- El nombre total de sentències obtingudes l’any 2018 va ser de 3.878, de les quals 2.814 van ser favorables i 350 parcialment favorables
- L’any 2018 va significar una paralització dels litigis davant el TC com a conseqüència de l’aplicació de l’article 155
- El text que ha estat analitzat per l’Executiu català subratlla l’increment de l’ús del català a la justícia, tot i que encara és baix
El Govern ha analitzat l’informe sobre la memòria d’activitats del Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya de l’any 2018. Segons aquest document, en el darrer any, s’han notificat a la Generalitat 3.878 sentències: el 72,56% favorables (2.814) i un 8,12% parcialment favorables (350). És a dir, més del 80% de les sentències han estat dictades a favor de la Generalitat.
La memòria d’activitats del Gabinet Jurídic també ha destaca l’increment de l’ús del català a la justícia, tot i que encara el percentatge és molt baix. L’any 2018, un 14% de les sentències han estat notificades a la Generalitat en català, mentre que l’any anterior va ser un 10%. En canvi, el nombre d’interlocutòries i el nombre de documents de tramitació que utilitzen el català han estat només del 9% i del 13%, respectivament.
El total de plets donats d’alta al llarg del 2018 ha estat de 8.066, una xifra similar a la de l’any anterior. I l’import de les costes taxades per l’actuació en plets favorables als interessos de la Generalitat ha estat de 792.146 euros. D’aquestes, en data de 31 de desembre de 2018 s’havien ingressat al Tresor de la Generalitat 367.003 euros, un 46,33% del total. Això vol dir que l’estalvi per a la Hisenda de la Generalitat que ha suposat l’exercici de representació i defensa en els plets guanyats, ha estat de 55.139.504 euros.
La Memòria del Gabinet Jurídic Central també destaca l’increment del nombre de tràmits judicials i les notificacions que es van fer a través de mitjans electrònics, uns 20.280, 1.031 més que l’any anterior.
Litigis davant el Tribunal Constitucional
L’any 2018 s’ha caracteritzat per la paralització de les actuacions fins al mes de juny, degut a les mesures adoptades per l’Estat a l’empara de l’article 155 de la Constitució. Cal destacar que, a banda dels procediments en els quals es va plantejar conflictivitat competencial enfront de l’Estat i altres litigis de caràcter ordinari, també es van formular diverses accions per qüestionar les mesures adoptades per l’Estat a l’empara de l’article 155 de la Constitució.
Al llarg del segon semestre, es va endegar una negociació bilateral amb l’Estat per a la solució negociada de la conflictivitat que es trobava plantejada al TC, en la qual es va assolir els acords respecte de la llei de la universalització de l'assistència sanitària i bona part dels recursos en matèria d'habitatge.
Pel que fa als procediments davant la UE, l’exercici s’ha caracteritzat pels efectes de les directrius aplicades per la Comissió Europea respecte als procediments d’infracció, que han suposat un abreujament molt considerable dels procediments de diàleg interinstitucional en les fases precontencioses i, alhora, la concentració i la intensificació del control que exerceix la Comissió Europea sobre el compliment del dret de la UE respecte a determinats sectors com el medi ambient i la defensa de la competència.
Pel que fa a la funció assessora i formativa, i d’acord amb les dades de la Memòria, el nombre d’expedients tramitats ha ascendit a 671. Cal tenir en compte que les actuacions en relació amb aquestes funcions es van veure clarament afectades per l’aplicació de les mesures de l’article 155 Constitució espanyola, fet que ha comportat una disminució en relació amb anys anteriors.
I en referència a les actuacions de règim interior, s’han tramitat 681 expedients, i cal destacar les relatives al procés selectiu per a l’accés al cos d’advocacia, convocat el 27 d’octubre de 2016 i finalitzat a meitat de 2018.