El Memorial Democràtic instal·larà deu noves peces Stolpersteine a la ciutat de Lleida aquest pròxim dissabte 29 de juny. Es tracta de les llambordes creades per l’artista alemany Gunter Demnig en record de les persones que van ser víctimes del nacionalsocialisme. Les peces es col·loquen, sempre que és possible, davant del darrer domicili on la víctima va residir-hi lliurement.

 

Gunter Demnig acostuma a instal·lar ell mateix les peces, però aquest cop no podrà venir a Catalunya per motius d’agenda. Els tècnics municipals seran aquesta vegada els encarregats de col·locar les llambordes.

 

Hora	Localitat	Adreça	Víctima	Dades
9.00	Lleida	Camí de Canet, 17	Pere Barbarroja Sala	Exiliat i deportat el 25/01/1941 a Mauthausen i alliberat el 29/04/1945 a Dachau.
9.25	Lleida	Manuel de Montsuar, 2	Domenec Miñano Lozano	Exiliat, deportat el 24/08/1940 a Mauthausen i Assassinat el 10/02/1942 a Hartheim.
9.43	Lleida	Príncep de Viana, 37	Josep Estrada Fabregat	Exiliat i deportat el 26/04/1941 a Mauthausen i assassinat el 3/12/1941 a Gusen.
9.55	Lleida	Sant Ruf, 23	Manolo San Martín Santamaría	Exiliat i deportat el 7/04/1941 a Mauthausen i alliberat el 5/05/1945.
10.12	Lleida	Democràcia, 11	Ramon  Alandí Qui	Exiliat i deportat el 24/05/1944 a Neuengamme i alliberat el 30/04/1945 a Ravensbrück.
10.30	Acte institucional a l’Ajuntament de Lleida*
11.07	Lleida	Carrer del Canyeret, 26	Josep Casas          Ezequiel	Exiliat i deportat el 20/06/1944 a Dachau i alliberat el 5/05/1945 a Mauthausen.
11.20	Lleida	Carrer del Canyeret, 6	Pau Pinós Abad	Exiliat i deportat el 24/08/1940 a Mauthausen i assassinat el 19/12/1940
11.37	Lleida	Cavallers, 46	Enric Curià Gatius	Exiliat, deportat el 27/01/1941 a Mauthausen i assassinat el 28/01/1942 a Gusen.
11.52	Lleida	Sant Martí, 6	Josep Teixidó Badia	Exiliat i deportat el 25/01/1941 a Mauthausen i assassinat el 19/03/1942 a Gusen.
12.12	Lleida	Canonge Brugullat, 22	Josep          Pach Roselló	Exiliat, deportat el 6/08/1944 a Buchenwald i alliberat.

 

Amb les peces que s’instal·laran aquest proper dissabte ja hi haurà 146 llambordes Stolpersteine arreu de Catalunya; Lleida ciutat ja en tindrà 11.
 

Actualment, n’hi ha a Albatàrrec (1), Castellar del Vallès (5), Cervera (3), Cubelles (1), Els Guiamets (1), Girona (16), Gironella (7), Granollers (7), Granyena de Segarra (1), Igualada (10), Lleida (1), Manresa (23), Navas (5), Olesa de Montserrat (10), les Olugues (1), Prenyanosa (1), el Pont de Vilomara i Rocafort (1), Prats de Lluçanès (2), Puig-Reig (4), Sabadell (25), Sant Antolí i Vilanova (1), Sant Vicenç de Castellet (1), Sanaüja (1), Talavera (1) Torà (1), Tarroja de Segarra (1), Vallfogona de Corb (1), Pontils (1) i Santa Coloma de Queralt (3).

 

El Memorial Democràtic ha coordinat la instal·lació de totes les llambordes, a excepció de les set peces de Gironella, col·locades el passat abril, i les cinc col·locades a Navàs l’any 2015. En aquests dos casos, la instal·lació ha estat a iniciativa dels propis ajuntaments.

 

Gunter Demnig va crear i instal·lar la primera Stolpersteine l’any 1996.  Des de llavors, ha col·locat més de 70.000 llambordes a una vintena de països com França, Finlàndia, Lituània o fins i tot Argentina. Stolpersteine és un terme alemany que vol dir ‘pedres que ens fan ensopegar’. Són blocs de ciment, d’aproximadament 10 cm x 10 cm, amb una placa de bronze on hi ha gravades les dades més rellevants de la víctima.

 

 

Neus Català va ser l’última supervivent catalana al camp d’extermini de Ravensbrück. Exiliada a França i posteriorment deportada, ha personificat fins a la seva mort, el passat 13 d’abril, la resistència i la lluita antifeixista. Compromesa amb els drets humans, especialment amb els de les dones, va dedicar tota la seva vida a reivindicar la memòria de les seves companyes combatents. Davant de la seva casa d’infantesa, a Els Guiamets, s’hi va col·locar el 25 de gener de 2018 una llamborda Stolpersteine en el seu record.

 

 

El Memorial Democràtic és una institució pública depenent del Departament de Justícia que té per missió la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica a Catalunya del període 1931-1980. L’entitat rememora la lluita antifranquista i la transició a la democràcia fins a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya.