La presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD), Núria Balada, i el director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Ponsatí, han presentat les principals iniciatives de l’Any Dolors Monserdà amb l’objectiu de reconèixer aquesta escriptora i periodista feminista en el centenari de la seva mort. En l’acte també hi ha participat la poeta Marta Pessarrodona, comissària de la commemoració.

 

Balada ha subratllat el fet que Monserdà fos “la primera dona en presidir uns Jocs florals i publicar una novel·la en català”, i ha posat de relleu “el seu propòsit de millorar la situació de les dones a Catalunya en tant que educadores de les famílies i la societat i la seva defensa de les dones a l’educació”. Ponsatí ha cridat a “la implicació de tota la societat per reivindicar la figura de Monserdà” i ha afirmat que “esperem al llarg de l’any que puguem convèncer tantes editorials com sigui possible de la necessitat d’incorporar en el seu catàleg la llarga llista de títols de poesia, teatre, periodisme, novel·la de Dolors Monserdà, que ens aquests moments no els trobem a les llibreries”. Seguidament Pessarrdona ha declarat que “intentaré que es valorin en el reconeixment totes les vessants de Monserdà, com escriptora, feminista i la tasca i lluita social. No serà més important una vessat que una altra”.

 

 

Al llarg de l’any es desenvoluparan actuacions de reconeixement sobre els eixos del feminisme, l’acció social i la literatura.  En destaquen la reedició del llibre, Estudi feminista (1909) amb la finalitat de divulgar el seu pensament entre les persones estudioses dels feminismes i l’acte institucional central al Palau de la Generalitat el dia 8 d’octubre amb taules rodones diverses per aprofundir i situar la figura de Dolors Monserdà.

 

També tindran impacte divulgatiu una exposició itinerant que s’incorporarà al catàleg de mostres divulgatives de l’Institut Català de les Dones, amb conferències i visites guiades, un vídeo documental i la campanya a les xarxes socials #AnyDolorsMonserdà per divulgar frases de la seva obra i donar a conèixer el seu pensament. A més es crarà un itinerari Dolors Monserdà a mode de recorregut guiat tant per la Barcelona Vella com pels indrets significatius personalment i literària de Dolors Monserdà, amb parada final a la seva tomba, al Cementiri de Montjuïc.

 

Altres actuacions:

 

·       Guia Bibliogràfica de Dolors Monserdà. El Centre de Documentació Joaquima Almenay i Roca, especialitzat en feminismes i polítiques de gènere, divulga una guia bibliogràfica específica de l’autora.

·       La Institució de les Lletres Catalanes organitzarà un Seminari el dia 22 de novembre sobre Monserdà en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans, la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona, la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris de la Universitat de Vic i l’Institut Català de les Dones.

·       El Servei de Biblioteques del Departament de Cultura, en línia amb el Pla de Foment de la Lectura, organitzarà un seguit d’activitats que es posaran a l’abast de totes les biblioteques. Aquestes activitats van des de conferències, a clubs de lectura, etc.

·       L’Arxiu Nacional de Catalunya constituirà un arxiu específic Dolors Monserdà durant l’Any així com altres activitats entorn de la figura.

·       Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya recentment ha inaugurat un vagó vinil·lat amb la figura de Monserdà

·       El MNAC ha creat  activitats entorn de retrats de Monserdà realitzats per la pintora Lluïsa Vidal

 

 

· Institució de les Lletres Catalanes (ILC)

· Direcció General de Cooperació Cultural i Biblioteques de Catalunya, del Departament de Cultura

· Arxiu Nacional de Catalunya

· Ateneu de Barcelona

· Institut d’Estudis Catalans

· MNAC

· Museu Alfolí de la Sal, de l’Escala

· Associació de Dones Periodistes de Catalunya

· Associació Catalana de Dones Directives i Empresàries

· Associació Catalana de Llevadores

· Associació Ciutadana pels Drets de les Dones

· Associació de Dones Elisenda de Montcada

· Ca la Dona

· Dones per la Llibertat i la Democràcia

· Dones Visuals

· Grup de Dones Fent Història

· Associació Col·legial d’Escriptors-Catalunya (ACEC)

· Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC)

· Pen Català

· Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona

· Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris de la Universitat de Vic

· Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya

· Fundació Carulla

· Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

· Amical Wikimedia

 

 

Filla d’una família de la burgesia, va rebre una educació acurada. El seu pare era relligador de llibres a Ciutat Vella, amb rebotiga i tertúlia (Clavé, Milà i Fontanals, Pitarra, Monturiol, es comptaven entre els tertulians). La seva trajectòria literària es va centrar inicialment en la poesia, encara que posteriorment va conrear diversos gèneres.

