El vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, ha tornat a insistir avui en la necessitat de “crear un espai de diàleg i negociació” per solucionar el conflicte entre Catalunya i les institucions de l’Estat espanyol, “un conflicte que corre el risc d’enquistar-se”, ha alertat. En una conferència al Fórum Europa Tribuna Catalunya, el vicepresident ha assegurat que construir aquest espai de negociació és “imprescindible si volem sortir de l’actual atzucac i difícilment evitable si escoltem la ciutadania de Catalunya”.

Tanmateix, Aragonès ha reconegut que aquest diàleg “que fa uns mesos era possible, avui és molt més complicat”, ja que a hores d’ara “sembla que Pedro Sánchez necessita alimentar el conflicte amb Catalunya per justificar un pacte de Govern amb el Partit Popular”. És per això que ha apostat per un resultat “històric” de l’independentisme “que obligui l’Estat a seure a la taula de negociació política per parlar d’amnistia i d’autodeterminació”.

Davant l’auditori del Fórum Europa, el vicepresident ha tornat a proposar la creació d’una taula de diàleg amb l’Estat espanyol “sense vetos ni condicions prèvies”. Aragonès ha remarcat que aquest espai de negociació ha de reconèixer totes les parts i “no ignorar els partits independentistes, que són els que governen a Catalunya”. També ha subratllat que els acords que surtin de la taula hauran d’estar dotats de seguretat jurídica “per garantir-ne el compliment” i aglutinar el suport d’una “immensa majoria” de la societat catalana.

Doble crisi econòmica i institucional

Aragonès ha argumentat que l’evolució del conflicte institucional entre Catalunya i l’Estat en els darrers anys s’ha vist condicionada per “dues crisis simultànies sense precedents”. La primera d’elles, de caràcter econòmic, és la Gran Recessió iniciada l’any 2007; la segona, de caire institucional, “està marcada per un procés recentralitzador per part de l’Estat que ha abocat Catalunya a iniciar el procés d’independència”, ha explicat.

Pel que fa a la crisi econòmica, Aragonès ha posat en valor “la resiliència i el dinamisme” de l’economia catalana, “que ha aconseguit deixar enrere la crisi sense tenir un Estat que jugui al seu favor”. Per il·lustrar aquesta oposició de l’Estat, Aragonès ha citat el retard en la posada en marxa del corredor Mediterrani, la gestió de l’aeroport i del servei de rodalies, el corredor del 5G i, molt especialment, la baixa execució d’inversions de l’Estat a Catalunya, “clarament inferior al pes de la nostra economia, de la nostra població, de les nostres exportacions i de la nostra contribució fiscal en relació amb el conjunt de l’Estat”. En relació amb les inversions, també ha considerat “imprescindible” abandonar les polítiques d’austeritat que han marcat la gestió de la sortida de la crisi a nivell europeu, “ja que ens obliguen a centrar-nos en la despesa corrent i a desatendre les inversions a mitjà i llarg termini que ens han d’ajudar a guanyar competitivitat”.

“L’autonomisme ha mort”

Pel que fa a la crisi institucional, Aragonès ha assegurat que “l’autonomisme ha mort”, i ho ha fet “a causa d’un procés recentralitzador executat per un Tribunal Constitucional que marca, cada dia, els límits de l’autonomia”. En aquest sentit, ha recordat que la sentència contra l’Estatut, la reforma de la Constitució “per la porta del darrere” el 2011, la Llei d’Estabilitat Pressupostària aprovada el 2012, “que significa la defunció de l’autonomia financera” o la suspensió, “ahir mateix”, del Pla d’Acció Exterior de la Generalitat.

“Aquesta és la constatació que l’statu quo de l’Estat és inamovible. L’Estat és irreformable. Per això el camí cap a la independència és irreversible”, ha conclòs.

La incapacitat històrica del l’Estat espanyol per articular una proposta de reforma que permetés l’acomodació de Catalunya ha contribuït, segons Aragonès, al fet que “l’independentisme hagi passat de ser marginal a la dècada dels 80 i 90 a aglutinar avui a una majoria que va camí d’esdevenir hegemònica a curt termini”. Davant un Estat “que té com a únic projecte la unitat d’Espanya”, Aragonès ha reivindicat la voluntat de progrés de l’independentisme majoritari, “a través d’una adscripció nacional moderna que no viu de reminiscències històriques”, sinó que es basa “en la construcció d’un projecte de futur compartit”.