- La consellera de la Presidència ha recollit el testimoni del Govern d’Aragó en la presidència de la CTP pels propers dos anys, en la 37è consell plenari del Consorci de cooperació que s’ha celebrat avui a Jaca
- El director general d’Afers Europeus i Mediterranis, Alfonso González Bondia, ha destacat que la presidència catalana permetrà “implementar la nostra aposta per la cooperació transfronterera, tal com es recull al Llibre blanc del Pla Europa”
La consellera de la Presidència i Portaveu del Govern, Meritxell Budó, s’ha compromès a treballar per reforçar el paper de “lobby” de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP) davant la Unió Europea. “És important tenir aquesta veu per poder participar en les decisions que es prenen a la UE, com a comunitat transfronterera que som”, ha afirmat Budó.
La consellera de la Presidència i Portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha recollit el testimoni del president d’Aragó seguint l’ordre de presidència rotatòria de la Comunitat de Treball dels Pirineus, en el 37è consell plenari general que ha tingut lloc a Jaca, i a la qual ha assistit acompanyada del director general d’Afers Europeus i Mediterranis, Alfonso González Bondía i Rosa Amorós, i de la delegada territorial del Pirineu i l’Aran, que assumeix la secretaria general de la CTP durant el mandat català.
Meritxell Budó ha assegurat que la constitució com a lobby formal a la Unió Europea “ens permet aquest apoderament polític com a regió Europea que som, com una macroregió regió important transfronterera d'Europa, i en aquest sentit ens converteix en un actor polític important”.
En el seu discurs davant del Plenari, Meritxelll Budó, que tingut un record per als presos i exiliats, ha afirmat que, per al Govern de la Generalitat, “és vital” ser part present i activa en els grans debats europeus. “Volem contribuir a definir de manera plural l’Europa Present i futur”, ha dit. I en aquest sentit ha apostat per “un nou impuls” que “reprengui la continuïtat del projecte d’integració i unió política europea: units en la diversitat”. Aquest impuls només serà possible amb enfortiment democràtic de les institucions europees”, ha assegurat.
Aquest procés d’enfortiment democràtic, segons la consellera Budo, ha d’anar acompanyat d’una estructura de “governament multinivell, desplegant el principi de subsidiarietat i ressituant els espais de decisió de manera més òptima, eficient i propera a la ciutadania. En definitiva, dotar de Legitimitat democràtica i renovat protagonisme de la cooperació transfronterera”.
Per la seva banda, el director general d’Afers Europeus i Mediterranis, Alfonso González Bondia, en la reunió prèvia de les delegacions de la CTP, ha destacat que “la presidència catalana de la Comunitat de Treball dels Pirineus permetrà implementar la nostra aposta per la cooperació transfronterera, tal com es recull al Llibre blanc del Pla Europa, recentment aprovat pel Govern de Catalunya.”
En el decurs de la sessió s’ha aprovat “la declaració dels presidents i de les presidentes del Consell Plenari 2019” en què es manifesta la necessitat de mantenir una posició consensuada i coherent amb els Tractats Fundacionals i l’esperit d ela UE i reafirmen “l’ambició de la CTP de consolidar-se com a veritable espai de cooperació transfronterer i com a instrument partícip i responsable en la construcció de la UE”. Així mateix, en el plenari també s’han presentat un resum dels avenços realitzats en el marc de l’Estratègia Pirinenca, el pla d’acció per al període 2018-2024 que estableix les prioritats de desenvolupament dels Pirineus per contribuir a la millora de la vida dels seus habitants i que és fruit d’una feina de col·laboració entre els membres de la CTP i els agents del territori.
Presidència catalana
El pla de treball de la presidència catalana de la CTP 2019-2021 té tres objectius prioritaris. En primer lloc, preveu enfortir la cooperació entre els membres amb el desplegament de l’Estratègia pirinenca 2018-2024 mitjançant els instruments adequats i l’augment de l’impacte de l’actuació sobre la ciutadania.
D’altra banda, pretén incidir en la presència i la dimensió europea de la CTP, un territori de muntanya i de frontera, presentant l’Estratègia pirinenca a Brussel·les amb la voluntat de ser als debats sobre les polítiques de muntanya i de cooperació transfronterera de la Unió Europea, i negociant el Programa operatiu de cooperació territorial, l’Interreg de la frontera pirinenca, POCTEFA 2021-2027, amb la Comissió Europea.
Per últim, el pla vol reforçar el governament de la CTP amb la consolidació d’una estructura organitzativa equilibrada que permeti una implementació adequada de l’Estratègia pirinenca, així com continuar treballant per assegurar la màxima transparència i aprofundir en la comunicació interna i entre els membres de la CTP per fer més eficaços els processos de preparació, adopció i execució de les decisions de l’organització.
Comunitat de Treball dels Pirineus
La CTP és una associació de cooperació transfronterera creada per les regions franceses de Nouvelle-Aquitaine i Occitanie; per Euskadi, Aragó, Navarra i Catalunya, i el Principat d’Andorra. Es va constituir mitjançant el Protocol d’acord constitutiu de la Comunitat de Treball dels Pirineus, firmat a Bordeus el 15 d’abril de 1983. Al llarg de més de tres dècades s’ha convertit en un actor de primer ordre en matèria de cooperació transfronterera a escala europea.
El Consorci de la CTP és un organisme públic de cooperació transfronterera, creat el 17 de març de 2005, mitjançant el Conveni interadministratiu de cooperació transfronterera entre entitats membres de la CTP, a l’empara del Tractat entre el Regne d’Espanya i la República Francesa sobre cooperació transfronterera entre entitats territorials (Baiona, 10 de març de 1995). Posteriorment, en data 15 de novembre de 2012, es formalitza el conveni d’adhesió de l’Organisme Andorrà de Cooperació Transfronterera al Consorci de la Comunitat de Treball dels Pirineus.
D’acord amb els estatuts vigents, la presidència del Consorci de la Comunitat de Treball dels Pirineus és exercida de manera rotatòria pel president o presidenta d’un dels membres, segons l’ordre preestablert, per una durada de dos anys.
El Govern d’Aragó ha exercit la presidència fins avui i en aquesta data la Generalitat de Catalunya l’assumirà fins a la tardor del 2021, que prendrà el relleu el govern d’Euskadi.