un fet aïllat. En els espais terapèutics les dones expliquen que els seus relats son posats en dubte. Aquestes sospites s’escampen en àmbits on no hi ha formació especialitzada i hi ha resistències al reconeixement de l’equitat de dones i homes”.
Eskurriol també ha recordat que fills i filles son víctimes directes de la violència masclista que pateixen les mares: “no podem escindir la vivència de la mare de la de les criatures. Son esponges i capten. Podem dir que la violència masclista afecta directament al desenvolupament de fills filles doncs quan les mares es recuperen aquesta recuperació afecta directament a la recuperació de les criatures. Les mares son les referents de com ens hem de relacionar amb el món i nosaltres mateixes”.
Tamaia Viure sense violència és una entitat que treballa des de fa 26 anys en l’acompanyament terapèutic a dones en la recuperació dels efectes de la violència masclista en la parella i en la família.
1