• La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha presentat aquest matí els resultats de l’enquesta Percepció sobre el debat territorial a Espanya. 2019, un encàrrec del Departament al Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) per conèixer l'opinió i la percepció del conjunt dels ciutadans de l'Estat en un “context polític convuls”

 

• Dues de les principals conclusions de l’enquesta són el suport majoritari al diàleg per resoldre el conflicte territorial i l’alt grau d’insatisfacció amb el funcionament de la democràcia espanyola, tant a Catalunya com a Espanya

 

• Per contra, l’enquesta ofereix resultats dispars quant a aspectes com la confiança en les institucions o el model d’organització de l’Estat

 

• El Govern farà arribar aquesta enquesta a la vicepresidenta del govern de l'estat espanyol, a think tanks europeus, a ambaixades, a centres d’investigació i a totes les formacions polítiques del Parlament de Catalunya

 

La immensa majoria de la població de l’Estat està insatisfeta amb el funcionament de la democràcia espanyola i considera que el diàleg i la negociació són les millors vies per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya. Aquestes són dues de les principals conclusions de l’enquesta Percepció sobre el debat territorial a Espanya, 2019, que la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha presentat avui en una roda de premsa al Palau de la Generalitat, acompanyada del director general d’Anàlisi i Prospectiva, Josep Rius.

Segons es desprèn dels resultats del qüestionari, el diàleg i la negociació són les vies de resolució del conflicte entre Catalunya i Espanya que recullen més suports per part de la societat. Preguntats sobre què és més necessari pel que fa a les relacions entre Catalunya i la resta de l’Estat, els entrevistats trien de manera majoritària la via del diàleg, ja sigui sense límits o en el marc de la Constitució. A Catalunya, la suma d’aquestes dues opcions comptaria amb un percentatge del 80%, mentre que a la resta de l’Estat arribaria al 66% de la població. L’opció del diàleg sense límits és la preferida pels catalans, seguida del diàleg en el marc de la Constitució. En el cas de la resta de l’Estat, el diàleg dins la Constitució és la majoritària amb diferència.

L’enquesta també constata un “alt grau d’insatisfacció” amb el funcionament de la democràcia espanyola. La immensa majoria de la població està poc o gens satisfeta amb el funcionament de la democràcia, un 87,5% a Catalunya i un 75,5% a la resta de l’Estat. Es fa palès, però, que la insatisfacció és més accentuada a Catalunya, amb un 44% de la població que es manifesta gens satisfeta amb la democràcia espanyola, per un 31% a l’Estat.

Davant d’aquestes dades, la consellera Budó ha apel·lat a “la responsabilitat de tots els actors polítics” per “seure i trobar solucions”. “Cal que la classe política en prenem nota”, ha afegit, després de comprovar que la societat catalana i espanyola coincideixen en “dos punts cabdals”: “l’alt grau d’insatisfacció pel funcionament de la democràcia espanyola i la necessitat d’impulsar un diàleg com a via de solució del conflicte polític entre Catalunya i Espanya”.

Per a la consellera, aquest conflicte polític “només se solucionarà des del diàleg i la negociació”, un posicionament que el Govern “fa temps que ha tingut clar” i que els resultats de l’enquesta refermen. Per aquest motiu, ha reiterat la petició d’establir una taula de diàleg a l’Executiu espanyol: “No ens cansarem de reclamar un apropament que ens permeti seure en una taula a escoltar i a ser escoltats. Reclamem, de nou, al Govern en funcions de Pedro Sánchez, altura democràtica per desencallar un conflicte que només se solucionarà des de la política”.

 

Opinions contraposades pel que fa al debat territorial

L’enquesta evidencia que, tot i coincidir en els aspectes esmentats anteriorment, la percepció a Catalunya i a Espanya sobre el debat territorial és força dispar en la majoria de preguntes. Sobre la relació entre Catalunya i l’Estat, els resultats a Catalunya mostren que un 37% aposta per un Estat independent, un 27% per una comunitat autònoma i un 22% per un estat federal. A la resta de l’Estat, es considera majoritàriament, amb un 61%, que Catalunya ha de ser una comunitat autònoma, un 21% una regió i un 7%, un Estat federal.