 

Contemporània de Jacint Verdaguer (van néixer el mateix any), encara que va començar la seva carrera literària en llengua castellana, com solien fer les persones autores que no provenien de la ruralia, com era el cas de Verdaguer. El seu referent genèric va ser Maria Josepa Massanès a qui, amb els anys, biografiaria. Segons Roser Matheu, Massanès va ser la primera poeta catalana i com Monserdà una assídua participant als Jocs Florals barcelonins, restablerts al 1859. Els seus poemes van ser guardonats als Jocs Florals en diverses ocasions i l’any 1909 fou nomenada presidenta de l’edició de Barcelona.

 

Monserdà aviat va afegir-hi el teatre a la seva activitat literària amb l’estrena al Teatre Romea de la capital de Catalunya de l’obra Sembrad y recogeréis (1874), seguida de Teresa (1876), ja en llengua catalana. De tota manera la seva popularitat literària es va focalitzar en la narrativa. Emblemàticament, l’any de la bomba del Liceu (1893) publicava La Montserrat. Novel·la de costums del nostre temps. Ja amb el típic fulletó del segle XIX, entre 1860-1865, donaria a conèixer el que es considera la seva novel·la més famosa, La fabricanta. Novel·la de costums barcelonines que, en format llibre i il·lustracions a càrrec del seu germà Enric, es publicaria al 1904, un any abans del terratrèmol literari que va suposar la publicació de Solitud, de Caterina Albert, emmascarada sota el pseudònim “Víctor Català”.

 

La seva activitat narrativa seria constant i, avui, la podem considerar com una de les primeres novel·listes catalanes, bo i recordant que la primera escriptora en llengua catalana va ser Sor Isabel de Villena (1430-1489), autora de la Vita Christi de publicació pòstuma i títol eloqüent. Com el que ara en diríem periodista i fa un temps es va dir publicista, la seva activitat va ser constant i important i, en ocasions, recollida en llibre, com és el cas d’Estudi feminista o Orientacions per a la dona catalana (1909), que arran de l’Any Dolors Monserdà es reeditarà. Una obra precedida d’El feminisme a Catalunya (1907).

 

Resumint la seva obra periodística, si això és possible, va estar atenta als problemes socials de l’època en què va viure: la Setmana Tràgica (1909), el divorci a França o els problemes de la dona a la ruralia, així com el lliurecanvisme, per esmentar tan sols alguns dels seus temes.

 

En els seus escrits posà de relleu les aportacions de les dones en un moment històric que començava a qüestionar el model de l’àngel de la llar com a destí de les dones. Les seves reflexions i propostes les recollí en l’esmentat assaig de 1909.

 

La seva preocupació social, però, no es va limitar al periodisme. Així, al 1910 creava el Patronat per a les Obreres de l’Agulla, que aglutinava serveis com borses de treball, assistència mèdica gratuïta o fils i roba a preu de fàbrica. Una acció complementada amb la Lliga de Compradores, que advertia que no s’havia de comprar en establiments que s’abastien amb productes de l’explotació (recordem el treball infantil, per exemple). Una activitat social, la de Monserdà que, en ocasions també saltava a la seva obra novel·lística, com a Maria Glòria (1917).

 

Finalment, avui per avui, Dolors Monserdà és un referent com a dona (“valenta”, segons Maria Aurèlia Capmany), escriptora, feminista, encara que el seu lema “Llar, Art, Pàtria, Déu” no sigui compartit per la sensibilitat de les dones activistes actuals, les successores de les feministes. Sense ella i les seves contemporànies “valentes”, sens dubte, Catalunya seria distinta. Ella i d’altres van obrir un camí que cal conèixer a desgrat de tota mena de discrepàncies i, en especial, una via que no cal témer.

 

 

 

Marta Pessarrodona és poeta, narradora, assagista i traductora. Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1997) i Medalla d’Honor de la Ciutat de Terrassa (2013). També ha rebut el Premi Enric Prat de la Riba (2006); el Premi Nacional de Literatura (2011) i, recentment, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2019).