La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha fet un “reconeixement i agraïment” en nom del Govern als alcaldes i alcaldesses pel seu “paper destacat” en el procés que ha viscut el nostre país aquests darrers anys. “No podia ser d’una altra manera perquè representeu aquella part de la política que la ciutadania sent com a més propera i això us fa amatents als seus desitjos i àgils en la resposta”, ha assegurat.

 

Budó ha pronunciat aquestes paraules en el discurs de cloenda de la XXI Assemblea de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) que s’ha celebrat aquest migdia a Girona, en el decurs de la qual Lluís Soler, alcalde de Deltebre, ha estat escollit com a nou president de l’entitat, en substitució de David Saldoni.

 

La consellera Budó ha recordat les imatges d’alcaldes amb la vara a la mà “al costat del Govern, al costat dels presidents”, la qual cosa, segons la consellera, “diu molt del que ha estat i ha fet el món local i diuen sobretot de la força del nostre país”.

 

Precisament, aquest suport d’alcaldes i alcaldesses “ha obtingut de l’Estat una resposta que compromet profundament el normal i democràtic funcionament de les institucions. Moltes vegades, una resposta en forma d’amenaça i repressió” i ha recordat els més de 700 alcaldes investigats els darrers dos anys. És per això, que la consellera ha volgut traslladar en nom del president i del Govern el seu reconeixement i agraïment “per ser-hi sempre i pel vostre compromís constant amb la ciutadania del país”.

 

La consellera de la Presidència ha apel·lat a “actituds” com aquesta dels alcaldes que “hem de preservar si volem encarar el futur amb garanties. Un futur en què la política no perdi la seva raó de ser i s’exerceixi de forma respectuosa, pacífica, cívica i democràtica”.

 

 

Budó ha apuntat els reptes als quals haurà de fer front el món local en els propers anys, “diversos i de gran magnitud”, com ara el clima, la demografia, la mobilitat, les migracions, la igualtat, la tecnologia, l’economia, etc. Tots aquests reptes “ens canviaran, ha dit Budó, a nosaltres mateixos i canviaran les nostres viles i ciutats. I aquests canvis tindran un impacte evident en la manera de governar”. Una bona manera d’afrontar aquests reptes, segons la consellera, és l’Estratègia d’alinear els objectius del món local català amb l’Agenda 2030 i els Objectius de  Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides.

 

La consellera de la Presidència ha volgut destacar davant d’un auditori format per alcaldes la importància del món local pel Govern i la voluntat de treballar  conjuntament per afrontar els reptes de futur. I aquesta és la raó de ser per la qual del Departament de la Presidència ha assumit les relacions amb el món local. Una nova organització que persegueix l’objectiu d’enfortir la col·laboració institucional i actuar “com a porta d’entrada del món municipal al Govern de Catalunya”. “Volem ser el canal de totes les demandes i les preocupacions que han d’arribar als diferents departaments del Govern”, ha assegurat Budó.

 

La Portaveu del Govern també ha volgut fer un reconeixement del paper del món local “com a estructura institucional capaç de fer front a les urgències socials, les necessitats de la ciutadania i el manteniment dels serveis”, en una etapa de forta crisi que va afectar les finances de la Generalitat. Budó ha afirmat que quan ha començat a canviar el cicle econòmic des del Govern es van marcar tres accions immediates: la reducció del deute de la Generalitat amb el Món Local, l’increment de recursos del Fons de Cooperació Local, i la recuperació del PUOSC. Precisament la recuperació del Pla Únic d’Obres i Serveis ha estat una reivindicació permanent de l’ACM aquests anys.

 

Pel que fa a la reducció del deute amb els ens locals des del 2017 s’ha reduït un 88%, passant de 570 milions d’Euros a 69 milions d’euros. Budó ha mostrat la seva confiança en normalitzar en breu la situació.

 

En relació al finançament ha destacat l’increment del Fons de Cooperació Local, que se situa al voltant del 3’4%,  el nou model de finançament de l’Aran, i la segona convocatòria de fons FEDER per un valor de més de 37 milions d’euros.

 

I finalment, la mesura més esperada ha estat la recuperació del PUOSC, dotat amb 250 milions d’euros, amb la novetat que en aquesta convocatòria s’obre una línia de finançament adreçada específicament als petits nuclis de població menors de 5 mil habitants.