Per a Rius, els resultats a Catalunya sobre la preferència per un estat independent i federal (gairebé un 60%) “són coherents amb la convicció general de la societat catalana de disposar d’un nivell insuficient d’autonomia”.

Altres diferències significatives tenen a veure amb la percepció del tractament que fa el Govern central a les diferents comunitats autònomes. A Catalunya, es considera que les tres comunitats més afavorides són Madrid (53%), Andalusia (50%) i, en menor mesura, Extremadura (24%). A la resta de l’Estat, en canvi, un 65% dels enquestats que responen que el Govern central beneficia més unes comunitats que altres, creuen que Catalunya és la comunitat més afavorida, seguida de lluny per Euskadi (44%) i Madrid (39%).

Molts estereotips sobre Catalunya han quallat en la societat espanyola, sovint per manca d’objectivació per part de l’Estat i per manca de dades objectives, ha explicat Rius, per a qui l’opinió dels ciutadans de l’Estat podria canviar si dades com les balances fiscals es fessin públiques. En aquest sentit, el director general d’Anàlisi i Prospectiva ha apuntat que “com més coneixement hi ha sobre la realitat de Catalunya aquests estereotips negatius disminueixen”

Finalment, l’enquesta també revela diferències pel que fa a la confiança en les institucions. Per exemple, la monarquia suspèn i és la institució que genera menys confiança a Catalunya, amb un 73% dels entrevistats que la valora entre 0 i 4. Aquest percentatge és d’un 41% a la resta de l’Estat.

A Catalunya, les tres institucions que generen més confiança són les universitats (amb una nota de 6,6 sobre 10), seguides dels Mossos d’Esquadra (valorats amb una nota de 6) i el propi Ajuntament (amb una nota del 5,7). A la resta de l’Estat són, per aquest ordre, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil (7,1), les universitats (6,8) i l’exèrcit (6,7).

Pel que fa a les institucions que generen menys confiança, a Catalunya són la monarquia espanyola (que suspèn amb una nota de 2,2 sobre 10), seguida de l’església catòlica (2,6) i la banca (2,9). A la resta de l’Estat, en canvi, la institució menys valorada són els partits polítics (2,8), seguits per la banca (3,3) i el Congrés dels Diputats (3,6).

Una enquesta per conèixer l'opinió del conjunt dels ciutadans de l'Estat en un “temps polític convuls”

 

L’Enquesta presentada avui és un encàrrec del Departament de la Presidència al Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) amb l’objectiu de disposar de l'opinió i de la percepció del conjunt dels ciutadans de l'Estat sobre l’actual situació política. Es tracta d’una enquesta realitzada a 3.600 individus de Catalunya i de la resta d’Espanya espanyol entre el 9 de setembre i el 19 d’octubre de 2019, és a dir, abans de conèixer-se la sentència que ha condemnat els líders independentistes a penes de presó i inhabilitació.

 

Segons ha explicat la consellera Budó, el Departament de la Presidència va fer aquest encàrrec per “posar llum amb dades concretes a la situació política actual”: “Vivim un temps polític convuls i des del Departament tenim interès a conèixer la percepció no només a Catalunya sinó al conjunt de l’Estat sobre diversos temes”, especialment després que el CIS deixés d’elaborar el Baròmetre Autonòmic.

 

Entre les qüestions d’interès per al Govern, destaquen l’opinió dels ciutadans de l’Estat en relació amb el debat territorial i les eventuals alternatives que s’hi plantegen; l’actitud davant la política de la societat espanyola, i el contrast de la posició sobre Catalunya dels partits polítics espanyols amb l’opinió dels ciutadans.

 

Budó ha explicat que farà arribar aquesta enquesta a la vicepresidenta del govern de l'estat espanyol, Carmen Calvo, a diferents think tanks europeus, a les ambaixades a través de les delegacions del Govern de la Generalitat a l’exterior, a centres d’investigació, i a totes les formacions polítiques del Parlament de Catalunya “per tal que tothom en tingui coneixement i tothom pugui fer-ne la difusió que nosaltres entenem que requereix una enquesta d'aquestes característiques”.