Amb aquest objectiu de blindar els drets i les llibertats digitals de la ciutadania de Catalunya, el Govern ha presentat avui la Carta catalana per als drets i les responsabilitats digitals, impulsada pel Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública. La primera proposta de contingut ha estat elaborada de manera participada amb la societat civil i es preveu tenir una primera versió tancada del document el mes d’octubre, coincidint amb la commemoració de l’1-O.

El president ha subratllat que amb aquesta iniciativa “es trasllada la radicalitat democràtica i la lluita pels drets humans, civils i polítics també al món digital”. I ha destacat que la carta “posa l’accent en la ciutadania, en les persones”, perquè “és essencial que tothom se senti involucrat i apoderat” en aquesta esfera. En aquest sentit, Torra ha destacat especialment el punt tres de la carta, referent a la llibertat d’expressió i informació, que inclou els drets de manifestació i protesta en línia; de reunió i associació en línia, i de respecte a la llibertat de creença i opinió, destacant que “és un dels aspectes més rellevants d’aquest apoderament de la ciutadania” perquè és tracta de “drets fonamentals que hem de batallar en el món real i que estic molt satisfet que s’incorporin a nivell digital”.

 

La proposta elaborada s’obre ara a la participació d’entitats i ciutadania perquè facin les aportacions que creguin necessàries. Una metodologia “totalment democràtica” que permet que “la ciutadania hi participi en termes d’igualtat real”. “Els esforços que fem per transformar Catalunya en un país digitals són inclusius i universals o no seran”, ha remarcat Torra, que ha destacat que “ningú pot quedar fora de la revolució digital”.

 

Per la seva banda, el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró ha defensat que “la revolució tecnològica ens planteja el naixement de nous drets emergents del segle XXI, com el de l’accés universal a Internet, el de la capacitació digital o el de l’ètica en l’ús de la Intel·ligència Artificial i la governança algorítimica”.  El conseller està convençut que, “si avui redactéssim la Declaració Universal dels Drets humans, aquests drets hi estarien recollits”. 

 

Durant l’acte també ha intervingut l’activista i cofundadora de Xnet, Simona Levi, el subdirector de la Fundació i2cat i director de recerca del Citilab, Artur Serra, i la directora general de Societat Digital, Joana Barbany.

 

 

 

Aquesta primera proposta ha estat elaborada de manera participada amb un grup de 250 professionals de diversos àmbits i sectors, que van des de l’associacionisme, l’activisme digital, les universitats i la recerca, les relacions internacionals, el món empresarial, advocats i altres persones de l’àmbit jurídic fins a representants de l’administració pública, coordinats per la Direcció General de Societat Digital. D’altra banda, el Govern està constituint l’advisory board internacional, un grup format per persones referents en l’àmbit internacional i defensors dels drets digitals, que ajudaran a completar la Carta amb les seves aportacions.

 

Aquesta proposta, elaborada conjuntament entre Govern i la societat civil, s’obre ara a la participació d’entitats i ciutadania. A partir del dilluns 8 de juliol tothom hi podrà participar a través del web https://participa.gencat.cat/

 

La Carta recull drets humans fonamentals, en la seva versió digital, drets digitals nous i emergents, i drets del segle XXI. La proposta els agrupa en els àmbits següents:

1.    Accés universal a Internet.

2.    Model de governança d’Internet obert, inclusiu i amb pluralitat i diversitat d’actors (multi-stakeholderism).

3.    Llibertat d’expressió i d’informació.

4.    Innovació digital, creació, accés i distribució del coneixement.

5.    Protecció de dades i privacitat de la informació.

6.    Garantir la capacitació i la inclusió digital.

7.    Sobre l’ètica en l’ús de la intel·ligència artificial i la governança algorítmica.

8.    Mecanismes de salvaguarda dels drets digitals.

 

 

 

Catalunya ha patit en els últims anys diversos episodis de setge digital. Especialment, abans i durant la celebració del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017 es van produir atacs i tancament de webs que vulneraven directives europees i que van ser qüestionats per associacions pro drets digitals europees i internacionals com ara Accessnow, EDRi (European Digital Rights), ISOC (internet Society),  Open Democracy, EFF (Electronic Frontier Foundation).

 

Aquells fets, denunciats pel Govern davant les pròpies institucions europees, van tornar a posar de manifest la necessitat d’obrir un procés de reflexió sobre drets i responsabilitats fonamentals en l’era digital.